Surt a la llum la primera foto de joventut d'Antoni Gaudí

Després d'una investigació científica s'ha arribat a la conclusió que va ser presa en 1878, quan l'artista tenia 26 anys i havia acabat la carrera.

|
Gaud2

 


Gaud


El II Congrés Mundial Gaudí a Barcelona ha fet sortir a la llum la primera foto de joventut de l'arquitecte català Antoni Gaudí. Després d'una investigació científica s'ha arribat a la conclusió que va ser presa en 1878, quan l'artista tenia 26 anys i havia acabat la carrera.


Al congrés s'ha revelat l'existència d'aquesta imatge inèdita de 1913 i 1915 i s'ha descobert una obra desconeguda situada al costat del Parc Güell, que és un jardí desaparegut de la casa Larrard que s'ha de seguir investigant, ha explicat l'investigador Xavier Jové en roda de premsa.


Sobre la instantània inèdita, Jové ha explicat que la va localitzar en un portal de col·leccionistes d'Internet en el qual es venen les fotos per entre 40 i 200 euros de preu, i posteriorment va encarregar un estudi forense Narcís Bardalet i Maria José Adserías per dilucidar que si es tractava de Gaudí.


Després d'un estudi d'identificació, composició i superposició de la figura de Gaudí, l'anàlisi científic ha confirmat que la foto presa al número 37 de la Rambla correspondria a l'arquitecte modernista, i les tècniques fotogràfiques utilitzades apunten al fet que la instantània es va prendre en 1978, abans de la feta per Pau Edouard, en què l'arquitecte apareix amb alguns pèls blancs a la barba.


A més, al congrés es presentarà la foto d'un dibuix que mostra una estructura inèdita de la Sagrada Família acabada amb una "extraordinària" cúpula geomètrica a la façana del Naixement, que posteriorment Gaudí va canviar.


"Gaudí va fer i va desfer contínuament, ara ho estaria canviant", ha subratllat l'investigador, que ha subratllat que la foto de joventut confirma la fama de jove dandi, amb la barbeta aixecada i ganes de menjar-se el món.


Prop de 50 científics presentaran investigacions inèdites sobre l'obra de Gaudí, entre els quals figura l'expert doctorat de la Universitat de Harvard Conrad Kent, que ha liderat diversos treballs i llibres sobre el Parc Güell, que ha qualificat d ' "exemple singular" de unió del profà i el religiós.


"TRAGÈDIA" AL PARC GÜELL


Ha titllat de "tragèdia" el procés de treball de conservació del parc en els últims anys, d'on ha criticat que s'hagi retirat un banc de ceràmica original finíssima, delicada i fràgil per una altra industrial i grollera, en la seva opinió, i que es pretenguin posar baranes de ferro oxidat.


"Catalunya ha de fer més per protegir l'obra que hi ha de Gaudí", ha reclamat el científic que des que va visitar el parc en 1977 ha estudiat aquest espai com a lloc públic de cultura.


El cofundador del The Gaudí Research Institute (TGRI) i organitzador del congrés, Pere Jordi Figuerola, ha reivindicat aquest dimecres l'exemple de "innovació" de l'obra del pare de la Sagrada Família de Barcelona, després de les declaracions del regidor de l'Ajuntament de Barcelona Daniel Mòdol que ha titllat l'edifici de "mona de pasqua".


"A mi les mones de pasqua m'agraden perquè sóc llaminer, són símbol de tradició i exemple de disseny, arquitectura, gastronomia i nutrició", ha dit en to irònic, i s'ha afanyat a ressaltar que Gaudí és estudiat a tot el món.


La virrectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, Lourdes Cirlot, ha destacat la presència de desenes d'investigadors als que no només els interessa l'obra gaudiniana, sinó el fet que Gaudí és un "artista total".


"ARTISTA TOTAL"


"Creiem que és un exemple interdisciplinari claríssim per trobar punts de connexió entre les ciències pures i les humanitats", ha evidenciat Cirlot, que per primera vegada en els seus 43 anys de classes a la universitat retrà un homenatge al seu pare, el crític d'art i poeta Juan Eduardo Cirlot, quan es compleix el 100 aniversari del seu naixement.


El crític d'art no va arribar a conèixer personalment a l'arquitecte del Parc Güell, tot i que sempre li va tenir una "admiració total i absoluta per Gaudí, molt connectat amb els surrealistes", i al qual va dedicar en 1950 el convertit en primer llibre dedicat a la figura l'arquitecte de la Sagrada Família.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA