Reclamen que l'Ajuntament de Barcelona canviï el tractament cap als sensesostre

El sensellarisme a Barcelona és un dels problemes més significatius de la ciutat. Des del 2015, el nombre de persones sense sostre a la capital catalana va augmentar un 56%, segons xifres d'Ajuntament.

A aquest problema se n'hi afegeix un altre, i és el tipus de tractament que reben les persones que viuen al carrer. De fet, un ciutadà va rebre 42 denúncies per part de la Guàrdia Urbana, per conductes com la manca d'higiene personal, dormir a l'espai públic, ús incorrecte de bancs o seients públics, consum d'alcohol a l'espai públic, i orinar o escopir a llocs públics.

El denunciant ha ressaltat que moltes de les sancions han estat imposades el mateix dia i pel mateix agent policial, i ha criticat que l'administració sancionadora era responsable, en part, per la manca de recursos disponibles per a persones en situació de vulnerabilitat a la ciutat.

Aquest ciutadà, atès per la Fundació Arrels, ha traslladat les queixes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquest organisme ha puntualitzat que l‟actuació municipal s‟ha centrat exclusivament en mesures punitives per restablir l‟ordre al‟espai públic, sense implicar altres serveis municipals per abordar el problema de manera integral.

Crítica a l'ordenança municipal

L'Ordenança de Convivència de Barcelona prohibeix accions com utilitzar els bancs públics per a usos diferents dels previstos, rentar-se a fonts públiques, i orinar o defecar en llocs concorreguts. Tot i això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquesta regulació no té en compte la situació de les persones sense llar, que no disposen d'espais privats per realitzar les seves necessitats bàsiques.

A més, subratlla que l'administració municipal no ofereix prou xarxa de serveis públics per mantenir la higiene i garantir el dret de pernoctació fora de l'espai públic.

Recomanacions de la Sindicatura

La resolució de la Sindicatura conclou amb vuit recomanacions adreçades a diversos òrgans de lAjuntament, incloent lÀrea de Prevenció i Seguretat, lInstitut Municipal de Serveis Socials i la Comissionada de Convivència.

La Sindicatura sosté que no és adequat tipificar com a infracció administrativa les conductes vinculades al sensellarisme mentre no hi hagi alternatives adequades per a aquestes persones, ja que això afegeix un factor dexclusió social.

Necessitat d'un enfocament integral

La Sindicatura de Greuges insisteix que abordar el sensellarisme no es pot limitar a mesures punitives i d'ordre públic. Argumenta que aquestes accions no resolen el problema de fons i poden revictimitzar persones en situacions de vulnerabilitat extrema. Cal una estratègia integral i coordinada que involucri tots els serveis municipals i entitats socials que treballen amb persones sense llar, amb l'objectiu de fomentar processos de recuperació i reintegració.

La responsabilitat de les persones infractores

La Llei 40/2015 de Règim Jurídic de l'Administració Pública recull el principi de responsabilitat subjectiva del procediment sancionador: “Només podran ser sancionades per fets constitutius d'infracció administrativa les persones físiques o jurídiques que siguin responsables a títol de dol o culpa”.

Per tant, aquest principi exigeix que la persona presumptament responsable de la infracció hagi actuat de manera culpable: no n'hi ha prou que la conducta sigui considerada com a infractora (responsabilitat objectiva), sinó que també cal l'element de culpabilitat (responsabilitat subjectiva).

En el cas de les persones sense llar, la Sindicatura qüestiona la culpabilitat subjectiva de les persones afectades per problemàtiques d'addiccions o salut mental, que n'afecten la capacitat cognitiva. Convé recordar que aquests tipus d'afectacions acostumen a ser freqüents a les persones sense llar.