Els britànics ja voten: 4 de juliol, dia d'eleccions al Regne Unit

Els col·legis electorals al Regne Unit han obert aquest dijous 4 de juliol a les 7 del matí (8 en horari peninsular espanyol) per a unes eleccions que marquen la primera vegada que els britànics voten des de les parlamentàries del 12 de desembre de 2019. 4 anys i mig, fins a 3 Premiers han viscut al número 10 de Downing Street, reflectint una època turbulenta que, segons tots els sondejos, anuncia un canvi de cicle en què els laboristes aspiren fins i tot a aconseguir la seva victòria històrica més gran.

Excepte una sorpresa majúscula, el proper primer ministre serà Keir Starmer, que va assumir sense grans escarafalls el lideratge de l'oposició el 2020 i ha anat guanyant popularitat a mesura que el Partit Conservador la perdia, en gran part a causa dels efectes col·laterals del Brexit i la controvertida gestió política de Boris Johnson durant la pandèmia.

Johnson, símbol de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, va acabar dimitint sota la pressió interna, i Liz Truss no va arribar ni tan sols a un mes i mig al poder, durant el qual el Regne Unit va viure un canvi en el tron inèdit en set dècades per la mort de la reina Isabel II. Posteriorment, va arribar Rishi Sunak, que, malgrat la seva experiència en diversos ministeris, tampoc no ha aconseguit evitar les fugues d'un vaixell que feia aigües.

Sunak, jove i milionari, va centrar el govern a endurir les polítiques migratòries, tot i ser fill d'immigrants. Tot i això, el fracàs de mesures estrella com el pla de deportacions a Rwanda ha acabat qüestionant la seva capacitat real de gestió.

Aspira no obstant a la reelecció davant Starmer, que encara per primera vegada uns comicis com a líder laborista. La intenció de vot per al principal partit opositor s'ha disparat fins a rondar el 40%, el doble que els tories , si bé el sistema electoral no permet convertir automàticament aquestes estadístiques en escons.

El Regne Unit està dividit en 650 circumscripcions, tantes com escons conformen la Cambra dels Comuns, i en cadascuna s'elegeix un únic candidat, de manera que els vots dels aspirants derrotats no sumen de cap manera per al seu partit.

Aquest sistema, batejat amb el terme anglès first past the post , ha afavorit històricament les dues grans formacions, en detriment d'altres minoritàries i que, a ulls dels electors, poden suposar una oportunitat desaprofitada en matèria de vot.