Lluís Salvadó: ''Treballem per tenir un Port neutre en emissions ambientals''

Lluís Salvadó, nascut a La Ràpita el 1969, és enginyer industrial, titulat per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC) i posseïx un postgrau en Direcció General d'Empreses per la UOC. Entre els seus diversos càrrecs, va destacar com a secretari d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya entre el 2016 i el 2017. Des del 2 de desembre del 2022, ocupa el càrrec de president del Port de Barcelona, ​​un dels ports marítims més importants de la Mediterrània.

Sota la direcció de Lluís Salvadó, el Port de Barcelona s'enfronta a diversos desfiaments significatius en el seu camí cap a un futur més sostenible i competitiu. S'hi inclouen l'electrificació del port, l'impacte del canvi climàtic, la gestió del turisme de creuers i l'organització després del vern de la internacional Copa Amèrica.

• Aquest cap de setmana tindran lloc les jornades de portes obertes del Port. Què es trobarà la gent quan vinguin a aquestes jornades?

La gent es trobarà una oferta molt àmplia. Els que han decidit visitar el port per via marítima tindran l'oportunitat d'escoltar l'explicació des del mar en una perspectiva inversa a què habitualment hi estàs acostumat. El que volem és que els barris de l'entorn del port de Barcelona encara sentin més a prop el port. Per tant, s'han volgut fer sortides d'autobusos des de barris com la Marina o el municipi del Prat, que en definitiva una part important del port de Barcelona.

També s'han organitzat des del barri del Gòtic i la Barceloneta. Per tant, autobusos que aniran sortint des dels diversos barris i poder entrar dins de l'espai comercial, en un espai on no tens opció d'entrar-hi habitualment. Entrarem als diferents racons, a les diferents terminals. Coneixeran la diversitat de terminals que té el Port de Barcelona. D'altra banda, aquells que han optat per fer visites a l'àmbit del Port Vell, l'objectiu és conèixer la història, conèixer on venim i constatar que la història del Port de Barcelona va molt lligada a la història del país. L‟evolució de la societat i de l‟economia ha estat molt vinculada.

A l'època de l'edat mitjana, Barcelona era una ciutat amb molt de potencial comercial i en una posició predominant a la Mediterrània, en bona mesura perquè tenia un port com aquest, que li permetia tenir aquest domini a la Mediterrània. A l'època de la reindustrialització, òbviament, el Port va jugar un paper determinant en tot allò que era la importació de les matèries primeres.

Encara tenim ressons d'aquella època a tota la línia del Port, com ara la carbonera, els espais on acumulàvem el carbó necessari per fer funcionar les fàbriques, o el Moll de la Fusta, on es descarcava la fusta. D'alguna manera, molts espais del Port estaven al servei de la indústria i de l'economia del país.

Avui dia el Port continua fent aquesta evolució. Em sembla que també és important saber d'on venim i el paper que ha jugat el Port històricament per ser conscients que en el futur hem de continuar jugant el mateix paper.

• Què significarà per al país la celebració de la Copa Amèrica de Vela?

La Copa Amèrica és el principal esdeveniment a l'àmbit de la vela a nivell mundial. És un esdeveniment que combina esport, tecnologia capdavantera, esports marítims, mar i que té un element de competició important. El que significarà per al país i per a Barcelona és tornar a acollir un nou gran esdeveniment.

Últimament, la ciutat està creixent moltíssim en esdeveniments de caràcter de congressos i grans fires. Això, evidentment, dóna una orientació de la ciutat per captar visitants, no pas turistes. En aquest cas, uns visitants de cert poder adquisitiu i valor que ens continuen posicionant a nivell global com una ciutat de referència.

• Hi ha una gran preocupació a escala mundial per tots els temes ambientals. A Catalunya hi ha la mirada molt posada sobre el Port de Barcelona. Quin és l'impacte real que té el Port sobre el seu entorn?

El transport marítim actualment representa el 90% del transport de mercaderies a nivell mundial. És el transport, juntament amb el ferroviari, més eficient en termes ambientals. Si haguessis de transportar les mercaderies amb camió o amb avió, les emissions serien infinitament superiors. Tot i així, tot i ser el transport més eficient, quan acumules 9.000 escales cada any en un punt concret, evidentment es produeix una concentració d'emissions més rellevant.

En el cas del Port de Barcelona, ​​representem al voltant del 7% de les emissions que arriben a la ciutat. El compromís del Port de Barcelona, ​​i així ho fem fent des de fa temps, és fer un salt qualitatiu.

Actualment som la infraestructura econòmica i logística que estem fent un esforç més gran en termes econòmics per avançar en el procés de descarbonització i reducció dels contaminants locals. L'objectiu és electrificar tot el Port de Barcelona de manera que quan les embarcacions arribin al Port deixin de funcionar els seus motors i s'endollen a la xarxa elèctrica. Anirem reduint de forma dràstica les emissions que es produeixen al Port.

Això ho farem durant els propers cinc anys. El 2028 això ha d'estar acabat, però ja ho començarem a notar de forma immediata. El dia 12 de juliol posem en servei el primer gran endoll a la terminal Hutchinson, que és la terminal més gran que tenim al Port de Barcelona. A partir del 12 de juliol hi haurà moltes embarcacions que quan arribaran al Port, en aquest cas embarcacions portacontenidors, pararan motors i s'echofaran a la xarxa elèctrica.

Per tant, a partir del 12 de juliol, aquest procés de descarbonització del Port de Barcelona ja comença a agafar una velocitat de creuer. Durant l'any en curs també posarem en funcionament un nou gran endoll a la terminal Ferri de Barcelona, ​​que és la més propera a la ciutat. Per tant, també és la que les emissions que es produeixen arriben més fàcilment a la ciutat.

Aquest procés d'electrificació i descarbonització arrenca el 2024. Hi ha molta força i anirem desplegant aquests grans endolls de mica en mica per tot el Port amb l'objectiu que en aquests cinc anys haurem fet un salt endavant importantíssim.

• Amb aquests dos projectes que ja es posaran en marxa entre aquest any i el proper any, fins a quin percentatge baixarà aquest 7% del que ha parlat?

Estem fent moltes coses en paral·lel. Estem fent això, estem substituint els combustibles tradicionals per gas natural liquat, que redueix de forma dràstica nocs, i partícules, les emissions de contaminants locals, i estem introduint biocombustibles que també tindran un impacte. Per tant, fem una aproximació per cadascuna de les mides.

Barcelona Electrifica promou la substitució dels combustibles. Estem desplegant panells fotovoltaics a tots els sostres. A més a més, amb les emissions has de calcular cada tipus de contaminant. Algunes mesures redueixen el CO₂, d'altres redueixen el NOx. El NOx és molt important per a Barcelona perquè és el contaminant que supera sovint els límits i que té un problema molt significatiu. Per tant, des del Port de Barcelona posem molt èmfasi en la reducció dels socs perquè és el principal problema local. A nivell global el problema és el CO₂, ia nivell local el problema és el NOx.

Per tant, cada indicador i cada mesura afecta un element o un altre. Per exemple, en el tema dels NOx, la incorporació de gas natural liquat, tenim estimat que, a hores d'ara, ja hem reduït el 10% les emissions de NOx.

Amb l'electrificació, el que farem serà sobretot reduir les emissions de CO₂. L'objectiu és, de mica en mica, anar creixent fins que el Port de Barcelona sigui neutre en emissions ambientals. Hi ha diverses fites. De mica en mica anirem mesurant. Ens agrada més donar anualment les dades quan tanquem l'exercici i avaluem la millora que hem obtingut. A la darrera avaluació ja se situava la millora en el 10%. De manera molt ràpida anirem aconseguint uns percentatges de reducció molt dràstics.

• L'activitat del Port repercuteix a les platges properes Què fa el port per mitigar aquest efecte?

El Port de Barcelona, ​​per una obligació derivada del Pla Delta, té l'obligació de reposar la sorra de les platges del Prat de Llobregat i darrerament també hem assumit el manteniment de les platges de Gavà.

Fins ara ho fèiem cada any, de cara al futur potser canviarem l'estratègia i incrementarem la quantitat de sorra aportada i reduirem la freqüència. Ens hem adaptat també una mica al canvi climàtic, que ho està transformant molt.

Bàsicament, el que estem fent és reposar les sorres. Corregim la reducció de sorres que provoquen la nostra morfologia com a Port sobre les platges dels municipis confrontants al vessant sud, que és on tenim l'obligació com a autoritat portuària. Som també titulars de la platja de Sant Sebastià davant de l'hotel Vela a Barcelona. És titularitat del Port de Barcelona. En col·laboració amb l'Ajuntament, intentem donar resposta a aquestes pèrdues de sorra que es produeixen cada cop que hi ha un temporal.

• L'any passat es va aconseguir el rècord de creuers al Port. Com preveu levolució dins de la infraestructura?

Hi ha dues aproximacions. Una és la conjuntural, que és la que estem vivint en aquests moments, que és conseqüència del tancament del mercat de creuers a tota la Mediterrània Oriental com a conseqüència de les guerres. Les ocupacions i les guerres de Gaza i Ucraïna estan provocant que tot el mercat de creuers d'aquell àmbit territorial s'hagi tancat. Del nord d'Europa a Rússia també s'han afectat la complicació de les relacions internacionals. Per tant, s'ha provocat una incidència el 2023 i continua malauradament el 2024 un desplaçament d'oferta i de demanda cap a la Mediterrània occidental buscant espais refugi.

