El jutge conclou que l'Ajuntament de Badalona no té competències per modificar els dies festius

 

El Jutjat contenciós-administratiu 14 de Barcelona ha ratificat en una interlocutòria la decisió de prohibir a l'Ajuntament de Badalona obrir el 12 d'octubre. Argumenta que els consistoris "no tenen competència per modificar els dies festius aprovats per l'Administració".

En l'acte, el jutge afegeix que "no hi ha una categoria intermèdia entre dies festius i dies de treball, i la norma també s'incompleix en aquells casos", com quan es dóna llibertat de decisió als treballadors.

El jutge justifica que es prengués la mesura cautelar sense escoltar en audiència a l'Ajuntament per la urgència, ja que la Delegació del Govern va demanar aquesta mesura cautelar el 10 d'octubre i només es podia adoptar l'11 per poder notificar-la al consistori.

"Això feia inviable atorgar tràmit d'audiència a l'Ajuntament, sense que això suposi que se li hagi causat indefensió", ja que la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa permet adoptar mesures cautelars sense audiència si concorren circumstàncies d'especial urgència.

L'Ajuntament va al·legar que la Delegació tenia temps per haver recorregut ja que des del 2 de maig existia una resolució dictada pel regidor de l'Àmbit de Badalona Democràtica, pel qual s'aproven calendaris ordinaris i especials que permetia als treballadors acudir al seu lloc aquest dia.

Però el jutge rebutja aquest argument perquè no pot apreciar-se mala fe en la Delegació perquè aquesta "no coneixia ni podia conèixer que existia una efectiva resolució de l'Ajuntament" ja que aquest va incomplir l'obligació de remetre els acords municipals a les Administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, tal com preveu la Llei de Bases de Règim Local.

LLIBERTAT IDEOLÒGICA

El jutge entén que l'execució de la resolució podria causar "perjudicis irreparables tant a l'interès general com a la llibertat ideològica dels treballadors" ja que fixar un festiu obeeix a raons socials i culturals que reflecteixen un interès col·lectiu en la seva celebració.

"La decisió de cada treballador era lliure només en el sentit que podia triar anar o no a treballar aquest dia, però no en el sentit de no haver de triar. Així, col·locava als treballadors en la tessitura d'haver de decidir en un sentit o un altre", resumeix.

Considera que malgrat que hi hagi treballadors que per convicció personal no vulguin celebrar el Dia de la Hispanitat això "no pot justificar que l'Ajuntament realitzés una actuació aparentment contrària a dret".

"Difícilment es pot argumentar que una actuació contrària a la Llei ha de mantenir la seva eficàcia perquè podria protegir determinades manifestacions del dret a la llibertat ideològica, màxima quan concorren importants interessos generals i individuals en contra", afirma.