Espadaler: ''El que representa Illa és el pas de l'enfrontament al diàleg''

Units per Avançar es defineix com un partit polític "humanista, catalanista i democristià" nascut el 2017. Dos anys després de la seva creació, el 2019, va unir el camí al del PSC, formant una coalició que compleix ja el seu cinquè aniversari.

Per a aquestes eleccions catalanes, CatalunyaPress parla amb el secretari general del partit, Ramon Espadaler qui en la seva dilatada trajectòria política, ha estat conseller dInterior i Medi Ambient, a més de ser diputat del Parlament.

• Des del 2017, Units per Avançar va de la mà de la coalició amb el PSC. Com ha anat aquesta travessia conjunta?

Nosaltres fem una valoració molt positiva per moltes raons. El 2017 ens uneix que pertanyíem, amb accents diferents, a un espai centrat, catalanista, no independentista, que fugia molt conscientment de les posicions extremes, però ens reconeixíem com a diferents, perquè venim d'ideologies polítiques diferents. El treball conjunt ens ha permès aprofundir-hi, i particularment amb aquesta legislatura amb Salvador Illa i un servidor, que sóc diputat del grup parlamentari PSC-Units per Avançar. Hem ocupat els temes d'Interior i hem anat molt alineats amb el Salvador Illa en aquest tema i en molts altres, política general, polítiques socials...

Per tant, què hem après? Hem après que si un vol posar per davant allò que uneix, es poden fer moltes coses positives, si un vol posar per davant allò que separa, aleshores paralisses. I crec que aquest és un equip d'acords, de pactes electorals que dóna senyals d'entendre els temes en què estem perquè la fragmentació acaba generant paràlisi en el millor dels casos.

• El lema d'aquesta precampanya és "Unir i servir".

Sí, nosaltres estem còmodes amb el lema. Jo crec que venim del Procés que ens ha dividit com a país, i el Procés ha oblidat la política de les coses moltes vegades. El lema d'“Unir i servir” és perquè no n'hi ha prou per allò que ens pot unir i per allò que ens pot preocupar, i el terme de servir perquè ens ha de preocupar les coses que preocupen a la gent. Crec precisament que en contextos de vots fragmentats i de Parlaments amb formacions parlamentàries extremes, aquesta voluntat d'unir és més fàcil de fer-la a través de les polítiques concretes que no pas de les grans proclames.

Les propostes concretes què són? L´educació, la seguretat pública, lluitar contra la sequera... Són tots aquests temes. Creiem que el lema té molt sentit perquè aquest fet de girar full del Procès que ha durat deu anys es pot fer de moltes maneres. Jo crec que hi ha qui voldria girar full del Procès portant el pèndol exactament a un altre extrem. No és el nostre cas. Nosaltres volem portar el pèndol al terreny de les polítiques concretes, al servei de les persones, al servei de l'educació, al servei de la seguretat, al servei dels agricultors, al servei de les col·lectivitats professionals...

• Una de les coses que vostés volien quan es van unir al PSC era unificar el catalanisme per sobre del Procès i els independentistes. En aquest moment històric, creieu que ho heu aconseguit?

No, en aquest moment històric el que és al nostre abast aconseguir és fer a Salvador Illa president, que és una persona catalanista, que pertany a un partit que està vinculat al PSOE, però que pot posar punt final al Procès, però un punt i seguit a la nostra trajectòria com a país, canviant el focus d'atenció i situant-nos sobre les polítiques concretes.

Crec que Salvador Illa és una persona que dialoga i decideix. El diàleg infinit és paralitzant, no va enlloc, i la decisió sense diàleg és traumàtica moltes vegades, és imposició. Jo crec que Illa serà al Govern de la Generlaitat allò que és a l'oposició, una persona que dialoga i que construeix.

No hem fet una oposició agressiva. Hem votat els pressupostos, votaríem uns segons pressupostos, hem votat els decrets de sequera perquè els sectors econòmics i la ciutadania puguin notar el mínim possible tot el tema de la sequera, hem votat per no fer una batalla campal amb el tema lingüístic a les escoles, com voldrien els d'una banda i els de l'altra... hem fet una oposició constructiva.

