Dolce Rima: ''El fet de tornar al Renaixement és sentir-nos com a casa''

El duet valencià Dolce Rima ja fa gairebé quinze anys que recorre els escenaris de tot el país interpretant repertoris renaixentistes i barrocs. Tot i que de vegades recorren a altres músics, l'essència del grup són la soprano i violagambista Julieta Viñas i la intèrpret d'instruments de corda polsada Paula Brieba. Com elles mateixes reconeixen, se senten molt còmodes en aquest format minimalista i intimista, d'acord amb el tipus de repertoris que els agrada emprendre. Dolce Rima va ser finalista a la I Edició dels Premis GEMA a la categoria de Jove Grup 2014, i guanyador del Premi Jove Grup 2015 a la II Edició dels Premis GEMA al juny de 2016.

El nou disc que acaben de presentar, Mil pesares posats en xifra per a viola de mà i veu, està dedicat a la música del Renaixement espanyol i, molt especialment, a les composicions incloses en els llibres per a viola de mà de l'època, veritables joies del patrimoni històric musical del nostre país. Es tracta d'un projecte que, partint del conegut tema Mille regretz atribuït al compositor franc-flamenc Josquin des Prez, se submergeix en el sentiment de malenconia associada a la pèrdua present en molts poemes que serveixen de lletra de moltes de les cançons del segle XVI.

- El vostre disc anterior va estar dedicat a Barbara Strozzi, què us ha portat a tornar en aquest al Renaixement espanyol?

Han estat diversos els factors que ens han portat a fer aquest projecte. D'una banda, abordar de nou aquest tipus de repertori amb més maduresa musical i personal, i també perquè en complir-se d'aquí a poc el 15è aniversari de Dolce Rima, ens semblava una bona idea reprendre la música polifònica per a viola de mà i veu, i amb això tenir sempre present l'essència del grup com a duet format per veu i instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc.

D'altra banda, ens va semblar que la temàtica escollida per al disc era molt propera a la post pandèmia, la qual cosa ens va motivar encara més el fet que a través d'aquestes peces podíem expressar les nostres emocions en sintonia amb el sentir col·lectiu després d'haver patit una experiència social tan traumàtica.

- Hi ha diferències en la manera d'abordar el repertori renaixentista entre la vostra òpera prima del 2018 A l'alba veniu i el present Mil pesares?

Hi pot haver diferències de maduresa musical i personal, com dèiem abans, pel que hem viscut a la pandèmia, l'experiència de la maternitat, etc., així com una major preparació teòrica i tècnica en els nostres respectius instruments, però ens seguim deixant portar pels nostres sentiments i preocupacions que en el fons no deixen de ser els mateixos que al Renaixement i és el que ens agrada fer sentir el públic. Com deia Gardel al tango Volver, “20 anys no és res” però de vegades t'adones que 500 anys tampoc no ho són tant. A més, per a nosaltres, amb el pas dels anys, el fet de “tornar” al Renaixement és sentir-nos també com a casa, és parlar des de l'honestedat i des de la nostra pròpia essència com a grup que porta anys de dedicació i passió per aquesta música.

- Mil pesares és una expressió que apareix a la lletra del tema Mille regretz, atribuït a Josquin des Prez. En quina mesura aquesta cançó articula temàticament el disc o li imprimeix un estat d'ànim determinat?

És el fil conductor que articula el disc. La temàtica gira al voltant dels Regretz: els laments, els comiats que de vegades mantenen l'anhel del retorn, les pèrdues amargues, el sentiment d'enyorança, la invocació a una naturalesa assossegada i indiferent al patiment del jo líric…

Ens va semblar interessant retratar musicalment tot aquest sentir renaixentista tan magistralment expressat per poetes i músics de lèpoca. És per això que considerem significatiu posar aquesta cançó com a obertura del disc, per des del començament donar compte d'aquesta voluntat d'obrir-se en canal, seguida de La Cançó de l'Emperador. Segons explica el musicòleg Pepe Rey, aquest títol que dóna Narváez a la seva versió per a viola de mà de la cançó Mille regretz ens dóna a entendre que aquesta va ser la cançó preferida de l'emperador Carles V, una persona amb tendència a la malenconia a causa de les dures experiències vitals que va patir des de petit (quedar-se orfe i haver d'assumir enormes responsabilitats), el rerefons del qual connectava amb aquest tipus de cançons.

- El contingut del disc se centra més en els llibres de xifra per a viola de mà del segle XVI quin és, al vostre judici, el seu paper i importància dins de la música renaixentista espanyola?

La viola de mà és l'instrument més representatiu del Renaixement espanyol; va jugar durant el segle XVI un paper similar al del llaüt a la resta d'Europa. Encara que sabem que a la península coexistien llaüts i violes, la viola va ser sens dubte el preferit. Com comenta el musicòleg Mario Guada a les notes del disc, Carlos V, del qual abans hem fet un breu apunt sobre la seva personalitat, tenia dues capelles musicals i per a la música profana confiava en intèrprets nadius donant-li a la viola de mà un paper destacat en la creació musical privada. Els llibres de viola de mà suposen un fidel retrat de l'època quant al gust, les formes utilitzades en les cançons amb acompanyament de viola de mà i constaten que Carles V sentia predilecció per la música polifònica de compositors flamencs o dels espanyols Morales, Guerrero, Vásquez, etc.

