'La bingueras de Eurípides': descontrol amb sabor gadità (Teatro Condal)

No sentia dir l'expressió “xumina” des que vaig perdre la pista del poeta granadí Martínez Ferrol fins que l'he tornada a escoltar en el transcurs de “Las bingueras de Eurípides”, una joguina còmica musical que el grup teatral “Las Nenes de Cadis” presenten al teatre Condal. Faig la consulta pertinent i observo que és una locució malaguenya, però la seva utilització en aquest espectacle em porta a col·legir que també forma part de la parla gaditana. Però en fi, deixem-nos de prolegòmens i expliquem en què consisteix aquest espectacle.

Inspirat en la jocunditat i el gaudi dels plaers de la vida que la mitologia clàssica atribuïa al déu Dionís i que va utilitzar a la seva obra amb la seva acreditada habilitat Eurípides, Ana López Segòvia (per cert, quina casualitat, l'autora porta els mateixos cognoms que va tenir a la vida real Lina Morgan) ha escrit un text versificat en forma de ripis explícitament desmadrats i humorístics que serveixen per posar en dubte nombrosos convencionalismes: el del paper del rigor de la llei representat pel policia “Suasenaguer”, atenuant per la tècnica de mirar cap a una altra banda que utilitza amb habilitat el seu company de cos i subordinat per evitar l'aplicació del rigor de la llei a un grup de dones que cometen el gravíssim delicte de jugar el bingo sense permís de l'autoritat; però també el paper de la dona a la seva vida matrimonial i una societat amb massa precs masclistes. Aquest senzill plantejament dóna peu a crear una sèrie de situacions a les quals més hilarant i transgressora en què s'utilitza un llenguatge pla, de carrer i desmadrat, amb utilització nombrosos aforismes populars i modismes lingüístics propis de l'andalús de la Tacita de Plata, tècnica que confereix a aquest espectacle una frescor extraordinària, un enrome vivacitat i provoca, amb la complicitat del públic, les seves riallades.

Els sis intèrprets (quatre dones i dos homes momentàniament transvestits), sota la direcció de José Troncoso, fan del text un espectacle summament divertit: dialoguen, en algun moment diuen un recitat propi, fins i tot canten en ocasions i tot amb un trepidant i molt bé coordinat moviment d'escena i sense més suport que quatre cadires i algunes robes o elements accessoris, cosa que valora encara més el seu paper. I acabo: fa temps que no em feien riure tant al teatre.