Jo crec que això és l'avenç d'un govern capaç de dialogar, escoltar i decidir. Moltes vegades la 'no decisió' ha estat un dels grans problemes d'aquest govern. No ha decidit en el tema de les renovables, no ha decidit en els temes de PISA, i quan ha decidit ho ha fet erròniament.

• Vostè ha estat Conseller de Medi Ambient i Interior. Si el donessin a triar després de les eleccions, quina triaria?

Jo no sóc aquí per tornar a ser conseller, sinó per fer Illa president i perquè tenim la garantia que farà unes polítiques des d'aquest espai de centralitat àmplia, d'aquesta manera dialogant positiu i propositiu que té com a nord l'interès general. Crec que no és el moment de parlar de temes de conselleries. Tinc la sort d'haver estat conseller dues vegades i aquest ego ja el tinc cobert. El que em preocupa és que tenim proper que Illa sigui president i això ho hem de concretar.

• Com a exconseller de Medi Ambient, quina visió té del que està passant amb la sequera?

Som on som perquè no s'han fet els que teníem pendent. Després del 2008, hi havia un horitzó d'infraestructures a construir i que no s'ha fet, malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua, a diferència del que passava anys abans, estava sanejada econòmicament. Aquesta 'no acció' l'estem pagant ara. Aquesta sequera passarà, però en vindran d'altres, i probablement vindran amb més freqüència pel canvi climàtic. Quan tornin les pluges generoses i tornem a tenir els pantans que no ens facin patir, espero que no oblidem fer les infraestructures que necessitem, que no tornem a passar per aquest tràngol perquè no sabem què passarà.

• La Generalitat contractarà una dessaladora portàtil al port de Barcelona.

Hi ha solucions que són puntuals, per a moments puntuals en què els deures no s'han fet abans. El tema de la sequera, que és ara present i que ho serà en el futur, requereix solucions estructurals. Les grans solucions són la regeneració de l'ús d'aigua, i el Besòs té un potencial important, són els reaprofitaments, la eficiència més gran en els regs agraris. Passa més per aquí que per altres solucions que són puntuals, que són molt cares i de les quals no en queda res de futur. Crec que és bo que les inversions quedin en el futur i és evident que tot el que es faci d'inversió al Besòs per a aigua regenerada quedarà durant molts anys.

• Com definiria en tres paraules l'acció de l'actual conseller Joan Ignasi Elena?

Captiva de la CUP, des del minut 0 el Govern va fer un pacte inicial entre la CUP i Esquerra, que té un capítol dedicat a la policia i que és molt nociu per als seus interessos.

Dolç en les formes, però autoritari en les decisions. Tots els desmadres que vam tenir no van generar estabilitat. Per tant, erràtics a les decisions i molt imperatius.

Tot i això, s'ha de ser just i dir que tot el que han acordat amb el Govern d'Espanya ho han fet bé, i això permet dues coses positives: incrementar el sostre de la xifra de Mossos i l'entrada dels Mossos al Centre d'Intel·ligència de Terrorisme i Crim Organitzat, un organisme on és bo que hi hagi aquests agents, perquè la informació que aporta és bona per al consorci de policies.

• Quin model de policia necessita Catalunya?

Tenim un bon model de policia, que és una policia jove, democràtica, de proximitat, però crec que és una policia poc motivada. És una policia a qui el Departament li ha donat l'esquena i als Mossos no els han garantit l'ordre públic. El Departament ha abandonat els Mossos que han vist com es judicialitzava la feina i els han deixat a l'estacada, no els han posat una protecció judicial d'empara. Hi ha hagut molts errors.

• Diuen que Ciutadans no tindrà representació al Parlament. Sense Ciutadans, qui guanya?

Crec que les posicions que tensen difícilment acaben aportant. Potser satisfan els seus votants en determinats moments, amb determinats discursos, però acaben sent reflectits en els pactes i els acords, i en parlaments fragmentats, els acords són imprescindibles. Es guanya serenitat política, però serà suplida per altres forces més preocupants, com ara Vox o altres forces d'aquest caràcter. Aquí sí que no guanya ningú, perdem tots.

• El partit gestiona des de l'Ajuntament de Barcelona l'àrea de seguretat. Ho han fet en dos mandats, un amb Ada Colau i un altre amb Jaume Collboni. És més senzill governar amb Collboni o amb Colau?

