La tecnologia digital ha canviat l'educació però no l'ha transformat

L'ús de la tecnologia digital a l'educació té una tradició que es remunta al començament del present segle; al principi a través de les aules específiques per impartir coneixements d'informàtica i, més endavant, mitjançant la introducció de dispositius i programes com a suport instrumental per a l'ensenyament de les matèries curriculars.

D'aquesta manera, ja és corrent veure en una classe qualsevol la utilització de pissarres electròniques, projectors i ordinadors. Tot i això, entre la línia de pensament pedagògic més tecnòfil sempre s'ha considerat que la digitalització de l'ensenyament es produeix a un ritme molt inferior al que ho fa la societat.

S‟argumenta que els estudiants, habitants ja d‟un món completament digital, s‟enfronten al‟aula a mètodes d‟aprenentatge heretats d‟altres èpoques, i se subratlla la necessitat d‟adequar l‟ensenyament a les necessitats de la ciutadania del segle XXI.

Sovint s'ha donat per suposat que utilitzar tecnologia a l'aula només comporta avantatges, però cada vegada s'alcen més veus que posen en qüestió aquest axioma.

A mitjan any passat, el Govern de Suècia va anunciar la paralització de l'avenç del seu pla de digitalització en centres educatius per tornar a fomentar l'ús dels llibres de text. Aquesta decisió va ser motivada perquè l'Estudi Internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora (PIRLS) referit al 2021 va detectar un descens del nivell de l'alumnat del país en aquest camp.

Així, les autoritats educatives volen centrar els seus esforços en habilitats bàsiques com llegir, escriure i explicar, tot això recolzat per mitjans tradicionals.

La Unesco ha reflexionat al seu informe GEM (Global Education Monitoring) del 2023 sobre els avantatges i els desavantatges d'utilitzar la tecnologia en l'educació, establint una postura fortament crítica sobre això.

Sota el títol Tecnologia a l'educació: una eina en termes de qui? , el treball subratlla la necessitat d'aprendre a viure tant amb tecnologia com sense (és a dir, reduir-ne la dependència), que els joves desenvolupin la capacitat per identificar la realment necessària entre l'allau d'informació que els envolta, i que la tecnologia ha de donar suport, però mai suplantar la relació humana.

Amb vista a millorar l'educació, la digitalització ha de ser un complement de la interacció cara a cara amb el docent, mai un substitut. La tecnologia se'ns ven com un vehicle per a l'aprenentatge personalitzat, i sovint aquesta promesa ens fa oblidar que el cor de l'educació reposa sobre unes dimensions socials i humanes.

La Unesco es mostra escèptica sobre el valor que suposadament afegeix la digitalització als processos educatius, destacant que no hi ha una evidència robusta sobre això.

D'una banda, la innovació es produeix a tal velocitat que és molt difícil mesurar-ne els efectes. Com a exemple, els productes de tecnologia educativa canvien de mitjana cada 36 mesos.

D'altra banda, una part important dels estudis que defensen l'impacte positiu són realitzats o finançats, directament o indirectament, per les empreses que comercialitzen els productes i serveis, en un intent de refutar anàlisis procedents d'entitats independents que neguen aquest impacte.

Tot i així, l'estudi admet que la tecnologia educativa pot aportar millores a determinats tipus d'aprenentatge en alguns contextos. Un avantatge evident és que ha facilitat l'accés a quantitats ingents de recursos educatius en línia.

En qualsevol cas, la vostra introducció s'ha d'adreçar a la consecució d'objectius d'aprenentatge, i ha d'estar integrada a l'orientació pedagògica aplicada a cada moment. Igualment, la Unesco assenyala que un ús excessiu o inapropiat de dispositius i serveis digitals pot tenir un efecte negatiu en els rendiments de l'estudiant i posa d'exemple els resultats de l'informe PISA.

Aquest reflecteix que a 14 països dels analitzats es va detectar una relació negativa entre la proximitat dels telèfons mòbils i l'aprenentatge de l'alumnat.

El debat sobre si els mòbils han d'estar a l'aula o prohibits és especialment intens a Espanya en aquests moments, amb comunitats autònomes a favor d'una o altra postura.

Un altre aspecte interessant que destaca aquesta feina és que la velocitat de la innovació tecnològica dificulta l'adaptació dels sistemes educatius a la digitalització.

A poc a poc, els països van definint els estàndards d'habilitats digitals que necessitaran dominar els estudiants per viure i treballar en un món connectat, si bé molts alumnes no tenen l'oportunitat de practicar amb eines digitals als centres escolars.

D'acord amb les xifres que aporta l'estudi, només al voltant del 10% dels estudiants de 15 anys utilitza dispositius digitals més d'una hora a la setmana a les assignatures de matemàtiques i ciències.

Així mateix, els docents en general se senten poc preparats per impartir classes amb tecnologia i l'evidència és que només la meitat dels països analitzats tenen definits estàndards relacionats amb les habilitats TIC requerides per als professors.

Com a conclusió, la pregunta que sorgeix és si la tecnologia pot resoldre els reptes més grans de l'educació. Per a la Unesco, aquests reptes són tres: l'equitat i la inclusió, la qualitat i l'eficiència.

En el primer cas, és cert que la digitalització redueix les barreres d'accés a l'educació per a grups desfavorits de població, però continua existint una bretxa digital important en la connectivitat a internet i en l'ús de dispositius.

Pel que fa a la qualitat educativa, l'informe reconeix que la tecnologia digital estimula el compromís de l'estudiant amb el procés d'aprenentatge i afavoreix el treball col·laboratiu i interconnectat, encara que una aproximació educativa individualitzada redueix les oportunitats de l'alumnat d'aprendre en entorns de la vida real , i té un impacte negatiu en la seva privadesa i benestar.

Finalment, l'anàlisi realitzada concedeix que, en termes d'eficiència, la tecnologia digital permet disminuir el temps que docents i alumnes dediquen a tasques rutinàries de poc valor afegit, l'estalvi de les quals pot ser destinat a activitats amb més sentit educatiu. Per resumir totes les reflexions en una frase: la tecnologia digital ha canviat l'educació, però no l'ha transformada.