La flautista del quadre

La narrativa -l'storytelling que diuen els anglosaxons- és molt important. No hi ha res millor que una bona història, i el disc que portem avui en té darrere. L'estampa misteriosa i atractiva d'una noia que apareix retratada en una pintura holandesa del segle XVII i la dedicatòria en un llibre de música condueixen, com si fos una intriga detectivesca, cap a la figura de la flautista Adriana vanden Bergh, una brillant intèrpret celebrada a la seva època per la societat d'Amsterdam, que va resultar injustament oblidada per la posteritat. Adriana: Her Portrait, Her Life, Her Music és un llibre i un disc. El primer conté a les pàgines el resultat de la investigació duta a terme per l'historiador Thiemo Wind per reconstruir la vida i l'art de tan singular dona; el segon és una recopilació de la música que podia haver interpretat Adriana, seleccionada i gravada pel flautista Erik Bosgraaf juntament amb Ensemble Cordevento.

Comencem la història pel principi. El 2006 el musicòleg Thiemo Wind va presentar la seva tesi doctoral després de quinze anys de recerca dedicada al repertori holandès solista per a flauta dolça a l'Edat d'Or. Com ell mateix reconeix, a les 698 pàgines de l'obra poques preguntes quedaven sense resposta, però n'hi havia una que l'obsessionava especialment: la identitat d'Adriana vanden Bergh. Wind havia arribat a aquest nom a través d'una de les principals col·leccions de música per a flauta del moment, Der Fluyten Lust-hof ( El jardí de les delícies de la flauta ), una obra de Jacob van Eyck composta per 12 volums de música per a aquest instrument. El llibre va ser publicat a Amsterdam per Paulus Matthijsz, i va tenir diverses edicions. En una d'elles, datada el 1644, Matthijsz inclou una dedicatòria que conté un poema de quatre versos, en què identifica una tal Adriana vanden Bergh amb Euterpe, la Musa de Música, i es meravella que una noia tan jove porti els llorers del Parnàs. Podem estar segurs que era una flautista extraordinària per rebre aquests elogis.

El següent pas de Thiemo Wind va consistir a consultar les actes notarials de mitjans del segle XVII, i hi descobreix el testament de Jan vanden Berch, oncle de la nostra protagonista; d'aquí aconsegueix associar la dona anònima que apareix al quadre de Jacob Adriaensz Backer Retrat d'una dona com la musa Euterpe (1650) amb Adriana. El retrat presenta una noia, gairebé una nena (Adriana devia tenir uns tretze anys quan va ser pintat), acompanyada de tres flautes dolces. Sembla que la nostra heroïna ja tenia cara.

A poc a poc, Wind va poder reconstruir la vida d'Adriana, que va ser força desgraciada, començant perquè es va casar amb la persona equivocada. Els pares havien d'anar al notari en tot moment perquè no es podia confiar en el seu marit, el comerciant Jan Verstegen. Aquest va sembrar discòrdia a la família i va demostrar clarament que el que realment perseguia era el capital del seu ric sogre, l'advocat Gerard vanden Bergh. En un moment, Adriana fins i tot va ser desheretada pel seu pare.

No hi ha indicis que el talent musical d'Adriana s'hagi desenvolupat més enllà de la seva adolescència. Durant els primers anys del seu matrimoni, la seva principal preocupació va ser quedar embarassada i tenir fills, sis a cinc anys i dos mesos. El 1658 el seu marit va portar el patrimoni familiar a la fallida.

La part musical d'aquesta iniciativa és una selecció de peces que podria haver tocat Adriana vanden Bergh al seu moment. Per això, Erik Bosgraaf ha seleccionat fins a 31 temes, incloent compositors italians i holandesos. Gràcies a la dedicatòria de l'editor Paulus Matthijsz, sabem que Adriana interpretava sonates a trio de Marco Uccellini, Tarquinio Merula i Giovanni Battista Buonamente, mentre que al retrat de Backer apareix una edició d'obres del violinista Salamona Rossi. A més d'aquests quatre noms, el disc es completa amb composicions dels autors holandesos del moment, com Jacob Van Eyck, Paulus Matthijsz, Cornel·lis Jansz Helmbreecker, Johann Schop, Pieter de Vois, Constantijn Huygens, Nicolaes a Kempis, Cornel·lis Thymanszoon Padbru Herwich i Jan Pieterszoon Sweelinck.

Som davant de l'apassionant història d'una recerca en el temps, que té com a resultat una magnífica representació del talent que va haver desplegat al segle XVII al voltant del discret encant de la flauta dolça barroca.