Condemnen 'Txapote' a 52 anys de presó per un atemptat frustrat a Cintruénigo

L'Audiència Nacional (AN) ha condemnat a 52 anys de presó l'excap d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, àlies 'Txapote', i els exmembres de la banda terrorista Asier Arzalluz, 'Santi', i Aitor Aguirrebarrena, 'Peio', per la col·locació l'any 2000 d'un test de bomba que no va explotar en un habitatge a Cintruénigo (Navarra) en què creien que vivia un guàrdia civil.

En una sentència, la Sala Penal condemna els acusats a 38 anys de presó per dos delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa ia 14 anys més per un delicte d'estralls terroristes també en grau de temptativa. Es tracta de la mateixa pena que ja li va ser imposada en un altre judici a l'etarra José Ignacio Guridi Lasa, responsable de captar 'Santi' per al 'comando Ttotto'.

Els magistrats sostenen que el novembre del 2000, 'Santi' i 'Peio' formaven part de l'esmentat comandament sota les ordres de 'Txapote'. En data no precisada, però propera i anterior al dia 9 d'aquell mes, van col·locar un artefacte explosiu en una jardinera ubicada a l'ampit d'una de les finestres del saló-menjador de la primera planta d'un habitatge situat de la localitat de Cintruénigo.

L'objectiu d'aquesta acció, apunta la sentència, era causar la mort d'un membre de la Guàrdia Civil que residia en aquest habitatge, però que ja havia abandonat el 1996 el domicili i en aquella època estava ocupat per una dona que no pertanyia a les forces de seguretat i el fill menor d'edat.

L'artefacte no va arribar a explosionar, assegura el tribunal, a causa de la interrupció del fluid elèctric del circuit, ocasionat pel trencament dels fils conductors del cablatge en alguna de les connexions del dispositiu.

Posteriorment, el 28 de gener de 2001, l'artefacte va ser trobat, procedint-se a la seva retirada i desactivació per especialistes del GEDEX de la Guàrdia Civil de Navarra. La Sala considera que no hi ha dubte respecte a l'autoria d'Arzalluz i Aguirrebarrena ja que van reconèixer al judici la seva participació en els fets. 'Txapote', per la seva banda, es va negar a declarar, cosa que el tribunal considera com una negació de la seva implicació.

El silenci de 'Txapote'

Tot i el seu silenci en la vista oral, els magistrats consideren que hi ha prova suficient per condemnar Taxpote com la persona que va encarregar als altres processats l'execució de l'acció terrorista. Entre aquestes proves té una rellevància singular, explica la Sala, la documental intervinguda en altres procediments i incorporada a la causa.

D'una banda, les kantades -comunicacions internes a la direcció de la banda- escrites pel mateix Guridi Lasa, en què relatava totes les accions del 'comando Ttotto'. Així mateix, l'AN valora com a prova l'agenda personal de 'Txapote' intervinguda a França i remesa a les autoritats espanyoles, que ha estat analitzada per pèrits de grafística i han determinat sens dubte que és l'autor de les anotacions que hi consten.

En aquestes, totes del 2001 --perquè eren els únics fulls que quedaven-- hi ha anotades un total de set cites que fan al·lusió al comando. A això s'hi afegeix, subratlla el tribunal, els efectes i documents intervinguts a l'habitatge del carrer Nagusia.

S'hi recullen empremtes, a més de Guridi Lasa, que vivia allà amb la seva nòvia, dels processats 'Santi' i 'Peio', així com empremtes de tots dos en el material per a l'ekincha que portava Guridi Lasa a la motxilla després de ser detingut per l'atemptat contra el Centre de Menors de Zumárraga.

El mateix 'modus operandi'

Finalment, la Sala al·ludeix als informes emesos en aquest procediment --ratificats per la Guàrdia Civil-- que proporcionen a l'òrgan judicial informació sobre la composició i atemptats comesos pel comando, que els consten als arxius que coneixen per la seva experiència en matèria de terrorisme i que interrelacionen amb les dades del cas concret.

En aquests, els experts posen de manifest una repetició del 'modus operandi' emprat pel comando en altres atemptats, i al capdavant del qual situen 'Txapote'. Una conclusió, apunta la sentència, a la qual arriben posant en relació totes les dades obrants a la causa, i que "el tribunal també arriba amb l'examen conjunt de la prova practicada".

Cobra en aquest cas "especial rellevància per considerar acreditada la participació de García Gaztelu a l'atemptat de Cintruénigo, fonamentalment la prova documental, les kantades de Guridi i l'agenda personal del mateix García Gaztelu, que juntament amb les altres dades corroboradores aportades per les declaracions testificals i pericials, ens porten a una convicció fundada de la seva autoria en aquests fets, sinó material sí per inducció”.

La Sala destaca, finalment, "la inopinada col·locació de l'artefacte explosiu, la seva aptitud mortífera, allò inesperat per a les víctimes de ser objectiu de l'organització terrorista que el va reivindicar, i els components del qual ja havien col·locat en artefactes explosius semblants amb anterioritat que no només havien explotat sinó acabat amb la vida d'altres persones".

Tot això, afegeix la sentència, posa "de manifest la capacitat i l'aptitud letal del mitjà emprat per fer-ho i la intenció perseguida pels seus autors, conscients en tot moment del que feien i perseguien, assumint els més que probables resultats mortals".