Ali Ercoskun: "Després de l'intent colpista ha nascut un nou esperit a la societat turca"
Lledó Barberá.- La nit del 15 de juliol de 2016, Turquia va ser el centre de totes les mirades per l'intent fallit del cop d'Estat. Tres mesos després, per a Ali Ercoskun la democràcia s'ha reforçat gràcies a tota la societat.
Lledó Barberá.- La nit del 15 de juliol de 2016, Turquia va ser el centre de totes les mirades. Un intent de cop d'Estat fallit va acabar amb la vida de més de 200 persones i va deixar més de 2.000 ferits. Tres mesos després hi ha més de 32.000 persones acusades de formar part de l'intent colpista i 100.000 persones -militars, funcionaris, professors, policies i membres de la judicatura- comiats o rellevades.
Per conèixer de primera mà la situació que viu ara el país, vam aprofitar la visita d'Ali Ercoskun, President del grup parlamentari turc de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània. "Jo vaig ser un dels diputats que es trobava aquesta nit a la Gran Assemblea Nacional de Turquia i van caure bombes a 20 metres de la sala. Si aquestes bombes haguessin caigut 20 metres més cap a la nostra sala, potser no estaríem aquí ara", explica abans de començar l'entrevista.
"Fins i tot la guerra té les seves pròpies regles i no es bombardeja un parlament. La traïció va ser tan gran que en aquesta intentona, que sí que ho van fer", relata per afegir que "la intent colpista, orquestrada per Fethullah Gülen, va ser parada gràcies a tota la societat ia tots els partits polítics".
A més, recalca la sorpresa que els va suposar la resposta d'Europa i els EUA: "Pel que sabem, la democràcia és un aspecte comú en tots aquests països i ens va decebre el fet que després de l'intent colpista, els països europeus i els EUA es mantinguessin tant de temps en silenci".
El dijous 6 d'octubre, gairebé tres mesos després del cop d'Estat, el Govern de Recep Tayyio Erdogan, va arrestar 166 persones més, que se sumen a una llarga llista. Què passarà amb tots ells?
La nit del 15 de juliol van morir més de 200 ciutadans i més de 2000 van acabar ferits a causa del que van fer aquestes persones. Es tracta de ciutadans que han estat detinguts ja que hi ha proves que els mostren com a culpables. Ara bé, creiem que totes les persones són innocents fins que es demostri el contrari i, en aquest procés, els tribunals actuaran de manera justa ja que creiem que és l'única forma en què es pot resoldre.
Tenim proves que aquestes persones són terroristes però el procés se seguirà a partir de l'Estat de dret. Cal tenir empatia i posar-se al nostre lloc quan es parla sobre aquest tema. Som democràtics i aquesta nit, 80 milions de persones van sortir als carrers per intentar aturar els tancs, els helicòpters i els avions que bombardejaven. Això no ho faria una persona en una situació normal. Volem que Turquia es governi sent una república ia través de la democràcia.
És important deixar clar que els fets ocorreguts aquell dia van ser una veritable tragèdia i que han afectat de forma molt profunda a la societat.
Hi ha més de 32.000 detingut. Com és possible que tanta gent s'involucrés en la societat turca sense aixecar sospites?
L'organització dirigida per Fethullah Gülen dóna instruccions als seus membres perquè s'amaguin fins que arribi el moment i han portat una vida normal com nosaltres amb els seus estudis, el seu treball, el seu ofici ... Per posar un exemple, la persona que va anar a detenir al Cap de l'Estat Major va ser un comandant que havia treballat gairebé 20 anys amb ell. Posteriorment, en les declaracions que va fer, va confessar que s'havia educat des del col·legi amb l'objectiu de dur a terme el que va fer. Per als membres d'aquesta organització el seu objectiu era amagar-se fins a poder fer-se amb el poder.
Com va el procés d'extradició de Fethullah Gülen a Turquia?