- Heu seleccionat nombroses intabulacions de peces polifòniques de l'extremeny Juan Vásquez, per què precisament les d'aquest compositor? Quina és la raó de ser en aquest repertori?

No és tant que haguem escollit nosaltres cançons de Juan Vásquez, sinó que un bon nombre d'elles, amb la temàtica del tòpic triat per al disc, van ser intabulades pels mateixos violistes en els seus llibres de viola, i això significa que el compositor va tenir un èxit grandíssim a l'època ja que era una pràctica molt comuna del Renaixement versionar o intabular peces ja existents i que havien aconseguit gran popularitat a manera de grans hits. És el cas, com hem dit abans, de la Cançó de l'Emperador, peça de Narváez basada en l'original Mille regretz atribuïda a Josquin des Prez, inclosa al disc juntament amb la del compositor francoflamenc.

- Els vostres enregistraments sempre resulten molt nítids de manera que s'entén amb claredat el text cantat. Quina importància atorgueu a la poesia dins del marc de la interpretació musical?

Considerem la poesia o el text de les cançons com una cosa indissoluble de la música. Les cançons que apareixen al disc contenen poemes pertanyents als més grans autors de la lírica culta renaixentista com són Garcilaso, Boscán o Petrarca, així com de la poesia tradicional espanyola pròpies del romancer o del cançoner. Gràcies a aquests textos ens podem aproximar al sentir de l'època en diferents àmbits i per això ens sembla tan important. Per exemple, hi pot haver una profunda invocació a la natura des d'un adolorit sentir (Cançó I, Boscà) i també una queixa d'una pastora cap a un pastor a causa de la seva actitud irreverent (Morenica fa un petó, anònim). Aconseguir una expressivitat musical òptima i la intel·ligibilitat de la veu sempre ha estat un objectiu imprescindible per a nosaltres.

- Sempre dueu a terme una posada en escena minimalista, una o dues veus i un instrument. Us heu plantejat mai algun projecte que impliqui un nombre més gran d'intèrprets?

El projecte discogràfic anterior a aquest, Saffo Novella, va ser concebut precisament com a quartet (dos sopranos, tiorba i viola da gamba), però és cert que no ens hem proposat fins avui augmentar molt més aquest nombre de músics per diverses raons, entre unes altres perquè ens veiem molt identificades amb el format camerístic a través del qual realitzar projectes de caràcter intimista, ja que això connecta més amb la nostra essència i amb el tipus de repertori que ens interessa abordar. En definitiva, pretenem continuar oferint al públic el tipus de sonoritat que fins ara més ens caracteritza.

- Aquest any compliu quinze anys com a duet en actiu com valoreu tota aquesta trajectòria professional?

Per ser precises, encara que és veritat que el 2009 ens vam conèixer i vam començar a fer música juntes, va ser el 2010 quan Dolce Rima va néixer oficialment com a grup. El primer concert que vam donar va ser a la nostra ciutat, València, al palau barroc del Marquès de Dos Aguas, i des de llavors no hem deixat de fer concerts a festivals de música antiga a tota la geografia espanyola, així com a diverses propostes multidisciplinàries que es sortien una mica de l'habitual zona de confort. Sempre hem abraçat aquest tipus d'oportunitats com a reptes per continuar aprenent i adquirint maduresa escènica i musical. Si bé hem de reconèixer que ens agradaria mostrar més sovint els nostres projectes fora d'Espanya, ens sentim molt afortunades i orgulloses de poder dir que tot el que hem aconseguit fins ara ha estat fruit del nostre esforç i perseverança.

- Cada cop hi ha més festivals dedicats a la música antiga al nostre país i no són pocs en proporció els llançaments d'enregistraments cada any, tenint en compte el raquític de la indústria discogràfica actual. Heu observat al llarg d'aquests anys de carrera un increment de linterès del públic per aquests repertoris? Podem parlar d´un boom actual de la música antiga?

La veritat és que sí que hi ha hagut un interès creixent per la música antiga tant en festivals clàssics com en un altre tipus d'esdeveniments, i cada vegada, afortunadament, hi ha més públic interessat. Tot i així, creiem que encara queda molt per fer al camp de la música clàssica enfocada a l'antiga, i molt del que ha aconseguit ha estat gràcies al treball realitzat des de fa anys per l'Associació de Grups Espanyols de Música Antiga (GEMA).

- A banda de presentar en directe el repertori de Mil pesares, quins nous projectes teniu al cap a mitjà i llarg termini?

Ara mateix estem movent diferents projectes en concert, entre els quals Saffo Novella, dedicat als duos de soprano de Strozzi i gràcies al qual aconseguim el Premi GEMA 2022 al millor Grup Barroc del segle XVII; La vita fugge, projecte a trio d'elevada naturalesa poètica (tòpics universals) juntament amb la flautista Elena Escartín, i el projecte més recent del que parlem aquí: Mil Pesares posats en xifra per viola i veu. Com a projectes discogràfics tenim diverses opcions sobre la taula que portem temps gestant i que anunciarem properament.