Blesa assegura que no era necessària "la justificació de les despeses" de la seva targeta 'black'

 

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha assegurat que la targeta que va emprar a Caja Madrid i va repartir a diversos dels seus consellers i alts càrrecs "era de lliure disposició" i no calia "la justificació de les despeses que es realitzaven".

I ha concretat: "El Banc d'Espanya i Hisenda mai van posar tatxa ni van veure irregularitat durant 23 anys".

Ha assegurat que només respondrà a la Fiscalia Anticorrupció, el tribunal i el seu advocat defensor, i ha afegit que la va rebre el 1994 de mans del secretari general de l'entitat que li va donar a entendre que era un complement retributiu.

Blesa ha assegurat que no va dir "ni una paraula" sobre els plàstics a la seva arribada a Caja Madrid el 1996 i que es va limitar a "continuar amb la pràctica" establerta a partir de 1988 per anteriors presidents.

ELL VA DECIDIR PUJAR EL LÍMIT

Sí que ha reconegut, en resposta a preguntes formulades pel fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón, que la decisió d'incrementar el límit dels plàstics la va prendre ell. "Les actualitzacions si les decideixo jo", ha dit.

Segons ha explicat, va pujar la quantitat que podien gastar els consellers i alts càrrecs seleccionats en funció de l'evolució de la caixa que va doblar el seu balanç en tres anys des de la seva arribada. "La responsabilitat dels consellers, anava creixent", ha explicat i ha dit que uns podien gastar més que altres segons les seves funcions i càrrecs.

Blesa, que va presidir Caja Madrid entre 1996 i 2010 s'enfronta a una petició fiscal de 6 anys de presó i multa de 108.000 euros.

Va gastar de forma directa 436.688,42 euros amb la targeta black encara que se li reclama una indemnització que abasta la quantitat completa que van gastar els seus consellers i alts càrrecs durant el seu mandat, 9,3 milions.

Va destinar el plàstic al pagament d'hotels de luxe -fins arribar a una quantitat de 76.642 euros- joies per import de més de 6.000 euros i articles de Louis Vuitton.

65 ACUSATS

Aquest divendres s'ha reprès el judici per l'ús fraudulent de les 'targetes black' amb la declaració dels 65 exalts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia.

Es tracta de la tercera sessió, que c omenzará amb el dictamen del tribunal que presideix Ángela Murillo sobre les qüestions prèvies tractades dilluns i dimarts i en què tant la defensa dels encausats, com la Fiscalia i les acusacions van presentar les seves al·legacions.

Ara li toca el torn als expresidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, respectivament, a qui va ser director general de Mitjans Ildefons Sánchez Barcoj, ia altres 62 exalts càrrecs procedents de partits polítics com el PP, PSOE i IU de els sindicats de CCOO i UGT, i de la patronal CEOE i CEIM.

Durant l'interrogatori, els 65 acusats s'enfrontaran a les preguntes del representant del Ministeri Públic, Alejandro Luzón i dels advocats de les altres parts. Bankia-BFA, el Fons de Reestructuració Bancària (FROB) i Tenidora d'Accions SAU (BFA) exerceixen l'acusació particular mentre que la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) i la Confederació General de Treball (CGT), l'acusació popular.

QÜESTIONS PRÈVIES

Durant les dues sessions de qüestions prèvies, la defensa va centrar les seves al·legacions a demanar la nul·litat del document aportat per Bankia -que incloïa el desglossament de les despeses efectuades amb els plàstics-, que no se li permeti continuar a Bankia i al FROB com a acusació particular , i que es declarés prescrit el delicte continuat d'apropiació indeguda.

El Ministeri Públic va rebatre les tesis dels advocats i va començar el seu torn de paraula advertint que havien intentat treure aigua de les roques i la poca que havia sortit no era potable.

Durant el seu informe davant els magistrats Luzón va defensar la legitimitat del Frob i de l'entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri per acusar de forma particular en la vista i ha afegit que el rescat de Bankia -que va rebre 22.000 milions d'euros de les arques públiques- va ser com un funeral per a tots els espanyols.

Els lletrats de l'acusació particular i popular, per la seva banda, van negar que els delictes hagin prescrit al·legant que el Codi Penal estableix un màxim de deu anys i no de cinc com va exposar la defensa. També van donar validesa a una nova prova presentada per Bankia a l'inici del judici i en la qual es recopilaven nous correus electrònics relatius a l'emissió i gestió de les targetes.

SOL·LICITUD DE DÍAZ FERRÁN

Així les coses, el lletrat de l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, va sol·licitar al tribunal de la Secció Quarta de Penal l'absència del seu defensat en el judici per problemes de salut però finalment i després de practicar-li les proves pertinents una metgessa forense, el tribunal va rebutjar la petició per a l'exconseller de Caja Madrid, que compleix condemna a la presó pel cas Marsans.

Els 65 acusats s'enfronten a penes de presó que van d'un a sis anys per l'ús que van fer de les targetes opaques entre 2003 i 2012 amb les que van pagar la compra de joies, productes de bellesa, viatges i regals per una suma total de 12,5 milions d'euros.