L'acusació popular demana sis anys de presó per a Mas, Ortega i Rigau per la consulta del 9N

L'acusació popular del cas 9N, encapçalada pel Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, ha demanat sis anys de presó per a l'expresident de la GENERALIT at Artur Mas, per l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i per a la qual era consellera d'Ensenyament Irene Rigau per organitzar la consulta sobre la independència el 9 de novembre de al 2014.

En el seu escrit d'acusació presentat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el sindicat, d'acord amb la resta d'acusacions populars, ha demanat obrir judici contra els tres per desobediència greu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics -aquest últim és el que implicaria una pena de presó-.

A més de la pena de presó, els sindicats demanen la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau per deu anys, en el cas que el tribunal apreciï el concurs medial entre els tres delictes, o de dotze si es contemplen per separat.

A diferència de la Fiscalia que no aprecia malversació -per això es va limitar a demanar la inhabilitació dels tres per deu anys per desobediència i prevaricació -, l'acusació sí que contempla aquest suposat delicte per haver fet servir "quantiosos fons públics que van facilitar la indispensable infraestructura informàtica i logística".

En concret, xifra en 4,7 milions d'euros el cost del 9N: un conveni amb el Cire per 50.317 euros; pagament a Solucions Tics i subcontractistes de 698.685; disseny d'una campanya informativa per 21.767; registre del domini www.participa2014.cat per 74 euros; suplement de l'assegurança dels voluntaris per 1.409; campanya mediàtica anterior i coetània a 9N per 806.403; producció de campanya informativa per 21.767; 16.175 en missatgeria i 307.963 en redacció, disseny i distribució de la carta de participació.

A aquestes quantitats, el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia afegeixen la utilització dels 7.000 ordinadors adquirits amb diners públics i usats per a les votacions, el preu va pujar a 2.786 euros.

L'acusació veu provat que que Mas, Ortega i Rigau van permetre les activitats de preparació de la consulta i actes vinculats a ella i no van suspendre, després de la decisió del TC, els contractes aprovats amb diferents entitats per a la celebració de la consulta.

Per exemple, enumera la distribució del material confeccionat per a la consulta, la installació dels ordinadors sufragats per diners públic en els diferents instituts o la contatacion de tècnics informàtics que van estar pendents de la solució d'incidències informàtiques a la web i en els programes informàtics de recollida de dades de la votació.

"Aquesta quantitat de diners públics no va ser destinada al desenvolupament d'una funció pública, ni aplicada a un fi lícit, sinó que es va destinar, indegudament, a la celebració d'un acte illegal, que havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional", conclou la acusació popular.

BASE DE DADES I RESPONSABILITAT CIVIL

Encara que com a acusació popular no poden demanar responsabilitat civil, si solliciten al TSJC que reservi accions a la Generalitat per si fos del seu interès reclamar els diners públics gastats i que s'enviï al Tribunal de Comptes per si hi hagués algun illícit comptable.

Pel que fa a la utilització de les bases de dades per a la consulta, l'acusació demana al tribunal que remeti les actuacions a l'Agència de Protecció de Dades perquè ho investigui.