El Govern malgasta en ambaixades mentre la pobresa es cronifica a Catalunya

 

Neus Munté i Raül Romeva

El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació de delegacions a l'estranger a Dinamarca, Polònia, Croàcia i Suïssa. L'objectiu: cobrir les àrees dels països nòrdics, del bàltic, dels balcans i de Ginebra com a ciutat amb organismes multilaterals, i seguir endavant amb el seu deliri secessionista.

I tot això mentre la pobresa i la precarietat es cronifiquen, cada vegada més, a Catalunya.

En roda de premsa després del Consell Executiu, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ho ha atribuït a un doble objectiu: "Expliqueu-amb veu pròpia sobre el que passa a Catalunya i estar en els escenaris internacionals on tenen lloc debats de caràcter global, en els quals volem participar".

El Consell Executiu també ha aprovat un projecte de llei sobre la comunitat catalana a l'exterior, que, amb les quatre noves delegacions, "concreta una aposta per millorar el servei que la Generalitat atorga a les comunitats de catalans repartides arreu del món".

La posada en marxa de les noves delegacions --amb les que es completarà el mapa previst pel Govern per Europa-- dependrà de la disponibilitat pressupostària: "Si disposem dels recursos la cosa anirà molt més ràpid --en referència als Pressupostos de 2017--; si es retarden o són inferiors trigaran una mica més".

En qualsevol cas, Romeva ha defensat que seran recursos ben invertits perquè tindran retorn positiu: "El que no té sentit és que un país com Catalunya no estigui representat a l'exterior, perquè suposa una pèrdua d'oportunitats" en tots els àmbits, i ha parlat de generar diplomàcia del segle XXI en la qual no es tracta d'estar a tot arreu, sinó d'arribar a tot arreu.

Ha sostingut que es tracta d'un model que pretén ser útil, no decoratiu; no ostentós, sinó pràctic, adaptat a les necessitats de les empreses i els ciutadans de Catalunya i de cada zona en la qual tingui delegacions: "És imprescindible, no fer-ho seria una irresponsabilitat".

Pel que fa al projecte de llei sobre la comunitat catalana a l'exterior, al qual augura un ampli suport al Parlament, ha explicat que potenciarà el registre de catalans residents a l'estranger i que garantirà el suport, assistència i protecció a aquests ciutadans --segons les disponibilitats presupuestarias-- i reconeixerà el paper que tenen les comunitats catalanes a l'exterior --140 reconegudes actualment-- en l'àmbit de la diplomàcia per potenciar les relacions socials, culturals, econòmiques i polítiques.