Aquí hi ha un creixement conjuntural que el més normal és que passats els conflictes bèl·lics la situació se'ns reposicioni i tornem a unes xifres de caràcter previ. Per tant, això és un factor conjuntural que ha afectat el 2023, que afecta el 2024 i que esperem que s'acabi el millor possible perquè voldrà dir que s'han acabat les guerres.

De cara a futur, des del 2018 el Port de Barcelona està desenvolupant tot un pla que trigarem uns 10 anys a acabar, i que implica traslladar uns 3 quilòmetres cap al sud les terminals que teníem a peu de ciutat.

Això ja ho hem començat a fer. Ho acabarem de fer el desembre del 2026. Traslladarem aquestes terminals cap al sud i construirem terminals molt més modernes dirigides a uns segments de mercat de més valor afegit. Estem treballant en aquest procés en aquests moments.

• Hi ha un moviment dins la ciutat de Barcelona contra el turisme de creuer. Què els diries a aquells que ho promouen?

És lícit considerar que la ciutat ha arribat al límit amb la capacitat de càrrega del turisme. És una reflexió que és global, no només és a la ciutat de Barcelona. T'ho trobes a Londres, París ia les grans ciutats mundials que tenen molts visitants, no només turistes. De vegades parlem de turistes, però hi ha tots els visitants que també tensionen els serveis. És una reflexió lògica que s'està fent a tot arreu del món.

El Port de Barcelona, ​​dins d'una reflexió que cal fer a tota la ciutat, som els que més camí hem fet. No tinc la sensació que altres àmbits estiguin caminant com estem anant aquí.

Aquí hem limitat el nombre de terminals, hem allunyat les terminals cap al sud, estem dirigint la nostra oferta en actuacions molt decidides i molt concretes cap a la descarbonització, i no contaminar, anem cap a terminals orientades a un públic més selectiu i menys quantitatiu. Aquesta transformació que està fent el Port de Barcelona des del 2018 creiem que hauria de servir de model per a altres sectors del turisme de la ciutat .

En aquest sentit, volem continuar caminant, prenent mesures decidides per avançar en aquesta transformació del model. Em sembla que seria bo que també la resta de la ciutat avancin en sentit semblant.

• Quant aporta econòmicament el Port a la ciutat?

Hi ha un indicador que crec que a la gent li és relativament senzill d'interpretar. Al Port de Barcelona en aquests moments hi treballen 39.200 persones. Som el primer ocupador del país. No hi ha cap altre àmbit o infraestructura que generi una ocupació com la del Port de Barcelona. Evidentment, això són moltíssima gent directa, no parlo de feina induïda. És gent que cada dia entra al Port de Barcelona a desenvolupar la feina.

Per aquí hi passen més de 100.000 milions de valor econòmic en mercaderies. La nostra aportació sobre el Producte Interior Brut se'n va cap al 2%, però ja estem parlant de conceptes una mica difícils d'interpretar.

Però tothom sap que 40.000 persones són ciutats mitjanes/grans i gent que hi treballa. Per tant, això genera riquesa i genera ocupació. Però no només això, si el Port de Barcelona no existís, tots els productes que avui dia ens trobem als prestatges de qualsevol establiment comercial, per arribar aquí haurien d'emetre molta més contaminació, arribaríem més tard i les empreses que volen exportar no exportarien tant. Tu exporteu si els costos d'exportació són competitius. Si exportar et costa molts diners, potser no ets competitiu respecte a un altre país. I, per tant, fa que els costos d'exportació siguin ajuda baixos.

Els costos són proporcionals a la distància. No és el mateix haver de transportar productes a Marsella i després de Marsella se'n vagin a un altre lloc, que fer-ho directament des de la proximitat. Evidentment, és un factor de competitivitat per a la nostra indústria.

Els nostres empresaris industrials en són molt conscients. La gent, la ciutadania, de vegades, no és conscient que és necessari tenir un port d'aquestes dimensions que ofereix qualsevol tipus d'oferta perquè qualsevol cosa que es produeixi a la nostra indústria pugui arribar a 200 ports a nivell mundial. Sense això Catalunya no seria un país industrial.

• Amb el darrer balanç econòmic han augmentat els ingressos del Port de Barcelona, ​​però no els beneficis. A què és degut?

L'estructura econòmica del port es manté molt estable. És una estructura econòmica molt solvent. Tenim un règim econòmic autònom, cosa que significa que ens permet que els nostres beneficis els reinvertim dins del Port. En aquests moments entrem en un cicle inversor molt important.