Sí, radicalment sí. El suport al cos policial és molt més explícit, les facilitats són molt més grans, hi ha més recursos humans i materials. Però per a nosaltres, els problemes de debò són els de la delinqüència. De vegades, a les comissions d'Interior semblava que el problema fos algunes vegades la policia i la seva manera d'actuar. En seguretat, les nostres prioritats són les preocupacions que té la gent, és a dir: les agressions sexuals contra les dones, les estafes, les ocupacions, la multireincidència i tots els temes vinculats al tràfic de la marihuana. Això és un desastre i són les nostres cinc grans prioritats, que s'han de gestionar d'una manera molt diferent de la que ha tingut el govern actual. Hi ha d'haver dos canvis: un, revertir les polítiques de la CUP, i dos, ser molt més lleials amb les relacions institucionals, tant amb Espanya com amb Barcelona.

• Què faríeu amb l'okupació i amb la multireincidència?

Començo per la multireincidència. Nosaltres tenim un programa amb diferents compromisos. Un, que hi ha d'haver més ordres judicials que permetin evacuar amb més celeritat aquests delictes de multireincidència. La justícia, no per voluntat pròpia sinó per manca de recursos materials i humans, en allò que hauria de ser un judici ràpid pot arribar a allargar-se fins a nou mesos. Hi ha d'haver més jutjats que se'n puguin encarregar i donar suport a la justícia, i això requereix un pacte amb el Govern Central perquè qui decideix és el Ministeri de Justícia.

Sobre les ocupacions, estem a favor de fer nous ajustaments al codi penal si s'escau per poder ajustar-lo. N'hi va haver un, va ser tímid, no va donar els fruits esperats, semblava que podia donar més, però va ser massa tímid. Hi ha terreny per a la millora.

Amb la marihuana, proposem doblar el nombre d'efectius dels Mossos que estan a l'àmbit de la investigació criminal especialitzada en el tema de la lluita contra el cultiu i tràfic de la marihuana. És pervers en si mateix, però genera una criminalitat associada que és tremenda: l'increment de les armes de foc, de les armes blanques, el tràfic de persones i els estupefaents, les okupacions vinculades a la producció, les exportacions. Nosaltres exportem marihuana i importem delinqüència.

Això és una realitat que afecta de manera transversal tot Catalunya. No és un fenomen urbà, rural o metropolità, sinó que afecta la costa, a l'interior. Per tant, s'ha d'incrementar el nombre i cal fer estratègies diferents per atacar tota la trama econòmica que sustenta això, i col·laborar molt més amb les policies locals.

• Amb les ocupacions, què proposeu?

Proposem el model de Santa Coloma de Gramenet, que és una intervenció molt ràpida. S'ha de ser àgil en les intervencions, que no es dilatin en el temps perquè després s'enquisten i acaben sense solució, o bé amb una solució tardana que és com no tenir-ne cap. Quan has estat un any o més paralitzat, la solució arriba tard. Salvador Illa va anunciar la creació d'una unitat específica policial que s'ocupi d'aquestes qüestions.

Si s'escau, proposem una revisió d'aspectes legislatius. A la mateixa legislació, hi ha territoris d'Espanya que no tenen els problemes que hi ha aquí. Això vol dir que alguna cosa no es fa aquí igual. Quan tens un govern que ha dedicat moltes energies a fer protocols de desallotjament entre Benestar Social i Interior i no ha dedicat prou temps a desallotjar, el problema creix.

• Ha parlat d'altres comunitats autònomes. En quins pensa?

La Fiscalia de València, si no ho recordo malament, ha estat molt proactiva i aquí ja s'havia imitat algunes d'aquestes qüestions. Hi ha marge de maniobra que no ha d'esperar aquests ajustos legals, i un és la celeritat de reacció policial davant les okupacions.

• En un govern de PSC-Units per Avançar, què es trobarà la gent que ara no en té?

D'entrada serà un govern que decidirà. Ho dic perquè hi ha molts àmbits en què no es decideix. Serà un govern que sí que hi és per posar molts recursos humans i materials, però amb reformes. Si escolteu el conseller d'Interior dient que "hi ha més Mossos que mai", lamentablement hi ha més delictes que mai. I passa el mateix amb educació, on diuen que hi ha més mestres que mai que els resultats són pitjors.

