Insultar el cap en un grup privat de 'WhastApp' no justifica l'acomiadament

El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha dictat una sentència en què determina que insultar el cap en un grup de 'WhastApp' creat per treballadors no justifica l'acomiadament dels mateixos perquè les ofenses no es van dirigir directament a l'empresari i es van produir al marc d'una conversa privada i tancada, amb expectativa d'intimitat.

La sentència, avançada pel diari Cinco Días, parteix de l'acomiadament disciplinari de set secretàries d'una autoescola que van enviar una carta al seu cap reivindicant que els dies 24 i 31 de desembre havien de ser festius d'acord amb el conveni col·lectiu d'autoescoles, petició que va ser denegada pel seu superior.

Prèviament a l'enviament d'aquesta carta, un grup de treballadores, entre les quals hi havia les set secretàries que posteriorment van ser acomiadades, van crear un grup de 'WhastApp' en què, una vegada enviada la carta per demanar els dos festius, van conversar sobre la resposta que podria donar l'empresa a la seva demanda i, una vegada coneguda aquesta, sobre com respondre-hi.

En aquest grup privat de 'WhastApp', les treballadores profereixen insults cap a l'empresari, entre altres els de "rata cochina", "rata fastigosa", "mafiós", "cabró", "pocavergonya", "prepotent fastigós", "amargat" "porc", "patètic" i "retardat", així com altres expressions d'índole ofensiu, entre elles la de "es fica tanta droga que s'oblida de les coses". També llancen ofenses contra la parella del seu superior i altres companys de feina.

En data indeterminada, i després de tractar l'empresari d'esbrinar qui eren les instigadores de la reivindicació dels dos dies festius reclamats, una de les participants al xat va facilitar voluntàriament el contingut de les converses al seu superior. Set secretàries del grup de 'WhastApp' van ser objecte després d'un acomiadament disciplinari per part de l'empresa.

El context resta gravetat als insults

Les afectades van recórrer davant la Justícia demanant que el seu acomiadament fos qualificat de nul, mentre que l'empresa en defensava la procedència. La jutgessa d'instància ho va qualificar finalment d'improcedent en descartar el mòbil repressiu, ja que no totes les participants en la reivindicació dels dos festius a l'empresa van ser acomiadades i només ho van ser les que es van expressar en termes insultants al grup de WhatsApp.

Per a la jutgessa d'instància, els fets imputats a les cartes d'acomiadament a les treballadores "no revesteixen la gravetat necessària per justificar-ne l'acomiadament disciplinari, atenent el context en què s'aboquen les expressions".

Així, després d'analitzar les expressions imputades a cadascuna a la carta d'acomiadament, la sentència d'instància conclou que l'acomiadament de totes les treballadores s'ha de qualificar com a improcedent, atenent no només el context general en què es van proferir les expressions recollides a les cartes d'acomiadament (l'ambient de tensió creixent entre les parts), sinó també el context específic (la conversa en un grup de WhatsApp tancat, sense participació de l'empresari), "la qual cosa restaria transcendència i gravetat a les expressions insultants proferides per les treballadores".

Davant d'aquesta conclusió, l'empresa defensa, en síntesi, que aquestes expressions pronunciades per les treballadores al grup de WhatsApp, "comporten un atac de prou entitat cap a l'empresari, la seva parella i altres companys de treball perquè entenguem de manera raonable que la convivència al si de l'empresa entre les parts, una vegada l'empresari ha tingut coneixement de les mateixes, no pot resultar ja possible en el futur”.

Després d'analitzar tot el cas i la sentència d'instància, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears denega a les treballadores la qualificació d'acomiadament nul i confirma la improcedència dels acomiadaments impugnats.

A criteri de la Sala, la situació de conflicte i tensió entre les demandants i l'empresari podria degradar la gravetat de les expressions insultants o vexatòries acreditades en el cas que les demandants haguessin estat proferides directament a l'empresari, ja sigui de forma verbal o escrita. "Però no ha estat aquest el cas i això esdevé determinant per a la qualificació d'improcedencia", esgrimeix.

"En puritat, no es poden considerar ni insults ni ofenses perquè no es van dirigir a l'empresari ni van haver de ser conegudes per aquest. L'insult o ofensa greu dirigida pel treballador/a a l'empresari/a justifica, com a regla general, l'acomiadament disciplinari . El fet de referir-se a l'empresari/ària, en els mateixos termes, en una conversa privada i "tancada", amb expectativa d'intimitat, entre companyes de treball que estan en conflicte amb l'empresari, no", afegeix el Tribunal Superior.

En aquest sentit, recorda que les expressions ofensives al superior es van manifestar en un grup de WhatsApp on no hi havia ni l'empresari, ni la seva parella, ni la resta de la plantilla, sinó que es tracta d'un grup de WhatsApp creat en ocasió de la comunicació adreçada a l'empresari reclamant el dret de no prestar serveis els dies 24 i 31 de desembre.

"Es tracta, per tant, d'un canal de comunicació entre les treballadores en conflicte amb l'empresari, en què no participa ni ell ni cap persona propera a aquest, ni tan sols de la resta de la plantilla no implicada en la reivindicació, això que, a criteri de la Sala, ja no és que degrade la gravetat de les expressions utilitzades, en el context de conflicte creixent que descriu la seqüència cronològica de les converses reproduïdes, sinó que, simple i planament, hauria d'haver impedit la imputabilitat de les mateixes per justificar l'acomiadament disciplinari impugnat", argumenta.

Per al Tribunal Superior, el fet que la treballadora que va filtrar les converses a l'empresari fos participant d'aquest grup de WhatsApp "no la legitimava per transmetre el contingut íntegre de les converses en aquest xat a l'empresari, ni legitima la validesa d'aquest coneixement pel mateix ni, encara menys, la utilització amb fins disciplinaris de la informació obtinguda".

"El xat de WhatsApp no es va crear ni es va utilitzar per a aquesta finalitat, sinó per coordinar-se les treballadores implicades en una legítima reivindicació davant de l'empresari. Era, doncs, un canal de comunicació tancat, amb expectativa de secret o, si més no, d'intimitat , en què podien expressar-se lliurement", assenyala el Tribunal, que afegeix que les expressions abocades per les treballadores acomiadades "en cap cas poden justificar la procedència de l'acomiadament, per grolleres, injustes, insultants o fins i tot discriminatòries que puguin ser, ja que mai van haver de ser conegudes per l'empresari”.