Alejandro Fernández: ''Els joves surten sense eines de l'educació catalana''
Alejandro Fernández és a la recta final de la campanya electoral de les eleccions catalanes. Nascut el 1976 a Tarragona, Fernández ha liderat el PP català des del 2018. Tres anys abans, el seu partit va iniciar un descens en els resultats de totes les eleccions autonòmiques, al qual ara el mateix Fernández aspira a posar fi.
A només tres dies per al 12M, les enquestes auguren una millora substancial. Serà el PP decisiu a la investidura ia la legislatura? Tindran cabuda les propostes sanitàries, educatives o davant de l'okupació? Fernández ha concedit una entrevista a CatalunyaPress per parlar-ne.
- En relació amb el debat de dimarts a TV3, va afirmar que només el PP pot garantir una Catalunya millor. En què milloraria Catalunya si la governés el PP?
En primer lloc, perquè “el procés” ha portat la decadència de Catalunya, no la independència. I nosaltres creiem que per revertir això cal acabar amb “el procés”. Som l'únic partit que defensa això obertament, i això acabaria capgirant coses tan terribles com que Catalunya tingui el nivell d'okupacions il·legals més alt de tot Espanya -el 32% de totes elles-; que el sistema educatiu sigui el de més baixa qualitat ara mateix a tot Espanya; que la gestió de l'aigua no garanteix el proveïment del conjunt de Catalunya; uns impostos absolutament confiscatoris... Corregiríem tot això, i per tant estem convençuts que un govern del Partit Popular donaria la volta a Catalunya.
- Quina postura té el PP pel que fa al català, ia tot el que ha passat al voltant seu els darrers deu anys?
Que les polítiques d'immersió, d'imposició i de multes no només són negatives perquè marginen l'espanyol, sinó que també són perjudicials per al mateix català, que cada vegada té un ús social menor.
Són polítiques lliberticides que atempten contra la llibertat del ciutadà, a qui és bilingüe a Catalunya. Acaben destruint-ho tot, inclosa la qualitat del sistema educatiu.
Nosaltres el que proposem al sistema educatiu català és un model que sigui trilingüe on hi hagi les dues llengües, català i castellà, en el pla d'igualtat, i després una tercera llengua, en aquest cas l'anglès.
- Quines propostes teniu per reduir les llistes d'espera?
La sanitat està absolutament col·lapsada, de manera que cal intentar descongestionar-la. Primer, amb més recursos perquè els metges puguin atendre amb més celeritat, perquè tenim uns professionals excel·lents.
Després, també cal intentar cercar mesures com les bonificacions fiscals, per a aquelles persones que decideixin contractar una mútua privada, per així descongestionar el sistema i garantir també la llibertat d'elecció.
La suma de tot plegat acabaria amb les llistes d'espera. No hi ha cap altre lloc a Espanya on tinguem les llistes com aquí. Avui ha visitat Catalunya Alfonso Rueda, president de Galícia, i ha explicat que no hi ha aquestes vistes d'espera, ni hi ha barracons educatius, ni hi ha cap de les barbaritats que tenim aquí a Catalunya.
- Al debat de dimarts va parlar dels comuns. Per què per al PP els comuns no han de formar part del govern de la Generalitat en un hipotètic tripartit català?
Els comuns són Ada Colau i la seva política. Pràcticament, en vuit anys van enfonsar Barcelona i la van convertir en una ciutat on es persegueix el turista, on es persegueix el comerciant, on es persegueix el restaurador, on es fa una política urbanística desastrosa. On es fomenta la cultura del no a tot: no a l'ampliació de l'aeroport , no a les carreteres , no a la indústria , no al turisme. És un tipus de política, la dels comuns, d'extrema esquerra, que paralitza qualsevol societat on s'aplica.
- Quan parla que hi ha els qui els consideren catalans de segona , a qui, en concret, es refereix?
Als que s'han referit des del separatisme, amb epítets com colons , nyords , botiflers o xarnegos. Ho han fet indissimuladament durant els anys del “procés”. Catalunya va ser al seu moment una societat de convivència, on es deia que és català qui viu i treballa a Catalunya. A ningú no se li preguntava ni quina llengua parlava ni d'on havia vingut. I el "procés" ha estat el contrari, ha estat dividir, ha estat assenyalar el que pensa diferent, assenyalar fins i tot per la llengua que parli o pel lloc d'origen.
- Què ha significat viure a Catalunya aquests darrers deu anys sent assenyalats com a catalans de segona ?
Evidentment no fa gràcia, però cal afrontar les coses amb coratge. Jo estic molt orgullós dels meus orígens, estic molt orgullós de viure a Catalunya, haver nascut a Tarragona i ser fill d'asturians.
Estic molt orgullós també de tenir entre les meves amistats gent de tot arreu d'Espanya, i també gent de generacions senceres que es remunten pràcticament a l'edat mitjana, de gent catalana de tota la vida. Això és Catalunya i per tant això cal defensar-ho i no ens podem rendir simplement perquè alguns intentin assenyalar-nos.
- Quines són les propostes del PP per als joves?
Primer, un sistema educatiu de qualitat que permeti sortir del cicle formatiu amb les eines necessàries per poder enfrontar-te a la vida. Si els alumnes es permeten passar de curs amb un munt d'assignatures suspeses i l'educació no és trilingüe de qualitat i exigent, al final els joves surten desarmats, surten sense instruments.
El segon és molt important: ajudar els joves a l'adquisició del primer habitatge. Nosaltres portem al programa una mesura per als joves que decideixen llogar el seu primer habitatge: que la Generalitat els pugui avalar a la fiança. En cas que decideixin comprar i no llogar, que puguin quedar exempts de l'impost de transmissions patrimonials. Abaixar impostos, donar ajuts, permetre l'emancipació.
El que és fonamental en aquest cas per a un jove és sortir ben format de l'educació i, un cop surt ben format, trobar feina i habitatge. Aquest és l'assumpte, perquè això és el que garanteix l'emancipació, que és el millor que es pot oferir des de la política als joves.
- Davant l'okupació, quines són les propostes del PP?
Davant l'okupació, tolerància zero. No és una ideologia, és un delicte. La propietat privada és sagrada. Per tant, cal garantir que en 24 hores es pugui desallotjar l'okupa que ha entrat a un pis que no és seu. Això és indiscutible i innegociable.
- Què diria als que encara estan indecisos sobre qui votar?
Que pensin que una altra Catalunya és possible. Hi pot haver un canvi que acabi amb “el procés” a Catalunya, que porti més seguretat ciutadana, millor qualitat educativa, més convivència, més respecte entre tots, per recuperar una Catalunya líder.
Que pensin, a més, que fer-ho amb el Partit Popular és també una manera d'acabar amb el sanxisme, perquè només el Partit Popular té la capacitat d'aconseguir una alternativa i un canvi a Espanya, i aquesta alternativa passa per assolir un gran resultat a Catalunya . Si no, és molt difícil que això passi. Per tant, és la suma de les dues coses: un canvi a Catalunya com a primer pas per a un canvi a tot Espanya.
Escriu el teu comentari