L'impacte de la sequera a Catalunya: un repàs històric

Catalunya enfronta la seva sequera més severa i perllongada a la història, durant tres anys i afectant més de la meitat del territori.

Aquesta situació, alimentada pel canvi climàtic, amenaça els recursos hídrics, les conques, les reserves en embassaments i precipita una crisi en el consum d‟aigua i les pluges.

Davant la reducció dràstica de pluges i l'esgotament de les reserves en embassaments, la regió es veu empesa a implementar mesures restrictives en el consum d'aigua, afectant tant l'agricultura com l'abastament domèstic.

Aquests desafiaments subratllen la urgència d'abordar el canvi climàtic i reavaluar el maneig dels recursos hídrics a Catalunya.

Les Grans Sequeres del Passat a Catalunya

La sequera que va començar la tardor del 2020 i es va intensificar a la primavera del 2021, ha marcat una fita en la història climàtica de Catalunya.

Per al 2023, aquest fenomen s'havia estès per tota la regió, amb efectes particularment devastadors a les zones litoral i prelitoral.

Aquí, el dèficit de pluges ha assolit nivells crítics, suggerint que caldrien diversos mesos de precipitacions excepcionalment altes per revertir la situació a la normalitat.

Impacte en els sistemes naturals i sectors econòmics

• Afectació de Conques Hidrogràfiques: Especialment a la conca del riu Muga, els efectes de la sequera han compromès severament els sistemes naturals i els sectors econòmics dependents d'aquests recursos hídrics.
• Reducció de precipitacions: A Barcelona, la precipitació mitjana anual és de 614 mm. Tot i això, els registres van caure a 307 mm el 2022 i 327 mm el 2021, evidenciant una reducció significativa que agreuja la situació de sequera.
• Diversitat de Sequeres: Catalunya no només enfronta una sequera meteorològica, sinó també hidrològica, agrícola, socioeconòmica i ecològica, cadascuna afectant de manera diferent la regió.

Projeccions i Comparacions Històriques

• Models Climàtics: Les projeccions actuals anticipen una disminució dels recursos hídrics a causa de l'augment de les temperatures i la reducció de les precipitacions.
• Sequeres Anteriors: La sequera actual és més severa que l'experimentada entre el 2005 i el 2008, i la històrica sequera del 2007 al 2009 que va afectar totes les conques fluvials a Catalunya, provocant una disminució significativa a les reserves d'aigua.

Aquestes dades no només subratllen la gravetat de la situació actual sinó que també ressalten la necessitat urgent d'estratègies d'adaptació i mitigació davant d'aquest desafiament creixent.

Impacte Social i Econòmic de les Sequeres

La sequera a Catalunya ha tingut repercussions profundes no només a l'entorn natural, sinó també a l'estructura socioeconòmica de la regió.

Les restriccions imposades han afectat múltiples sectors, destacant especialment a les àrees d'agricultura, indústria i turisme.

Restriccions i Adaptacions a l'Ús de l'Aigua

• Restriccions municipals: A 224 municipis de 15 comarques catalanes, afectant sis milions d'habitants, s'han implementat restriccions severes. Aquestes inclouen la reducció de l'ús d'aigua a l'agricultura en un 40% ia la indústria en un 15%.
• Prohibicions Específiques: S'ha prohibit el reg d'espais verds públics i privats, excepte per a la supervivència dels arbres i la neteja de carrers amb aigua potable.
• Impacte a l'Agricultura: Sent el sector que consumeix el 80% de l'aigua a Espanya, l'agricultura s'ha hagut d'adaptar dràsticament, enfrontant una disminució del valor de la producció agrícola i un augment en el cost de l'aigua per a reg.

Conseqüències Econòmiques de la Sequera

• Sectors Afectats: L'agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i negocis com ara bugaderies, hotels i restaurants enfronten desafiaments significatius. El turisme i la indústria també estan compromesos per la menor disponibilitat d'aigua.
• Impacte Financer: Les pèrdues inclouen danys a cultius, deteriorament d'arbres, augment en els preus de l'aigua i els aliments, i elevació dels costos de producció per a les empreses.
• Perspectiva Econòmica: Segons el 42,7% dels economistes, la sequera és el principal problema per a l'economia de Catalunya, superant el dèficit fiscal i la situació política.

