El nou filó dels Cierco

 

Les recents manifestacions dels germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de BPA, després de declarar davant la jutge per la intervenció de l'entitat el 10 de març 2015, en què asseguren que van rebre amenaces per part de la policia espanyola perquè revelessin informació sobre el cas Pujol han causat cert enrenou mediàtic.

Són diversos els mitjans que s'han fet ressò de la notícia i han recaptat informació de les diferents parts i reaccions que ha provocat. "El Periòdic d'Andorra", "El Periódico" o "Diari d'Andorra" són alguns dels diaris que han fet publicacions al respecte ia continuació poden llegir-se:

"Bartumeu:« La pregunta és per què el Govern no va fer res »

«Forma part del secret professional, i si el senyor Higini Cierco no ho hagués fet públic, jo mai ho hauria revelat», va assegurar ahir l'ex advocat dels accionistes majoritaris de Banca Privada d'Andorra (BPA), els germans Higinio i Ramon Cierco . El lletrat ha confirmat que el cap de Govern, Antoni Martí, i el ministre de Finances, Jordi Cinca, sabien que   els Cierco havien estat amenaçats i extorsionats des de la Policia Nacional Espanyola perquè revelessin informació confidencial relacionada amb el cas Pujol. Per Bartumeu, la pregunta no és per què els Cierco no ho havien fet públic fins ara, sinó «per què el Govern no va fer res». L'excap de Govern va insistir ahir en declaracions a EL PERIÓDICO, que «després de 16 mesos de l'esclat de la crisi BPA, el Govern encara no ho havia ni comunicat a la Fiscalia».

L'ex advocat dels Cierco va revelar que va informar personalment al Govern en dues ocasions. La primera va ser a finals del mes de març de 2015, uns dies després de l'emissió de la nota de FinCEN -la que alertava que BPA actuava com una estructura organitzada de blanqueig de diners-, quan Bartumeu es va trobar amb Martín i Cinca. «el cap de Govern només em va preguntar si Rajoy [el president del Govern] ho sabia». La segona trobada amb els mateixos interlocutors va ser a finals d'abril de 2015, «ens vam tornar a veure i vaig insistir», va afegir el lletrat.

Les extorsions als Cierco van tenir lloc al maig de 2014, però no ho van comunicar al Govern fins a març de 2015, després de la nota de FinCEN. Higini Cierco va revelar dijous a la alcalde instructora del cas BPA que la trucada des d'Espanya li advertia que si no col·labora, el FinCEN -el Departament del Tresor nord-americà- intervindria i «el banc morirà». L'amenaça es va complir. Preguntat per què els Cierco no ho van dir abans a l'Executiu, Bartumeu va argumentar que «quan a algú li amenacen de fer explotar un banc en creixement com Banco Madrid [filial espanyol de BPA] i BPA, un s'ho pensa». A més, tampoc ho va difondre públicament perquè «està espantat i creu que és el seu país qui ha d'emparar». «Les coaccions des d'Espanya han estat una ingerència política clara, i ¿el Govern no fa res?", Es va interrogar l'advocat.

Bartumeu també va ressaltar que després de les coaccions espanyoles i de la nota de FinCEN «van venir Rajoy i Montoro per reunir-se amb Martín i Cinca, i no crec que vinguessin a parlar de la caça de l'isard».

D'altra banda, Bartumeu va qualificar de "bajanada" que l'advocat del Govern en el cas BPA, Manuel Pujadas -que fins fa unes setmanes representava legalment els interessos de la plantilla de BPA-, hagi comentat que les amenaces i extorsions no surtin al sumari del cas. «És clar que no surt, perquè ara s'ha informat a l'edil i ara es judicialitza», va puntualitzar. L'edil ha obert una peça separada per investigar les coaccions revelades pels Cierco.

Bartumeu també va reiterar que havia deixat la representació dels Cierco per «discrepàncies» a l'hora d'enfocar el cas, i va afirmar que «la deontologia me la crec i l'aplico» i no va donar més detalls dels seus exrepresentats ".

L'oposició vol conèixer si s'ha defensat la sobirania territorial i institucional

"Liberals demanarà la dimissió de Martín si es confirma que ho sabia

Liberals d'Andorra (Ld'A) demanarà la dimissió en bloc del Govern, amb el cap de l'Executiu al capdavant, Antoni Martí, de confirmar-se que coneixien les extorsions a què la Policia Nacional Espanyola va sotmetre als accionistes majoritaris de banca privada d'Andorra (BPA), els germans Cierco, perquè revelessin informació relacionada amb el cas Pujol.

En un comunicat emès ahir, conjuntament, pel Grup Parlamentari Liberal i Liberals d'Andorra, els liberals recordar que al setembre compareixeran Cierco davant la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l'estabilitat financera, l'anomenada Comissió BPA, en què es els preguntarà directament «sobre aquestes acusacions, que en cas de confirmar-se (especialment en la part que correspon al coneixement de les extorsions que tenia el Govern i el cap de Govern) provocarien que l d 'a demanés la dimissió immediata del cap de Govern i del Govern en ple, donada la gravetat dels fets ».

Ld'A vol saber si el Govern, coneixent els fets, va fer «algun moviment, gestió o acció per protegir els súbdits andorrans objecte d'aquestes amenaces i extorsions i, al mateix temps, per defensar la sobirania territorial i institucional del Principat d'Andorra ». I si aquest fos el cas, el partit majoritari a l'oposició es pregunta «¿per què no han explicat mai, ni en seu parlamentària ni davant l'opinió pública?».

Els liberals asseguren que veuen "amb molta preocupació les notícies aparegudes en el marc del cas BPA", tant en els mitjans de comunicació nacionals com en els més destacats d'Espanya ja que es tracta d'amenaces i extorsions a súbdits andorrans.

El PERIÓDICO va intentar aconseguir ahir, sense èxit, una reacció tant del Partit Socialdemòcrata com del Partit Socialdemocràcia i Progrés. Les declaracions del Govern les va fer el seu advocat defensor, Manuel Pujadas, el mateix dia de la compareixença dels Cierco a l'Alcaldia. Pujadas va qualificar les paraules dels accionistes majoritaris de «cortina de fum». El lletrat va remarcar que «en els més de 30.000 folis del sumari [del cas BPA] no hi ha la menor al·lusió al tema Pujol» i va concloure que Higini Cierco ho va dir únicament per desviar l'atenció ".

Mentrestant, el Diari estén la informació sobre el xantatge espanyol, assenyalant, com no, l'equip de Fernández Díaz

"La declaració de Cierco a l'Alcaldia compromet l'ambaixada espanyola

El relat que Higini Cierco va fer dijous davant la alcalde Mingorance de les amenaces que va rebre d'autoritats espanyoles deixa l'ambaixada del país veí en una situació compromesa, segons fonts consultades per Diari. L'expresident de BPA va identificar l'agregat d'Interior de la legació del país veí a Andorra, Celestino Barroso, com la persona que li va assegurar que si no accedien a fer una reunió a Madrid per facilitar informació dels Pujol i d'altres polítics catalans " el banc morirà "i que els" americans estaven al corrent i ja sabien com fer-ho ".

Cierco també va exposar que Barroso va ser rebut per Joan Pau Miquel a la seu central de BPA on li va reiterar que si no col·labora el banc desapareixeria i després ja va entrar en joc el comissari en cap del departament d'Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, que va continuar amb les amenaces fins que es va donar dades dels comptes dels Pujol que s alieron publicades en un rotatiu veí. Les amenaces, que Higini Cierco ha assenyalat que no les van comunicar al Govern fins després de la nota de l'FinCEN, haurien d'haver provocat, sempre que s'hagués detallat com davant la alcalde, segons les fonts consultades, que l'executiu hagués convocat a l'ambaixador espanyol per demanar explicacions en l'àmbit diplomàtic.

Fonts de Govern van indicar ahir que és veritat que s'han mantingut trobades amb la família Cierco després del 10 de març de 2015, quan es va publicar la nota del supervisor del Tresor nord-americà, i que el motiu sempre era trobar una solució a l'assumpte BPA fora del entorn judicial. I van destacar que la resposta que sempre ha donat l'Executiu és que la causa estava en marxa i que hi ha separació de poders i, per tant, al Govern no li corresponia fer cap intervenció.

Les mateixes fonts van explicar que en les reunions el cas Pujol no s'abordava i que sí, que els Cierco van fer una breu referència a les amenaces rebudes des d'Espanya, de manera col·lateral, arran de la qual cosa se'ls va preguntar si tenien proves, que les duran i també per què no havien exposat els fets a la instància corresponent, la judicial. En el mateix sentit, han afegit que com no van presentar cap prova el Govern no podia demanar explicacions a Espanya per les amenaces que referien els accionistes de BPA per al cas Pujol.

Accions contra el sobiranisme

Els lletrats de la família de l'expresident de la Generalitat sempre han al·legat que l'assumpte ha estat provocat per motivacions polítiques i així ho han exposat reiteradament en l'argumentació per oposar-se al fet que Andorra facilités la informació que els veïns demanaven a les comissions rogatòries. Segons fonts pròximes a la defensa, aquest extrem queda confirmat amb la declaració d'Higini Cierco.

Les amenaces exposades ratifiquen, segons les fonts, que tot el cas neix de "maniobres de les clavegueres de l'Estat espanyol contra el sobiranisme". I remarquen que les comissions rogatòries haurien de ser descartades perquè la prova que desencadena la causa ha estat obtinguda "per un acte il·legal" de l'estat veí recordant que les dades sobre els comptes van ser aconseguides per amenaces i això provoca la publicació en un mitjà espanyol, i que l'expresident de la Generalitat fes una declaració reconeixent que tenia diners dipositats a Andorra.