La gestora no acudeix al congrés del PSC i la bretxa amb Ferraz s'engrandeix

El socialisme espanyol viu els seus temps més difícils després que 15 diputats del PSC al Congrés votessin 'no' a la investidura de Mariano Rajoy (que aquest dijous a última hora de la tarda va presentar el seu nou Govern) i, així, trenquessin la disciplina de vot del partit. El PSC, que celebra aquest divendres, dissabte i diumenge la seva XIII Congrés a Barcelona per traçar la seva estratègia política en els propers anys, no abordarà (almenys no oficialment) la seva guerra oberta amb el PSOE. Entre altres coses perquè nega que l'hagi, si bé els de Ferraz es la tenen jurada.

Així, ni una sola de les ponències d'aquest XIII Congrés tractarà la relació entre el PSC i el PSOE, fundada en base a un acord signat l'any 1978. Fan com que no passa res. Però sí que passa, i prova d'això és que la gestora que dirigeix el PSOE no enviarà cap representant a aquest conclave en el qual el PSC reinvidicará la seva aposta pel federalisme i el catalanisme. Sí acudiran en canvi dirigents territorials socialistes afins a l'exsecretari general Pedro Sánchez.

Tot i que és habitual la presència de membres de la direcció del PSOE en aquest tipus de conclaves, en aquest cas no acudirà cap representant de Ferraz.

La decisió, expliquen, s'ha pres de manera "cordial" en una conversa entre les dues direccions, en la qual s'ha estimat que, donada la situació, és més convenient que no acudeixi cap membre de la gestora.

Les relacions entre el PSOE i el PSC passen per un moment molt tens a causa de les diferències sobre la investidura de Rajoy. Els socialistes catalans han mantingut el 'no' malgrat que el Comitè Federal --òrgan al qual pertenecen-- va decidir passar a l'abstenció.

Abans que es produís aquesta anunciada ruptura de la disciplina de vot, alguns dirigents socialistes han advertit que és el moment de replantejar-se les relacions entre els dos partits germans. Així s'ha avisat també des de la Gestora, el portaveu, Mario Jiménez, ha defensat que caldria avaluar la relació entre les dues formacions perquè sigui més "simètrica" i "equilibrada".

Amb tot, després que es produís la ruptura dissabte passat, des de la direcció s'han volgut llançar missatges de calma. Mentrestant, s'ha iniciat el procediment en el Grup Socialista que podria acabar en sancions d'entre 200 i 600 euros per als díscols i en el qual els diputats del PSC han estat els primers a presentar les seves al·legacions: van votar "en consciència".

IRAN ARMENGOL, MENDIA I TUDANCA

Davant l'absència de la gestora, sí que aniran al conclave del PSC 03:00 dirigents territorials que també van defensar el 'no' a Rajoy al Comitè Federal del 23 d'octubre i en els dies posteriors: participaran al congrés la presidenta de Balears, Francina Armengol; la líder dels socialistes bascos, Idoia Mendia, i el secretari general del PSOE a Castella-la Manxa, Luis Tudanca.

En aquestes tres federacions també hi va haver diputats que van trencar la disciplina de vot. Ho van fer els dos diputats de les Balears, Sofia Hernanz i Pere Joan Pons; el diputat per Guipúscoa Odón Elorza i la de Palència María Luz Martínez Seijo.

LA RELACIÓ FEDERAL, A DEBAT

Al congrés d'aquest cap de setmana, després de les primàries en què va ser reelegit Miquel Iceta com a primer secretari, un dels principals temes a debatre serà precisament la relació federal que comparteixen el PSC i el PSOE des de 1978: inicialment no estava previst fer-ho però diversos militants ho han sol·licitat després dels últims esdeveniments.

En les últimes setmanes, alguns 'barons' socialistes s'han significat a favor de trencar amb el PSC i expulsar-dels òrgans de decisió del PSOE per no haver-se abstingut davant Rajoy, tot i que és una cosa que s'ha de decidir en els congressos dels dos partits com a espai per modificar els Estatuts, en els quals es recull la relació federal. El PSOE té pendent també el seu congrés en els propers mesos.

La relació PSC-PSOE està recollida en els estatuts del partit i no es feia referència a ella en la proposta inicial de ponència política, però "el tema és tan actual i està tan candent que es va a parlar-ne, tot i que segurament quedarà en un debat i no s'adoptarà cap acord ", expliquen fonts socialistes.

Després de la petició de diversos militants d'abordar aquest tema s'ha inclòs en la ponència marc una referència - "el PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia i sobirà" - i els militants que acudeixin al congrés podrien plantejar reformular aquestes relacions a través d'una modificació dels Estatuts, tot i que requeririen d'un suport molt ampli.

'VIA CANADENC'

La relació PSC-PSOE havia de compartir protagonisme amb la 'via canadenca' com a possible alternativa a l'encaix català en cas que Catalunya rebutgés una reforma constitucional, però s'ha eliminat aquesta referència de la ponència política després de l'enrenou entre les files socialistes.

En el primer esborrany de ponència elaborada pel PSC es defensava la reforma constitucional, però s'afegia que, en cas que els catalans la rebutgessin, s'havien de plantejar instruments democràtics alternatius com, "per exemple, una llei de claredat com la canadenca" .

Aquest paràgraf --el número 36 del text original-- es va interpretar com que el PSC avalaria un referèndum d'independència com el que es va celebrar al Canadà sobre el Quebec si fracassés la reforma constitucional, però, per evitar confusions, finalment s'ha eliminat l'al·lusió a la 'via canadenca' i subratllat que el PSC "defensarà un plantejament federal i democràtic buscant un acord que la ciutadania pugui ratificar en un referèndum".

COL·LABORACIÓ AMB COLAU

La ponència també defensa que el PSC buscarà la "més estreta col·laboració possible entre les forces d'esquerres", el que passa per una aliança amb la confluència d'esquerres que impulsa Ada Colau, encara que el PSC exclou ERC i la CUP per ser independentistes.

Fonts socialistes expliquen que el significat d'aquest paràgraf implica buscar una aliança electoral del PSC amb el partit de l'alcaldessa, ja que "anar units" a la llista és l'única manera que l'esquerra guanyi unes eleccions al Parlament.

NOVA EXECUTIVA

El congrés també ha de ratificar l'elecció del primer secretari, Miquel Iceta, que es va imposar en primàries a l'actual número dos i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Núria Parlon, així com la nova Comissió Executiva.

Iceta va prometre en la campanya de primàries que reduiria considerablement els actuals 45 dirigents executius, i en els últims dies ha redoblat els seus contactes per configurar la nova composició.