Rajoy ofereix a Catalunya fórmules de "solidaritat" sempre que respecti la "legalitat"
El president del Govern en funcions ha assenyalat que durant els anys del seu Govern ha mantingut i segueix mantenint la seva disposició "al diàleg ia la cooperació amb la Generalitat".
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha ofert aquest dimecres a Catalunya, durant la seva intervenció inicial en el debat d'investidura, buscar fórmules per millorar la "necessària solidaritat interterritorial". Això sí, ha advertit que el primer pas cap a solucions més justes passa per "respectar la legalitat".
Rajoy ha assenyalat que durant els anys del seu Govern ha mantingut i segueix mantenint la seva disposició "al diàleg i a la cooperació amb la Generalitat".
"He procurat donar resposta a les necessitats reals dels catalans, perquè el que els pertoca m'incumbeix i m'importa", ha precisat el cap de l'Executiu en funcions, alhora que afirmava que "sempre" ha valorat la capacitat d'acollida de Catalunya , el seu dinamisme i la seva diversitat.
Per això, ha dit estar "disposat" a "buscar fórmules que adaptin millor la necessària solidaritat interterritorial". Però també ha advertit que el "primer pas" per aconseguir solucions que siguin més justes "passa pel respecte a la legalitat i als drets de tots els espanyols".
Mariano Rajoy ha qualificat el "desafiament sobiranista" de Catalunya com el "repte més greu" que té Espanya en aquests moments i que "afecta la seva unitat, a la sobirania nacional ia la igualtat de tots els espanyols".
DEFENSARÀ LA UNITAT D'ESPANYA BUSCANT "L'ENTESA"
Però també ha recordat que ell complirà amb la seva obligació de mantenir la unitat d'Espanya i la sobirania nacional i ho farà, ha dit, buscant en tot moment el "entesa" entre els grups de la Cambra que comparteixen la defensa dels principis que recull la Constitució.
En aquest sentit, ha recordat el que ja va afirmar en el debat d'investidura d'agost i és que "l'únic poble sobirà" a Espanya és el que conforma la totalitat dels espanyols; que ningú, ni el Govern, ni les Corts Generals, ni cap altre poder de l'Estat, pot privar el poble espanyol de la seva "dret exclusiu" a decidir sobre el seu futur ni sobre el seu territori i que la seva primera obligació com a representant i president del Govern , si aconsegueix la confiança de la Cambra, és "defensar aquesta sobirania nacional i, amb ella, la unitat d'Espanya, la igualtat dels espanyols i el respecte a la llei i als drets fonamentals".
Escriu el teu comentari