Cinc claus de les eleccions del 12 de maig a Catalunya

Aquestes eleccions anticipades degudes a la no aprovació dels pressupostos de la Generalitat deixen sobre la taula moltes incògnites que es resoldran el proper 12 de maig
|
Parlament illa puigdemont aragones 1600 1067

 

Fem un repàs de les cinc forces principals i els escenaris que ha posat damunt la taula en aquests nous comicis a Catalunya.

Què pronostiquen els sondejos?

La dada preocupant per a tots els sondejos és que gairebé mig milió de votants catalans no han decidit que votaran. És a dir, ara mateix a Catalunya hi ha un 15 % d'indecisos i tenint en compte les dades d'abstenció del 23J, cada vot comptarà i serà decisiu més que mai.

Al sondeig més recent elaborat per Ipsos i fet públic entre els dies 16 i 20 de març, just abans de convocar-se l'avançament electoral a Catalunya, s'afirma que l'independentisme pot perdre fins a 12 escons al nou parlament català.

Així Junts aconseguiria els 29 diputats superant per ERC que n'obtindria 26. La CUP baixaria molt el seu suport electoral i obtindria 7 diputats. En qualsevol cas, aquests resultats allunyarien els principals partits independentistes dels 68 diputats necessaris per obtenir una majoria absoluta pro-independència.

Mentre que el PSC, segons aquest sondeig, guanyaria les eleccions amb una forquilla màxima de fins a 41 diputats i deixaria a les portes d'entrada el partit impulsat per l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.

El PP, per part seva, multiplicaria per 5 els diputats actuals passant de 3 a 15, després de la desaparició de Ciutadans i la baixada de Vox que es quedaria amb 8 diputats en aquest nou escenari.

Els comuns amb Jessica Albiach com el cap de llista baixarien fins als 6 diputats

Al segon sondeig conegut, aquesta vegada, d'El Español coincideix que el PSC guanyarà les eleccions amb 42 diputats, seguit de Junts amb 33 i ERC amb 28. El PP aconseguiria 12 diputats; Vox, 11; els comuns, 5, i la CUP, 4. Coincideix també a assegurar aquest sondeig que cap partit més entraria en aquest nou Parlament.

El tercer sondeig publicat per El Periódico. El PSC també guanya les eleccions amb 35-38 escons. El segon lloc se'l disputarien ERC i Junts, amb un empat en una forquilla situada entre els 29 i els 32 diputats. El quart lloc és per al PP, que aconseguiria entre 12 i 14 diputats.

En aquest sondeig hi hauria un empat d'escons entre els comuns, la CUP i Vox, tots tres amb entre 7 i 9 escons.

Amb respecte als anteriors aquest si dóna representació a l'extrema dreta d'Alianza Catalana que podria entrar al parlament amb fins a 3 escons i Ciutadans es quedaria sense representació.

Hi haurà un quart partit independentista al parlament català?

L'independentisme té majoria en escons que no pas en vots des del 2015, però els tres actuals sondejos preveuen una gran pujada del PSC i la possibilitat que els partits independentistes no ni tan sols la majoria en escons.

L'espasa de Dàmocles dels partits independentistes majoritaris ha estat la protesta mitjançant l'abstenció dels seus propis votants, que, desencantats per l'estancament del procés, van decidir no anar a la cita amb les urnes.

D'aquí ve les diferents propostes en aquests comicis, davant la perspectiva que s'obri l'oportunitat que es creï un quart espai per a un nou partit independentista que pugui tenir representació al parlament a més d'ERC, Junts i la CUP.

Per això ha nascut el partit promogut per Clara Ponsatí i Jordi Graupera i Alianza Catalana, encapçalat per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols que empenyen fort dividint el vot i buscant la seva oportunitat d'entrar a la política catalana de la mà dels seus partidaris. En dues de les enquestes no els donen representació però n'hi ha una que sí que creu que la proposta de l'alcaldessa de Ripoll tindrà diputats restant espai per la dreta al PP i Vox a Catalunya.

Qui presidirà la Generalitat: Salvador Illa, Carles Puigdemont o Pere Aragonés?

La majoria de sondejos fets públics fins ara anticipen que el PSC, partit de Salvador Illa tornarà a guanyar les eleccions catalanes i que Carles Puigdemont i Pere Aragonés obtindran el segon i tercer lloc electoral.

Però tots tres es disputaran governar la Generalitat i els pactes amb socis minoritaris entre les diferents forces polítiques seran claus en l'elecció del nou President de Catalunya.

Hi haurà nova edició del Tripartit a Catalunya?

Entre el 2003 i el 2010, la Generalitat va ser presidida pel PSC amb el suport dins del govern d'ERC i iCV-EUiA. Amb la ruptura d'ERC i Junts ara fa dos anys, Pere Aragonés va trobar al PSC i els comuns els seus socis principals.

Però aquesta aliança dependrà dels resultats del proper 12 de maig que determinaran qui s'acaba davant i pot encapçalar l'executiu i quina és finalment la distribució dels escons al Parlament català.

No caldria descartar tampoc fórmules mixtes, com per exemple un govern en minoria del PSC o ERC, on els comuns tindrien el paper de partit frontissa i obtenint menys vots i diputats ser decisius en la configuració del nou govern de la Generalitat, com ho ha estat Junts perquè Pedro Sánchez revalidés la presidència al capdavant de l'Estat.

Serà decisiu el PP després de les eleccions?

Una altra de les grans incògnites serà fins on arribarà el creixement electoral del PP a Catalunya després de tocar fondeig el 2021 i aconseguir únicament 3 diputats al Parlament català.

En els tres sondejos actuals Ciutadans sembla condemnat a desaparèixer a Catalunya i Vox es troba a les hores més baixes. El més probable és que els votants descontents amb el rumb del PSOE i el PSC facin que el PP pugui multiplicar per 5 els escons i col·locar-se amb la quarta força política catalana.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA