Margallo, sobre el referèndum: "No es pot fer si no es canvia la Constitució"

El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha advertit aquest dijous que no és possible celebrar un referèndum vinculant a Catalunya si no es canvia la Constitució i ha demanat no buscar "dreceres" que no són possibles.

"Si no respectem la llei, caiem en l'anarquia. Si no agrada la llei es canvia, però mentre hi hagi una norma cal acatar-la", ha recalcat en una entrevista a Catalunya Ràdio, un argument que ha utilitzat també per justificar que hagin denunciat a l'Ajuntament de Badalona per obrir el 12-O.

Segons Margallo, els límits perquè un diàleg sigui fructífer és la llei, on apunta que es pot parlar de tot, pel que ha demanat que no es facin "propostes que siguin impossibles" davant el reg de generar frustració.

"Una secessió unilateral no és possible, perquè en ser contrària a la Constitució, és contrària al dret universal. No hi hauria reconeixement de Nacions Unides, i per tant quedaria fora de la UE", ha assegurat.

En preguntar si Espanya reconeixeria la independència de Catalunya, ha remarcat que "aquest supòsit no es pot donar" i que no pot haver-hi un referèndum mentre no es canviï la Constitució dins dels procediments establerts.

"La Constitució diu que això és una cosa de tots. Cada centímetre quadrat d'Espanya pertany a tots els espanyols", ha afegit el ministre, que ha rebutjat que es compari el cas de Catalunya amb el referèndum celebrat a Escòcia i el Quebec.

Sí que s'ha mostrat disposat a parlar de la possibilitat de reconèixer a Catalunya "com a nació cultural i històrica sempre que no s'entengués com que té dret a l'autodeterminació", així com a solucionar els motius de la desafecció catalana.

INFRAESTRUCTURES I FINANÇAMENT

Per al ministre, aquests motius responen a una qüestió relacionada amb les infraestructures, amb la llengua i la cultura, i el sistema de finançament.

Sobre infraestructures, ha sortit en defensa del Corredor Mediterrani, i en matèria de finançament ha defensat la necessitat de posar ordre i fixar competències per saber "qui fa què i qui paga què".

Així, ha plantejat que els grans serveis es paguen amb impostos de l'Administració Central, i la resta amb impostos autonòmics, i quan se li ha preguntat pels tributs del Govern recorreguts al TC, ha sostingut que "no es poden posar finestres barroques en un edifici romàntic ".

També ha aprofitat per replicar al Nobel d'Economia Josep Stiglitz, que va defensar que una Catalunya independent seria viable econòmicament, i li ha dit que està "equivocat" perquè, segons la seva opinió, parteix de la tesi que tindria el reconeixement internacional i no sortiria de la UE.

Segons Margallo, si Catalunya s'independitzés, en no tenir reconeixement internacional i quedar fora de la UE, hauria de pagar aranzels a tot Europa i encariria les seves exportacions, i ha afegit: "Encara que hi hagués una secessió legal i acordada, només la reducció de mida , portaria a una caiguda de la seva prosperitat".