Catalunya en té prou amb el seu vot per aconseguir un pacte bilateral de finançament

El Govern necessitaria el vot d'una sola comunitat autònoma --que podria ser Catalunya-- per validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament per a Catalunya, ja que el Ministeri d'Hisenda compta amb la meitat de vots en aquest fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.

El vot d'aquesta comunitat pot ser fins i tot de Catalunya, que, després de diversos anys d'absència en aquesta foto multilateral, va tornar a acudir al Consell de Política Fiscal i Financera l'any 2021 a través del conseller d'Economia, Jaume Giró .

Durant els cinc anys anteriors, Catalunya va enviar a alts càrrecs del departament d'Economia, que no tenien potestat de vot al Consell de Política Fiscal i Financera, encara que els últims anys ha decidit que acudeixi personalment el conseller, que podria ser decisiu per validar un possible acord bilateral en aquest fòrum.

Això sí, l'economista Ángel de la Fuente, director de Fedea, ha precisat a Europa Press que el Consell de Política Fiscal i Financera "no mana" directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que sigui un òrgan important, sinó que és important el que es recull a la llei de finançament autonòmic.

En aquest context, explica que la llei actual no impedeix que hi hagi negociacions bilaterals en aquesta reforma, encara que després s'hagi de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes.

I el Govern té la meitat de vots

I en aquest Consell de Política Fiscal i Financera, el més habitual és que el Govern acabi guanyant les votacions, ja que el Ministeri d'Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes en disposen cadascun d'un vot.

En els darrers dies, tant el president del Govern, Pedro Sánchez, com la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han obert la porta a un tracte singular per a Catalunya en matèria de finançament autonòmic.

Això sí, tal com està acordada la llei de finançament, per reformar el sistema caldria sotmetre aquest acord amb Catalunya al Consell de Política Fiscal i Financera, que podria tirar endavant amb el vot del Govern i el de Catalunya o una altra comunitat.

Tot i això, la reforma del finançament autonòmic s'hauria de materialitzar a través d'una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació.

Les federacions del PSOE, en contra

Tot i això, diverses federacions autonòmiques del PSOE han exhibit públicament el seu rebuig frontal a aquest tractament especial a Catalunya. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, ha estat el més crític, tot i que altres agrupacions com les d'Extremadura també han volgut advertir el Govern de Sánchez sobre aquest tema.

Davant la porta oberta que ha deixat el Govern, diferents 'baronies' autonòmiques del PSOE han volgut mostrar el seu rebuig a aquesta proposta de finançament singular per a Catalunya, insinuant que seria una cessió a l'independentisme català per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa.

En aquest sentit s'ha pronunciat el líder socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha carregat contra aquesta proposta de finançament singular per a Catalunya perquè considera que seria “un preu massa car per mantenir un lloc”.

Les CCAA del PP es rebel·len

Amb tot, diverses comunitats autònomes governades pel PP han sortit en tromba aquests dies per carregar contra el plantejament del Govern, insistint en una negociació multilateral al Consell de Política Fiscal i Financera.

El primer 'baró' autonòmic del PP a pronunciar-se va ser el líder andalús Juanma Moreno, que va voler deixar clar que intentarà "impedir" que es cometi una nova "injustícia" amb aquesta comunitat en matèria de finançament autonòmic, per "cessions" del Govern central a l'independentisme català.

En termes semblants s'ha referit el president valencià, el popular Carlos Mazón, que ha qualificat com una "humiliació per a tots els espanyols" aquest tractament especial al qual ha obert la porta Montero. A més, ha advertit que "si s'avança en aquest camí i si es concreta en alguna cosa", el Consell activarà tots els mecanismes que permeti la llei contra aquesta "deriva inèdita de desigualtat".