Valor i coherència de Jordi Cañas

Té una vocació política poderosíssima i desinteressada, és una de les persones més treballadores, tenaços i fortes que conec. És un rara avis al món de la política, on mai no ha estat per enriquir-se, ni per satisfer el seu ego; per contra, ha eludit sempre el protagonisme i ha preferit treballar en equip, de manera discreta, raonable i pràctica.

En els darrers cinc anys, ha desenvolupat una tasca titànica com a europarlamentari: ha presidit la Delegació per a les Relacions Mercosur, ha estat vicepresident de la Delegació a l'Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana, i membre de la Conferència de Presidents de Delegació (en dues Comissions : la de Comerç Internacional i la d'Ocupació i Afers Socials). Així mateix, ha estat membre de dues delegacions: a la Comissió Parlamentària mixta UE-Mèxic ia l'Assemblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit. Va ser cap de la Missió Observadora de la Unió Europea de les eleccions guatemalenques, un llarg treball on va vetllar perquè pertanyessin de veritat al poble de Guatemala i que va ser valorat i agraït per tots, especialment pel nou president elegit, el socialdemòcrata Bernardo Arévalo.

La presència de Jordi Cañas a la lid política respon a sòlides conviccions que ell defensa amb insòlita intel·ligència, tenacitat i audàcia. Té per evident l'obligació dels responsables polítics d'adoptar les mesures necessàries per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i atendre, de manera molt especial, les necessitats dels oblidats. La cohesió i la força d‟una societat depenen del servei que s‟ofereixi als més vulnerables. Per això cal promocionar la solidaritat i anteposar l'interès de les persones al capital; és la idea de leconomia social.

El seu lema és fer i dir sempre allò que creu que cal fer i dir, encara que suposi quedar-se sol o en minoria. És, per tant, un home transparent i amb personalitat, exactament el contrari de l'home-massa que va definir Ortega i Gasset, el qual no es valora a si mateix, sinó que se sap fora de perill si fa i diu el que toca, el que facin i diguin els qui tenen la paella per la mà; aquests homes busquen sentir-se idèntics als altres.

Des del seu grup, Renew Europe ha liderat resolucions que el Parlament Europeu ha aprovat. Entre elles, les d'un finançament específic per investigar l'encefalomielitis miàlgica/síndrome de fatiga, una altra de les malalties poc ateses. O combatre perquè les ciutats de Ceuta i Melilla (que alguns consideren estranyes i marroquines, com el Sàhara) tinguin més Espanya i més Europa (realitats que assegurin la seva dignitat com a persones i ciutadans i la seva qualitat de vida). Això es tradueix en donar estratègies per a la major integració política, institucional i econòmica de les dues ciutats a la Unió Europea, i oferint un full de ruta de canvis econòmics, comercials i de control fronterer.

És un tipus intens i apassionat, té carisma i connecta amb les classes més humils i no té res a veure amb el populisme. És un dels polítics més cultes que hi ha a Espanya, és objecte d'odis demencials que es disparen de manera automàtica a les tòxiques i anònimes xarxes socials; especialment, els separatistes més desequilibrats ho avorreixen amb tota l'ànima. Jordi Cañas és un valor ferm i vigorós, adherit a un missatge personal que invoca el millor de cadascun dels qui l'envolten, és coherent amb l'ideari de Ciutadans; partit que amb prou feines té la majoria d'edat amb 18 anys d'existència.

Fa poc, abans del començament de la campanya per a les eleccions europees (unes eleccions amb districte únic a Espanya i en què no es justifica l'argument del 'vot útil', ja que cap es perd), li van preguntar si era optimista, ja que el seu partit està fet unes guineus. Va contestar que més que optimista estava esperançat, ja que el seu projecte respon a fermes conviccions. Així desenvolupa compromís, determinació i perseverança perquè el partit sobrevisqui, el primer pas per refer-se.

A mi em sembla una actitud formidable, que em recorda el gran Don Quixot quan va dir: “podran els encantadors treure'm la ventura, però l'esforç i l'ànim és impossible”. Però també el diplomàtic iraquià Al-Harawi, d'origen afganès, que a finals del segle XII asseverava que en cap circumstància cal rendir-se, encara que estigui a punt de perdir-se. I a l'epitafi de la seva tomba, a terres sirianes, va fer anotar “que qui això llegeixi no es deixi enganyar per ningú”. Proposta vàlida avui perquè votem amb ganes i sense por al Parlament Europeu, sense votar-hi en contra. No toca.