La immunoteràpia, la nova esperança d'acabar amb el càncer
Les proves que certifiquen que pot funcionar són tan sòlides com les de la seva tremenda selectivitat: només té efecte en el 24% dels malalts. El repte és saber per què.
El cirurgià novaiorquès William Coley va observar, ja fa més d'un segle, que el que coneixem com càncer són aquells casos que les cèl·lules malignes aconsegueixen burlar el nostre sistema immunitari i propagar-se. Així doncs, les persones podríem tenir casos de molts tumors que mai són detectables perquè les nostres defenses els frenen abans que puguin mostrar-se.
El mateix Coley va intentar dur a terme una investigació per demostrar la seva teoria, que consisteix en ajudar a les pròpies defenses del cos a localitzar i eradicar el càncer. Ara bé, les seves proves van acabar en molts més fracassos que èxits ja que, inoculant estreptococs als tumors per avisar les defenses, provocava més problemes que una altra cosa per la toxicitat dels bacteris. Per aquest motiu, les investigacions sobre el càncer van ser per altres camins i es descrubrieron tractament molt més afectius però també més agressius: la quimioteràpia o la radioteràpia.
Aquestes dues tècniques tampoc han aportat una solució definitiva contra el càncer i, a més, provoquen molts efectes secundaris. Així, la idea de Coley d'estimular el sistema immunitari va tornar a posar-se sobre la palestra i els avenços que es van fer, li van valer el reconeixement de troballa científica de 2013 segons la revista Science. A partir d'aquest moment, els estudis presentats sobre aquesta tècnica han anat duplicant i triplicant.
De fet, aquest tipus de tractaments oncològics ha estat el tema estrella al Congrés Internacional d'Immunologia que es va celebrar fa una setmana a Melbourne.
REALITAT RELATIVAMENT ASSENTADA A ALGUNS TIPUS DE CÀNCER
Susan Harris és un exemple vivent de que aquest tipus de tractament és ja una realitat relativament assentada per a segons quin tipus de càncer. Per altres encara són molt experimentals.
Harris va patir fa nou anys un melanoma que es resitía a desaparèixer amb les teràpies convencionals i el 2013 va decidir participar en un assaig. Cada tres setmanes, i durant mitja hora, se sotmetia a Sydney al fet que li injectessin Keytruda, un fàrmac.
En menys de dos mesos el tumor ja estava remetent, en un any gairebé no es veia i aquest novembre farà un any que no rep cap tipus de tractament ja que el tumor va acabar desapareixent. Tot això, sense cap tipus d'efecte secundari.
Ara bé, el repte és saber per què només funciona en uns pocs subjectes ja que les proves que certifiquen que pot funcionar són robustes però també ho són les de la seva tremenda selectivitat: només té efecte en el 24% dels malalts.
AL MELANOMA, ESPECIALMENT ESPERANÇADOR
El melanoma mai ha sortit especialment beneficiada de la quimio i la radioteràpia. No obstant això, la immunoteràpia sí que sembla funcionar i la FDA americana ha aprovat mitja dotzena de tractaments.
Aquests van des de la neutralització d'una proteïna de la superfície de les cèl·lules cancerígenes, fins a la vacunació un cop detectada la malaltia o l'extracció de glòbuls blancs.
Escriu el teu comentari