El cicle inversor vol dir amortitzacions d‟aquestes inversions. Per tant, de cara a futur, si fem les coses com esperem fer-les, la facturació creixerà i els beneficis es reduiran perquè hem d'amortitzar les inversions que estem duent a terme. Són inversions que, en definitiva, garanteixen el futur.

• Heu parlat d'inversions. Quines inversions s'han dut a terme al Port i quines són les que estan encara pendents?

Aquí hi ha les inversions derivades de totes les actuacions que hem accelerat a l'àmbit de la Copa Amèrica. Són inversions de millora de les infraestructures del Port Vell. Hem invertit entre privats i públics uns 120 milions d'euros. Després hi ha les inversions al moll comercial. Les previsions són que el 2024-25 invertirem al voltant d'uns 300 milions d'euros en infraestructura portuària.

• Vau posar a sobre la taula allargar la Rambla fins a l'antiga terminal de Baleària, que suposaria el trasllat dels ferris. En què consistirà?

Hem traslladat els ferris i tancat la terminal de Baleària. Per tant, això ens permet urbanitzar tota la zona del moll de Drassanes. Al maig eliminem la terminal de Baleària, hem eliminat les tanques i ara estem duent a terme un procés d'urbanització que ho acabarem en poques setmanes, i que transformarà aquell espai en un espai ciutadà. Ha generat una obertura fantàstica de la perspectiva i de la visió des de la ciutat cap al Moll Barcelona. De cara a futur, l'objectiu és reurbanitzar el Moll de Barcelona.

Estem tancant, perquè tanquem la terminal de Ferris, tanquem a l'octubre passat la terminal nord de Creuers i el 2026 tancarem el terminal sud de Creuers. Anem tancant l´activitat comercial i el que farem a posteriori serà fer un projecte. Farem una urbanització i transformarem el més proper al mar en unes passejades obertes a la ciutadania. Ara el “voramar” estava tancat per motius de seguretat, perquè hi havia activitat comercial, però els urbanitzarem i els obrirem a la ciutadania. A partir d´aquí, en la visió d´aquest procés d´urbanització hi haurà aquesta millora de la connectivitat de la Rambla amb el Moll de Barcelona.

• Què vol fer el Port amb l'espai on es volia ubicar l'Hermitatge però que no va ser possible?

Ho estem urbanitzant per acollir o perquè funcioni com a espai de servei a l'organització de la Copa Amèrica. La voluntat del Port de Barcelona és obrir un procés de reflexió per determinar quin és l'ús que us donem.

El que sí que tenim clar és que és una peça absolutament singular i única dins del Port. No queden solars dins el Port Vell amb aquest potencial i edificabilitat. Per tant, és una peça única, i com a peça única treballarem de cara al 2025, passada la Copa Amèrica en un procés de reflexió de quina és la millor activitat a ubicar-hi. Volem fer una reflexió en què volem implicar també a l'Ajuntament. Volem posar en valor aquest espai únic i referent dins del Port de Barcelona.

• El Liceu semblava que ocuparia l'espai on hi ha ara la Copa d'Amèrica. ¿Es tornarà després de la Copa d'Amèrica a plantejar que el segon espai del Liceu a la ciutat sigui la Imax?

S'hi està reflexionant conjuntament amb l'Ajuntament i amb el Liceu què és la ubicació definitiva. Estem valorant diverses opcions. Una pot ser que vagi allà a l'Imax i l'altra és que vagi més a prop a la ciutat i poder conviure les dues instal·lacions de cara al futur. En tot cas, cal acabar d'analitzar conjuntament. Però, actualment, contemplem diversos escenaris.

• Una de les propostes d'una altra infraestructura, que és l'Aeroport del Prat, és allargar la pista més propera al mar, que afectaria negativament el desenvolupament del Port. Si es duu a terme aquesta iniciativa, què passaria? Vostès què pensen?

El que pensem és que no es pot vestir un sant per desvestir-ne un altre . Tot allò que fem ha d‟analitzar les repercussions que provoca sobre els veïns. De la mateixa manera que quan al Port fem alguna actuació hem d'analitzar com afectem l'entorn, l'aeroport normal és que es facin aquest tipus de reflexions i que quan es planteja ampliar l'aeroport s'analitzi l'afectació que pot provocar això sobre les grues que tenim a la terminal de Hutchinson.

El que reclamem és que quan es plantegen alternatives per l'aeroport s'integrin dins de les anàlisis les afectacions que produeix sobre el Port. Si les afectacions són insalvables, s'actuï en conseqüència.

Si podem trobar solucions tècniques per conciliar les dues infraestructures, evidentment, al país convé un aeroport i un port molt potent, però han de conviure i ha de ser possible la coexistència de les dues infraestructures.