La PAH denuncia que a Barcelona hi ha entre vuit i deu desnonaments al dia

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori Desc han presentat aquest divendres l'informe 'Exclusió residencial en el món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016', en què alerten que, segons dades del Consell General del poder Judicial (CGPJ), en aquest període es va ordenar executar 9.876 desnonaments a la ciutat, el 81% dels quals per impagament del lloguer.

En una roda de premsa, el portaveu de la PAH Carlos Macias ha criticat que entre 2013 i 2015 la mitjana del preu del lloguer a la capital catalana ha augmentat un 7,8% segons dades de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), per la qual que ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona ia la Generalitat que treballin conjuntament per "limitar els preus del lloguer i mobilitzar el parc d'habitatges buits de la ciutat".

Macias ha subratllat que cada dia entre vuit i deu famílies són desnonades a Barcelona, i ha lamentat que darrere d'aquestes xifres s'amaga l'impacte en la salut i en la infància: "En el 61,6% dels casos les famílies afectades tenen com a mínim un menor d'edat, en el 12,7% hi ha una persona de més de 65 anys, i en el 12,2% una persona amb dependència".

L'informe, que s'ha realitzat durant tres anys a través d'una base de dades integrada per totes aquells veïns que han acudit a la PAH de Barcelona entre els anys 2013 i 2016 -un total de 957 persones-, ha revelat que els desnonaments també tenen efectes sobre la salut: el 49,5% pateix ansietat; el 33% depressió, el 17,8% insomni i el 11% tensió familiar.

PER DISTRICTES

En aquest sentit, un dels redactors de les conclusions de l'informe, Eduard Sala, ha explicat que els districtes de Nou Barris i Sant Martí concentren el 55% de les hipoteques contractades a Barcelona, i conformen el 35% i el 20% respectivament, seguides pel districte de Sant Andreu, que registra el 10,7% de les hipoteques.

Sala ha afirmat que les hipoteques de les persones afectades que s'han analitzat pertanyen a entitats financeres que, o bé han estat rescatades amb diners públics, o que s'han beneficiat a través d'absorcions: "El 55% de les hipoteques contractades per persones que han acudit a la PAH de Barcelona corresponen a Catalunya Caixa (40%) i BBVA (15%), seguides per Bankia (8%), per Unió de Crèdits Immobiliaris (7%) i el Banc Sabadell (7%)".

Així mateix, ha destacat que els motius d'impagament per part de les famílies acostumen a ser "multicausals", i ha expressat que entre les més comuns es troben: atur (68%); pujada de la quota hipotecària (43%); deutes (32,1%); separació i divorci (10%), i malalties (3,4%).

En relació a la situació econòmica d'aquestes famílies, ha assegurat que el 10% no compta amb cap ingrés, i que, d'aquestes, un 55,5% són famílies amb tres o més membres; el 7% ingressa entre 400 i 800 euros -el 58,8% són unitats familiars de tres o més membres-, i el 70% de les unitats familiars viu amb menys de 1.200 euros.

MESURES I SOLUCIONS

Macias ha explicat que en l'informe es concreten algunes recomanacions per a l'Ajuntament, com evitar desnonaments per motius econòmics i promoure el lloguer social de pisos propietat de bancs, grans immobiliàries, fons d'inversió i grans forquilles, així com mantenir i ampliar el Servei d 'Intermediació en la perdua d'Habitatge i Ocupació (Sipho).

També ha reclamat potenciar la coordinació amb l'Agència d'Habitatge de Catalunya per crear una línia d'ajuts per al pagament del lloguer a "convocatòria oberta permanent"; assolir en 2027 el 15% d'habitatges destinats a polítiques socials en compliment de la llei 18/2007, i realitzar un cens per determinar els pisos que no compleixen la funció social que estableix aquesta llei, entre d'altres.

A l'acte també han estat presents la cofundadora de la PAH, Lucía Delgado, i la membre de l'Observatori Desc Irene Escorihuela.