'Les cartes del Boom' tancarà el cicle 'Correspondències' de la Casa Amèrica Catalunya

Després de 5 anys de recorregut, el cicle Correspondències ideat per Casa Amèrica Catalunya s'escomet amb una sessió dedicada al llibre Les cartes del boom .

El tancament del cicle, que acosta al públic grans correspondències i reivindica el gènere epistolar, tindrà com a protagonista les cartes entre els 4 principals novel·listes del boom llatinoamericà. Es tracta de Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa. Aquest darrer lliurament, que ja ha esgotat totes les localitats, se celebrarà el 22 de febrer al Conservatori del Liceu.

La vintena sessió de Correspondències estarà engalanada amb música en directe interpretada per l'alumnat del Conservatori del Liceu. El repertori seleccionat permet descobrir algunes de les debilitats musicals dels quatre autors: Charlie Parker per a Cortázar, Debussy per a García Márquez, Cecilia Barraza per a Vargas Llosa i Bach per a Fuentes.

La conversa entre l'acadèmica Anna Caballé i el periodista Xavi Ayén acompanyarà la lectura de les cartes per part dels actors Martín Brassesco, Eloi Benet, Sergio Alessandria i Joaquín Daniel. La cloenda anirà a càrrec de Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives i regidor del districte de Nou Barris de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest gran tancament, el públic podrà assistir a les converses epistolars de quatre grans escriptors que consolidaran la seva amistat i obra a Barcelona. Una correspondència que ofereix un accés sense precedents a les relacions personals i col·lectives d'aquests autors, i que obre una finestra privilegiada a la literatura i el context històric d'Amèrica Llatina durant les dècades dels 60 i 70. El volum Les cartes del boom també ens apropa una Barcelona pionera al món del llibre i fonamental en la consolidació del Boom llatinoamericà.

El llibre és un document històric i literari excepcional que narra el moment de màxim apogeu de quatre autors que formen part d'una mateixa literatura. Com va dir Carlos Fuentes el 1968: “L'obra de García Márquez és incomprensible sense la de Cortázar, i la de Cortázar és incomprensible sense la de Vargas Llosa, establint tota una xarxa que correspon a una cosa molt real. Perquè jo sé que cadascú de nosaltres és molt conscient del que estan fent els altres”.