Artur Mas podria enfrontar-se a 10 anys d'inhabilitació per desobediència el 9N
Sembla clar que la Fiscalia no demanarà penes de presó en considerar que les despeses de la consulta van ser pactades abans de la supressió del TC i havien de pagar-se.
(Foto: Artur Mas en sortir de declarar per la causa del 9N al TSJC)
La Fiscalia ja prepara el seu escrit d'acusació contra Artur Mas, expresident de la Generalitat, Joana Ortega, exvicepresidenta i Irene Rigau, exconsellera i actual diputada de Junts Pel Sí. El text, fonamentat amb les nombroses proves que s'han anat recollint durant el procés judicial, podria demanar 10 anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic per a Mas per un delicte de prevaricació administrativa. Aquesta podria anar acompanyada d'una petició de multa pel delicte de desobediència greu.
Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled afirmen en el seu últim escrit que "els investigats, molt especialment l'investigat Mas, en aquell temps president de la Generalitat de Catalunya, van desafiar oberta i públicament la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional, que van conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre de 2014".
Recordem que el tribunal va impedir el procés participatiu del Govern per al 9-N i aquests, segons el Ministeri Públic "emparats simplement en la seva voluntat, que van convertir irracionalment en aparent font de normativitat", van actuar "amb plena consciència i voluntat" i "van permetre les votacions".
Per aquests motius, creuen que van mantenir "actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa, així com totes les s'anaven a produir en els següents dies per preparar i desenvolupar efectivament la votació".
Mas, Ortega i Rigau van declarar que el Govern es va desatendre de la consulta amb la sentència del Constitucional i que va ser a partir d'aquí quan es van encarregar els voluntaris. Però, per als fiscals, "les diligències fins ara practicades han revelat que de cap manera va ser així".
NO DEMANARAN PENES DE PRESÓ
El que sí que sembla que queda clar és que el Ministeri Públic no demanarà penes de presó per a Mas, Ortega i Rigau ja que no els acusarà d'un delicte de malversació de fons en considerar que les despeses es van comprometre abans que arribés la suspensió del TC, per la qual cosa el Govern havia de pagar-les.
Escriu el teu comentari