Els recursos no ho són tot, són una condició necessària, però no són suficients. Han d'anar acompanyats de la reforma al pla legislatiu, organitzatiu, etc. Serà un govern que escoltarà i decidirà, i que hi posarà recursos però també reformes.

El balanç final m'agradaria que fos que s'han recuperat posicions a PISA, que es redueix la tensió a les llistes d'espera, que les xifres de seguretat s'hagin corregit a la baixa, sobretot pel que fa als delictes sexuals. Aquí hem fet una proposta molt potent: crear una comissaria per a la dona, perquè els delictes contra la dona han crescut un 20% els últims anys, i els delictes sexuals han crescut un 40% des del 2019 fins ara. Aquí tenim un problema.

Hi ha molts àmbits policials que no estan sota la mateixa mirada, i creiem que té molt de sentit unificar-ho sota una mateixa mirada i tenir una estratègia compartida per a tot el territori, independentment del cos policial.

• Es va fer una proposta a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per fer-hi una policia metropolitana. Què en pensen?

Nosaltres som més partidaris d'arribar a convenis i acords operatius entre el cos dels Mossos d'Esquadra i les policies locals abans que crear una policia metropolitana, que a més a més la legislació bàsica estatal no la permet. Sí que som partidaris de trencar algunes barreres a base de reformes legislatives. Per exemple, en grans esdeveniments de masses a Barcelona que puguin cooperar amb normalitat. Hi ha dos grans esdeveniments a Barcelona: el Mobile World Congress, que se celebra a l'Hospitalet de Llobregat, i els macroconcerts a la zona del Fòrum. No es poden sustentar tan sols a la policia local del municipi, de manera que més que generar una policia metropolitana, cal col·laborar entre els diferents cossos de policia. La policia local ha de seguir la lògica dels seus alcaldes, que en són els caps, i és el principal instrument que té l'alcalde per garantir la seguretat al seu municipi.

Es pot avançar molt en les col·laboracions entre policies, tant les que són frontereres com aquestes amb els Mossos d'Esquadra, cadascun centrant-se en les seves competències. No es tracta d'envair competències, sinó de cooperació.

• Sobre les agressions sexuals que es vinculen a la immigració, què n'han de dir?

Les agressions sexuals, malauradament, les fa gent molt diferent. Nosaltres estem molt lluny d'estigmatitzar col·lectius, estem per fer polítiques actives sobre integració i també estem per ser clars i contundents contra el delicte, ho faci qui ho faci. No ens trobareu en un debat estèril d'estigmatitzar col·lectius determinats, però sí en la persecució del delicte. No perseguim les idees.

• Què vol aportar Units per Avançar a Catalunya si arriben a la Generalitat?

Volem tornar una normalitat perduda durant el Procès, és a dir, la cohesió social en la diversitat. Aquest país és molt divers ideològicament i molt plural, i ho ha de seguir sent, i s'ha de fer des del respecte per la ideologia, excepte aquelles que se sustentin fora de la Constitució o els Drets Humans. Hi ha d'haver una recuperació de la convivència, la cohesió i el respecte des de la diferència.

Aquest país també ha de recuperar les oportunitats perdudes en molts àmbits. Hi ha moltes empreses que se'n van anar, som a la cua de les energies renovables, tenim un potencial industrial terrible que no s'han espremut. Ens equivocaríem si ens sortíssim del Procès i muntéssim el pèndol a l'altre extrem, és a dir, en un 'anti-Procès'. Hem de portar-ho a la centralitat de parlar de les coses, com la sanitat, l'educació, les energies renovables, polítiques industrials, culturals, educatives...

Si sortim d'aquesta legislatura havent governat i revertint molts dels índexs que ens preocupen, avancem als indicadors de PISA, reduïm les llistes d'espera. El que esperem és tornar a la política de les coses.

• Com és Salvador Illa a les distàncies curtes?

És una persona propera, tímida, però amb idees clares i conviccions profundes, i molt treballador. El que representa Salvador Illa és obrir una nova etapa a Catalunya i donar pas a un govern d'entesa, servei públic per evitar continuar la confrontació per la confrontació.