Entra en vigor la baixada de l'IVA de l'oli d'oliva al 0% des d'aquest dilluns

L'impost sobre el valor afegit (IVA) de l'oli d'oliva baixarà a partir d'aquest dilluns, 1 de juliol, al 0% i es mantindrà suprimit fins al 30 de setembre, i després s'elevarà al 2% entre l'octubre i el desembre.

De la mateixa manera, el Govern també ha decidit mantenir la rebaixa de l'IVA al 0% dels aliments bàsics, com el pa, els ous, les verdures o la fruita, fins al 30 de setembre i elevar el tipus al 2% entre l'octubre i el desembre d'aquest any, coincidint que la previsió de la inflació dels aliments durant l'últim trimestre es veurà moderada a la baixa.

El Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques, també les socials, derivades dels conflictes a Ucraïna i al Pròxim Orient inclou importants novetats al voltant de l'IVA oli d´oliva.

Aquest impost, que ja s'havia produït una rebaixa del 10% al 5%, passarà al 0% des de l'1 de juliol i es mantindrà fins al 30 de setembre. Després se situarà al 2% entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre.

A més, el Reial decret llei inclou la modificació de la Llei de l'IVA perquè aquest producte passi a formar part de la cistella de productes i aliments bàsics, per la qual cosa tindrà sempre un tipus superreduït, una vegada concloguin les rebaixes extraordinàries de l'impost. El tipus superreduït a Espanya és del 4%.

Això vol dir que quan els tipus tornin a la normalitat, l'IVA de l'oli d'oliva serà el 4% en comptes del 10% que suportava durant tot aquest període anterior.

Així mateix, també es prorroga fins al 30 de setembre els tipus del 5% de l'IVA per a la pasta i els olis de llavor. A partir de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre, el tipus se situarà al 7,5%.

Segons avança el Govern a la norma publicada al BOE, el 31 de desembre serà el moment en què la reducció de preus permetrà la supressió d'aquestes mesures excepcionals i transitòries, "sense afectar el poder adquisitiu de les famílies".

"D'aquesta manera, es garanteixen preus finals raonables d'aquests aliments fins a la plena normalització del mercat que, previsiblement, es produirà durant el darrer trimestre d'aquest any i continuarà el 2025", s'argumenta al text.

Tot i això, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat durant la presentació del Reial decret llei que l'Executiu acompanyarà les famílies i el teixit producte "el temps que sigui necessari per recuperar la normalitat".

REBAIXA DE L'IRPF A 5,2 MILIONS DE PERSONES: ESTALVI DE 1.385 MILIONS

Una altra de les mesures que es recullen al Reial decret llei és la rebaixa de l'IRPF, que evitarà que les persones que cobrin el salari mínim interprofessional tributin a l'impost sobre la renda.

El Govern ja va modificar anteriorment el reglament de l'IRPF per evitar que aquests treballadors ja tinguessin des d'aquest any 2024 retencions a les seves nòmines mensuals i el que l'Executiu fa ara és incloure la mesura a la mateixa llei de l'IRPF.

L'any passat es va elevar aquest llindar mínim per fer retencions de 14.000 a 15.000 euros. Ara es torna a incrementar fins a 15.876 euros, és a dir, l'equivalent al salari mínim interprofessional en còmput anual.

Tot i això, els col·lectius que es beneficien per aquesta mesura són més amplis, atesa la pròpia progressivitat de l'impost, aconseguint la millora fins a les rendes que arriben als 22.000 euros.

Tot i això, i segons Montero, aquesta rebaixa de l'IRPF beneficia 5,2 milions de contribuents, especialment són assalariats i pensionistes amb rendes baixes i mitjanes que aconseguiran un estalvi de 1.385 milions d'euros.

Així doncs, la suma de les mesures fiscals incloses en aquest Reial decret, tant l'IVA com l'IRPF, suposen per a les famílies un estalvi de 3.000 milions d'euros a l'any.

PUJADA DE SALARIS DE FUNCIONARIS I MESURES PER A COL·LECTIUS VULNERABLES

La norma també recull la pujada salarial del 2% per als més de tres milions empleats públics prevista per a aquest any, que es cobrarà de manera immediata, en la primera nòmina possible, i amb efectes retroactius des de l'1 de gener.

A aquest 2% s'hi sumarà un 0,5% addicional en funció de l'evolució de la inflació que s'aprovarà el gener del 2025, però referit a l'exercici 2024.

Pel que fa als col·lectius vulnerables, el Govern ha estès la vigència de l'escut social, que inclou fins a final d'any prohibició de tall de subministrament d'aigua i energia a consumidors vulnerables i l'extensió dels descomptes del bo elèctric fins al 30 de juny de l'any 2025. A més, en l'àmbit de la tarifa de darrers recursos de la TUR de gas natural, el decret concedeix el caràcter indefinit.

PROHIBICIÓ D'ACOMIADAR SI ES REBEN AJUDES PÚBLIQUES

Així mateix, el Govern ha decidit estendre fins al 31 de desembre d'aquest any la prohibició d'acomiadar per augment de costos les empreses beneficiàries d'ajuts públics. L'incompliment d'aquesta obligació comporta el reintegrament de l'ajut rebut.

"Per a aquelles empreses beneficiàries de les ajudes directes previstes en aquest Reial decret llei, l'augment dels costos energètics no podrà constituir causa objectiva d'acomiadament fins al 31 de desembre de 2024", es detalla al BOE.

A més, les empreses que s'acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades a l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors per causes relacionades amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per fer acomiadaments.