De moment, s'han enviat els dossiers pertinents dues vegades ia finals de mes, el nostre ministre de Justícia, Bekir Bozdag, viatjarà als EUA i portarà amb si les proves que ja s'han ensenyat i afegirà noves.
Ha afectat el cop d'Estat al turisme?
Sí, el turisme s'ha vist afectat de forma molt severa. Això sí, el nostre Govern està prenent les mesures necessàries, com la normalització de les relacions amb Rússia i Israel, i gràcies a la forta estructura del nostre país, esperem que en un futur els danys no siguin grans i recuperem als turistes.
Però, hi ha una situació de normalitat al país?
Sí, m'agradaria aprofitar aquesta oportunitat per llançar un missatge de tranquil·litat. L'intent colpista va ocórrer un divendres a la nit i dilluns tant la borsa com les institucions financeres, públiques i privades, van seguir funcionant com si no hagués passat res.
Si això hagués passat en un país d'Europa, potser la crisi hauria estat molt més profunda però a Turquia ha passat tot el contrari i ha començat una nova conjuntura ja que el fet que persones de diferents opinions polítiques estiguessin juntes contra l'intent colpista ha fet que neixi un nou esperit en la societat turca.
Ha esmentat abans de començar l'entrevista la decepció de Turquia amb la Unió Europea per la seva reacció a l'intent del cop d'Estat. Es mantenen les relacions per formar part d'aquesta unió?
Sí. Per la nostra part segueixen en marxa i no hi ha cap impediment.
Per tant, són optimistes i creuen que s'arribarà aviat a un acord?
No, no som molt optimistes ja que en els últims deu anys, països que són més febles que nosaltres tant com a país com econòmicament han completat els seus processos de negociació i han passat a formar part de la UE. Però quan es tracta de Turquia, sempre hi ha noves condicions i nous requisits.
Per què?
Hi ha certs països als quals no els interessa que Turquia sigui fort tant com a país com a la regió i per això estan posant impediments.
Hem coincidit ja que està de visita a Barcelona per una reunió de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània. Quins temes s'han tractat?
S'han realitzat unes reunions en relació amb el Comitè dels Drets de les Dones i els principals temes que s'han tractat han estat el lloc de la dona en la política i el d'augmentar les quotes de l'espai dedicat a les dones a la Mediterrània.
Què aporta l'Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània?
L'espai mediterrani va ser en el passat un llac de pau, un entorn molt important per al comerç i un centre de civilització. Aquest centre de comerç i de relacions es va moure cap a l'oest i ara està tornant a l'est per això, ara, l'espai de la Mediterrània pot tornar a adquirir molta importància.
Quins són els principals reptes als quals s'enfronta aquesta Assemblea?
Per a mi, el nostre objectiu principal és augmentar la visibilitat i considerem que caldria que tingués un secretariat independent, una agenda també independent i un pressupost més fort. De fet, com Turquia, tenim moltes ganes de ser l'amfitriona d'un secretariat d'aquest tipus.
Com es tracta el tema dels refugiats?
Jo abans vaig ser el president del Comitè d'Economia durant quatre anys a l'Assemblea. En el seu dia, quan les primaveres àrabs, jo ja vaig dir que després d'aquests esdeveniments podrien donar-se unes arribades massives de refugiats.
Com a país, ens ha passat molta factura aquest tema i ens la seguirà passant. Ara mateix hi ha al voltant de 3 milions de refugiats sirians encara que preferim anomenar nostres hostes. Hem gastat 10.000 milions de dòlars i seguirem gastant.
Mentrestant, la quantitat de diners aportats per la Comunitat Internacional, la UE i les Nacions Unides és de 500 milions de dòlars. Per aquest motiu, la UE ha de valorar aquest assumpte a través dels drets humans i no dels seus propis interessos.
Jo crec que es podrà trobar una solució si es tenen en compte els drets fonamentals i si s'aborda de manera sincera. Aquí la paraula sinceritat és el més important.
S'està fent tot el possible?
Penso que no. No s'està fent tot el possible per tancar aquest tema.
Escriu el teu comentari