El TSJC comunica a Carme Forcadell que està imputada per desobediència

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha pres una decisió sobre Carme Forcadell i, el matí d'aquest dimarts, li ha comunicat que està imputada per prevaricació i desobediència al haver permès votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent tot i l'avís del Tribunal Constitucional (TC).

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, en la seva querella -que li va ordenar interposar la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal - havia demanat que se citi a declarar Forcadell com investigada per haver adoptat acords contraris a l'ordenament jurídic "amb total menyspreu a la Constitució "i als pronunciaments del TC.

La sala d'admissió del civil i penal, formada pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Maria Eugènia Alegret, es va reunir aquest dilluns durant més de tres hores per deliberar sobre la querella, que considera que Forcadell va permetre aprovar una resolució que tracta de desvincular a les institucions catalanes del sistema constitucional, "dinamitant el sistema de distribució de competències" estatals.

La magistrada instructora Maria Eugènia Alegret serà l'encarregada ara de seguir amb la instrucció de la querella, després de considerar el TSJC en un acte que en aquest estadi "la valoració s'ha de limitar a un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució al querellat o denunciat".

Això no obstant, matisen que en aquest moment processal no poden ni han "d'oferir-se més explicacions ni probances, en tant la resolució d'admissió és precisament la que obre la investigació judicial".

Un funcionari judicial s'ha personat a les 11.02 hores al Parlament, tal com estava previst, i ha notificat a Forcadell la decisió quan estava reunida a la Junta de Portaveus, i ara té tres dies per presentar un recurs de súplica.

La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar la setmana passada la querella al TSJC -per la condició d'aforada de Forcadell-, en la qual el fiscal superior, Jose María Romero de Tejada, l'acusa d'haver adoptat acords "clarament contraris a l'ordenament jurídic".

Segons ell, Forcadell va actuar amb "una voluntat inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució" i dels pronunciaments del Constitucional.

Forcadell va impulsar un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat d'arrel per falta absoluta de competència i "extravagant de les genuïnes funcions parlamentàries de les que estaven investits", sosté la querella.

ELS ANTECEDENTS

El ple del Parlament va aprovar el 27 de juliol -amb el suport de JxSí i la CUP- les conclusions que apostaven per impulsar un procés constituent a Catalunya, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) havia avisat que aquesta iniciativa vulneraria la Constitució, amb el que havia demanat a diputats i membres de la Taula impedir la votació.

Les conclusions contemplaven que Catalunya impulsi un procés cap a la independència i dissenyar un mecanisme unilateral d'exercici democràtic perquè els catalans ratifiquin l'Estat català, i recull que "les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal ".

A proposta de Jordi Turull (JxSí) i Anna Gabriel (CUP), Forcadell va permetre modificar les previsions del Ple i incloure en l'ordre d'aquest dia la votació sobre les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

"PLA CAL PER A LA SEDICIÓ"

Tot deriva de l'aprovació el 9 de novembre del 2015 d'una resolució sobre l'inici d'un "procés de creació de l'Estat català independent en forma de república", que el Govern central va impugnar i finalment el TC la va declarar inconstitucional i nul·la en la seva totalitat.

La resolució contemplava crear, entre altres, la comissió d'Estudi del Procés Constituent, les conclusions acceptar Forcadell que votessin "tot i les advertències del Tribunal Constitucional".

Per a la Fiscalia, la votació implica avançar en el desenvolupament de la resolució suspesa i en l'aplicació de la mateixa, amb la finalitat d'obrir un procés constituent "concretant un pla precís per a la secessió".