La justícia estreny el setge a Forcadell i Homs

 

El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit aquest dijous per majoria ordenar a la Fiscalia que obri un procediment penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El motiu: no haver acatat les seves resolucions conforme al que assenyala el recentment reformat article 92 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).

EL SUPREM, A PER HOMS

Paral·lelament aquest dijous també s'ha sabut que el Tribunal Suprem ha donat curs a un suplicatori al Congrés dels Diputats per poder procedir penalment contra el portaveu de l'antiga Convergència (CDC) --ara Partit Demòcrata Català (PDC) - a la Cambra baixa, Francesc Homs, per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en participar en la preparació de la consulta del 9-N.

L'alt tribunal adopta aquesta decisió a instàncies de l'instructor de la causa, Andrés Colom, qui descarta les acusacions de malversació de cabals públics que pesaven inicialment sobre el diputat.

En la seva providència, comunica també a les parts personades en aquest procediment que l'exposició raonada en què aboca les conclusions de la seva investigació està a la seva disposició per si volen consultar-la.

Considera, per tant el magistrat instructor que hi ha indicis que Homs va desobeir la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que va prohibir la celebració de la consulta catalana del 9-N.

Durant la seva declaració el passat 19 de novembre, el diputat ha criticat davant el mateix instructor de la causa el paper de la Fiscalia per ser contradictòria la presentació de la querella amb la decisió inicial dels fiscals catalans, que no veien cas. En una roda de premsa posterior, Homs ha assenyalat que la sentència està "dictada" i que hi ha una actitud gregària entre Govern, Fiscalia i jutges instructors respecte al 9-N.

En les seves respostes al jutge Colom, Homs va descartar haver tingut consciència d'haver desobeït al Constitucional, ja que la seva resolució no era concreta i desconeixia a quin àmbit d'actuació es referia. També va assenyalar que el procés era imparable i ell va actuar immers en aquest àmbit polític, segons va explicar la seva defensa al terme de la seva declaració.

Homs va arribar aquest dia al Suprem acompanyat per líders del partit refundat com la vicepresidenta del partit, Neus Munté; la coordinadora general del partit, Marta Pascal; exconsellers com Irene Rigau, Santi Vila i Meritxell Borràs; el president del Grup Parlamentari de JxSí, Jordi Turull, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, entre d'altres representants institucionals del partit, així com de diputats de Podem, PNB i Esquerra Republicana.

PAPER RELLEVANT

El Ministeri Públic, que és l'únic que acusa en aquesta causa, considera que Homs va tenir un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria.

La prova de càrrec és una carta amb la qual exconseller de Presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del Tribunal Constitucional.

En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que s'adverteix "de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra aquesta empresa.

FORCADELL: "EL TORNARIA A FER SENSE CAP TIPUS DE DUBTE"

Poc després de conèixer-se la notícia, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va comparèixer davant els mitjans de comunicació i va defensar haver permès al juliol d'aquest any la votació sobre les conclusions de la Comissió d'estudi del procés constituent: "Vaig fer el que tocava i ho tornaria a fer sense cap tipus de dubte".

Ho ha dit en una declaració institucional des de la Cambra, després que aquest mateix dijous el ple del Tribunal Constitucional (TC) hagi demanat a la Fiscalia que estudiï procedir contra Forcadell per haver permès aquella votació.

Ha acusat el Govern central i a estaments com el TC de mirar de frenar el procés sobiranista amb amenaces, i ha avisat: "No aconseguiran frenar ni atemorir ni coartarnos la llibertat d'expressió".