El TC perdona part de la malversació dels 'ERO' a Antonio Fernández

El Tribunal Constitucional (TC) ha exonerat part de la malversació per la qual es va condemnar al 'cas dels ERO' l'exconseller d'Ocupació d'Andalusia Antonio Fernández, que roman a la presó. El Ple ha anul·lat la condemna i ha ordenat a l'Audiència de Sevilla que dicti una nova sentència que rebaixi la pena de presó. Segons ha informat el tribunal, la decisió ha estat adoptada pel Ple per set vots a favor i quatre vots en contra.

Els magistrats han estimat parcialment el seu recurs en declarar vulnerat en part el dret a la legalitat penal i en rebutjar que s'hagin lesionat els seus drets a la presumpció d'innocència ia la tutela judicial efectiva. Per al Constitucional, tant l'Audiència de Sevilla com el Tribunal Suprem van fer una "interpretació i aplicació imprevisible del delicte de malversació", cosa que està prohibida pel dret a la legalitat penal.

Fonts jurídiques consultades per Europa Press expliquen que el Constitucional considera que l'Audiència de Sevilla haurà de redactar un nou pronunciament "exclusivament" pel que fa a la possible comissió d'un delicte de malversació a les modificacions pressupostàries del 2000-2001 ia les disposicions de fons inclosos al programa 3.1 L en absència o amb desviació del seu fi públic.

Fernández va ser condemnat a 7 anys i 11 mesos de presó ia 19 anys i mig d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació a concurs amb un delicte continuat de malversació; no només per haver intervingut en les modificacions pressupostàries que van arbitrar els fons per al pagament dels ERO, sinó també per haver signat com a president de l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA) convenis particulars amb el director general de Treball a través del qual es van materialitzar diverses ajudes.

El Constitucional li perdona una part de la malversació, però deixa fora de l'empara els actes de pressupostació i gestió que --en qualitat de viceconseller d'Ocupació-- va fer per a les modificacions pressupostàries del 2000 i el 2001, abans que les lleis de pressupostos hi haguessin incorporat el concepte de transferències de finançament de l'IFA a l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA).

El tribunal també exclou de l'empara les disposicions de fons ordenades a l'àmbit de la Conselleria d'Ocupació entre el 2002 i el 2009 sota la vigència de les lleis de pressupostos que incorporaven aquestes aplicacions al programa 3.1 L, però que van excedir el seu àmbit de cobertura perquè es van fer en "absència de fi públic".

TRAMITAR PRESSUPOSTOS NO ÉS MALVERSACIÓ

Els magistrats sostenen que participar en la tramitació dels avantprojectes de llei de pressupostos i la seva aprovació com a projectes, així com realitzar conductes emparades en les successives lleis de pressupostos aprovats des de l'any 2002 (entre altres, la tramitació de les modificacions pressupostàries realitzades al programa 3.1 L i la signatura de convenis particulars per al pagament de les ajudes sociolaborals), no es pot considerar un acte constitutiu de malversació.

Sobre aquest extrem, el Constitucional recalca que ni els avantprojectes ni els projectes de llei poden ser objecte de control judicial en ser meres propostes sense efectes ad extra. I subratlla que no es poden considerar delictives actuacions que tenen cobertura legal les realitzades d'acord amb el programa 3.1 L inclòs a les successives lleis de pressupostos.

El tribunal, tanmateix, precisa que aquesta conclusió no es pot estendre als fets imputats a Fernández, que tenien com a objecte la disposició de fons públics per a fins diferents dels previstos a l'esmentat programa 3.1 L; és a dir, per a fins diferents dels ajuts sociolaborals i empreses en crisi.

NO VEU VULNERACIÓ DE LA PRESUMPCIÓ D'INOCÈNCIA

Per part seva, la cort de garanties ha desestimat la queixa de Fernández que amb la seva condemna s'havia vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència. Els magistrats han considerat que les sentències de l'Audiència de Sevilla i del Suprem van exposar de manera degudament motivada els mitjans de prova dels quals es pot inferir que va incórrer en els fets imputats.

El Constitucional també ha descartat la queixa per la qual s'addueix que el Tribunal Suprem, en resoldre el recurs de cassació, va introduir nous fets en què fonamentar la condemna. Alhora, ha rebutjat que s'hagin vulnerat els seus drets per la comunicació pública i anticipada de la decisió de la sentència dictada en cassació.