Mesures Propostes i Perspectives Futures

• Mesures a Curt Termini: Se suggereixen restriccions en l'ús d'aigua per a fins recreatius.
• Inversions a llarg termini: Es proposa invertir en plantes dessalinitzadores, sistemes de reg eficients i regeneració d'aigua.
• Adaptació Agrícola Futura: El sector agrícola s'haurà d'adaptar a l'escassetat d'aigua, possiblement reduint el volum d'exportacions, regulant l'ús de l'aigua o diversificant-ne els cultius.

Aquestes mesures i adaptacions són crucials per mitigar els efectes de la sequera i preparar Catalunya per a futurs desafiaments hídrics.

Mesures Històriques d'Adaptació i Mitigació

En resposta a les sequeres recurrents, el govern català ha implementat una sèrie destratègies per adaptar-se i mitigar els efectes devastadors daquest fenomen.

Aquestes mesures se centren en la conservació de l'aigua, la tecnologia de dessalinització i la modernització dels sistemes de regadiu.

Estratègies de Conservació i Gestió de l'Aigua

• Declaració de Preemergència: Inclou reduccions en el consum d'aigua a 200 litres per persona, disminució de la pressió de l'aigua i una retallada del 25% a l'ús industrial de l'aigua.
• Recuperació de pous i captacions abandonades: Durant la sequera de 2007-2009, es van recuperar 280 pous i captacions, afegint-hi 37 hm3 al subministrament d'aigua.
• Millores al Tractament de l'Aigua: Les plantes de tractament d'Abrera i Sant Joan Despí van incorporar tractaments avançats per millorar el sabor i l'olor de l'aigua, proporcionant 15 hm3 addicionals.

Tecnologia de Dessalinització

• Plantes de Desalinització Llobregat i Tordera: Posades en marxa després de la sequera, aquestes plantes tenen una capacitat de 60 hm3 i 20 hm3 respectivament, fet que demostra la importància de la dessalinització, independent de les condicions climàtiques.
• Desalinització Modular i Silenciosa: Usada com a recurs de respatller, augmentant la producció quan els recursos naturals són baixos, com es va evidenciar el 2012 i 2016.

Modernització de sistemes d'irrigació

Tot i la modernització dels sistemes de regadiu a Espanya per augmentar l'eficiència, aquests no han resultat en un estalvi significatiu d'aigua.

Tot i això, la implementació de sistemes de doble circuit que utilitzen aigua grisa per a inodors ha demostrat ser una solució efectiva per reduir l'ús d'aigua potable.

Conclusions i lliçons per al Present

La situació de sequera que viu Catalunya és un recordatori palpable de la vulnerabilitat de les nostres societats davant del canvi climàtic i la necessitat urgent d'adoptar mesures sostenibles per a la gestió dels nostres recursos hídrics.

Hem vist com aquest fenomen no sols afecta els sistemes naturals i els sectors econòmics dependents de l'aigua, sinó que també es converteix en un desafiament de gran envergadura per al benestar social i econòmic de la regió.

La implementació d'estratègies d'adaptació i mitigació es presenta com una necessitat imminent, tant a curt com a llarg termini, per assegurar un futur més resilient davant les sequeres.

Davant aquest escenari, és imperatiu continuar promovent la investigació i el desenvolupament de solucions innovadores, així com fomentar una cultura dús responsable de laigua entre els ciutadans.

L‟adaptació de l‟agricultura, l‟optimització de la indústria i les mesures de conservació de l‟aigua són eixos fonamentals que requeriran un esforç conjunt de tots els actors de la societat catalana.

En darrer terme, el desafiament de la sequera a Catalunya ens convoca a reflexionar sobre la necessitat de repensar les nostres polítiques i pràctiques en pro d'un desenvolupament més sostenible i harmoniós amb el medi ambient.