Comín només es compromet amb el 3% del pressupost del pla de Salut Mental de Barcelona

 

Foto: Toni Comín (dreta) amb Boi Ruiz, l'anterior conseller de Salut

El pla de Salut Mental de Barcelona per 2016-2022 preveu un pressupost per a aquest any i el proper de 51,2 milions d'euros. D'aquesta quantitat, ni més ni menys del 97% va a càrrec de l'Ajuntament de la ciutat, mentre que la Conselleria de Salut, dirigida per Toni Comín, només s'ocuparà del 13% restant.

Aquest pla inclou més de 100 accions de prevenció i suport per a millorar el benestar psicològic dels barcelonins.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha defensat en la presentació del pla a Barcelona Activa que l'Ajuntament ha volgut implicar tots els actors en l'elaboració de l'estratègia, i ha criticat que la salut mental ha estat "un tema que ha estat silenciat i estigmatitzat, i s'ha de trencar el silenci", quan un 12% dels barcelonins han tingut o poden tenir un problema d'aquest tipus.

Ha defensat que les problemàtiques vinculades a la salut mental són molt variades, "però algunes es poden evitar, com les associades a la crisi, a les retallades, als desnonaments, l'atur ia la solitud", i ha destacat que han desenvolupat un pla transversal que pretén eludir situacions de dolor i sofriment si són evitables.

CRISI I SALUT MENTAL

La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha destacat en declaracions als periodistes que l'estratègia té una perspectiva integral i va lligada a altres mesures, com el Pla de Barris, després del que ha advertit que els efectes de la crisi afecten la salut mental, cosa que ha exemplificat amb el fet que els aturats de llarga durada tenen el triple de risc de patir algun trastorn.

Ha dit que el pla inclou garantir una cartera de serveis adaptada a la realitat dels territoris de la ciutat, incorporar a entitats de salut mental en el circuit d'habitatge per a joves, i impulsar la inserció laboral d'aquest col·lectiu, especialment en els districtes de Ciutat Vella, Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu, entre altres mesures.

A més, s'ampliarà l'atenció a persones sense llar amb trastorns d'aquest tipus, es reforçaran els programes de serveis individualitzats --que acompanyen a l'afectat a la xarxa assistencial fins que és autónomo--, i s'activaran educadors de carrer perquè detectin problemes de salut mental.

LA SALUT COM A PRIORITAT

Colau ha garantit que l'Ajuntament anirà "sempre el més lluny possible en la mesura que la ciutadania l'acompanyi i l'empenta per fer-ho possible", i ha dit que la salut mental no és una qüestió de petits col·lectius, sinó que s'ha d'assumir que és de ciutat.

"La salut ha de ser una absoluta prioritat de tota institució més enllà de les seves competències i pressupost, sense excuses", ha dit Colau en el seu discurs, retransmès en Ràdio Nikosia, una de les primeres emissores realitzades per persones que han estat diagnosticades amb trastorn bipolar .

LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Tarafa i la tinent d'alcalde Laia Ortiz han explicat abans de l'acte que el pla s'articula en quatre línies estratègiques: l'abordatge dels determinants socials que afecten la salut mental; garantir uns serveis i atenció accessible; assegurar el respecte als drets, i preveure mecanismes per aconseguir una bona governança i seguiment del pla.

El pla és la primera estratègia en salut mental de la ciutat, i ha estat elaborat a través de la Taula de Salut Mental i un procés de coproducció en què han participat representants de diverses àrees de l'Ajuntament, de la Generalitat en consorcis, entitats, afectats, grups municipals, associacions de professionals i grups científics, entre d'altres actors.

Ortiz ha ressaltat que també pretenen "combatre l'estigma" i centrar-se en col·lectius vulnerables --com persones sense llar--; gent gran, i joves i nens, perquè "la detecció i el bon acompanyament és una qüestió de ciutat", mentre que Tarafa ha assenyalat que la clau està en una bona prevenció.