Entitats socials retreuen al Govern la seva falta de determinació per acabar amb l'emergència social

 

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha afirmat aquest divendres que el Govern està "lluny de l'objectiu" d'acabar amb l'emergència social que va marcar al Parlament en el ple monogràfic que va dedicar a la pobresa, davant la qual cosa el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha coincidit a veure falta de determinació per part de l'Executiu català.

Ho han valorat després que aquest divendres s'hagi reunit per segona vegada la comissió de seguiment de les resolucions del ple, que han presidit el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i la consellera de Presidència, Neus Munté, al costat de representants dels grups parlamentaris i de les conselleries, entitats socials, sindicats i col·legis professionals.

"Queda molta feina per fer", ha sentenciat Illa, que ha assenyalat que tot i que sí que hi ha hagut avenços, no s'han executat mesures que depenien dels pressupostos i que eren clau, com les beques menjador per escoles bressol i l'increment de places en residències.

També ha trobat a faltar la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI), a la qual es va comprometre el Govern al gener i que va vincular als Pressupostos de 2016 en la primera reunió de la comissió al maig, després de ser aprovada també pel Parlament, i que Illa ha apuntat que han deixat de beneficiar-7.000 persones que l'haurien rebut.

PLE EXTRAORDINARI

"Què passa amb els 103.900 llars que hi ha a Catalunya que a data d'avui no reben cap tipus d'ingrés?", Ha qüestionat, i ha dit que proposaran fer un ple extraordinari per fer una avaluació exhaustiva amb indicadors del seguiment del pla abans que acabi la legislatura.

En l'àmbit de l'habitatge social, si bé s'ha aconseguit captar 3.800 pisos de grans forquilles, suposen només el 7,5% de tot el parc d'habitatge buit que tenen les entitats financeres i immobiliàries: "És evident que s'ha fet alguna cosa , també és evident que queda molt per fer".

Sobre pobresa energètica --un altre àmbit abordat en el ple-- ha explicat que han criticat al Govern que no hi ha cap acord fet amb companyies elèctriques, "que són segurament les principals motivadores de situacions de vulnerabilitat" --mentre sí que hi ha amb subministradores d'aigua--, i ha apostat per garantir els drets de les persones, per davant de donar bonificacions.

CCOO

Per la seva banda, Gallego ha constatat que "no hi ha hagut prou determinació per part del Govern, ni en el terreny econòmic ni en el terreny de la iniciativa legislativa" i ha dit que havien qüestions que havien d'haver-prioritzat encara que no hagués pressupostos, canviant partides i actuant.

El Govern tenia la capacitat legislativa de canviar els marcs que permetrien lluitar contra la pobresa i hauria pogut canviar l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, que marca el llindar a partir del qual les persones poden accedir a determinades ajudes i està congelat des de 2010, ha criticat.

"Vol dir que moltes persones han empitjorat la seva situació, però com l'indicador està congelat no poden accedir a unes ajudes a què tindrien dret" a accedir-hi.

També ha apuntat que la renda garantida de ciutadania (RGC) està paralitzada en el debat parlamentari i no hi ha hagut concreció sobre si es tancarà abans dels nous pressupostos ni si aquests la d'incloure, i ha destacat que és una eina clau per acabar amb la exclusió social.

NOUS IMPOSTOS

Gallego ha assegurat que els pressupostos de 2017 poden augmentar: "Hi ha marge suficient per augmentar els ingressos públics de Catalunya", tant amb impostos com el de la renda, el de successions i el de patrimoni, així com amb noves figures impositives que podrien generar-se i que possibilitarien un augment d'ingressos important.

"Bona part dels problemes de la pobresa deriven de la pobresa laboral que hi ha", ha assenyalat, davant el que el Govern pot actuar per exemple treballant sol amb empreses que compleixin normatives bàsiques en qualitat, estabilitat laboral i salaris mínims.