La mortalitat per càncer de mama es redueix un 35% gràcies a les mamografies

 

Les mamografies són claus per al diagnòstic i la prevenció del càncer de mama i, de fet, la posada en marxa de programes de cribratge utilitzant aquesta tècnica ha permès reduir un 35 per cent la mortalitat d'aquests tumors des de la seva implantació a mitjans dels anys 80.

Així es desprèn d'una revisió d'estudis de la Societat Europea de Radiologia (ESR, en les seves sigles en anglès), que també mostra com hi ha entre un 30 i 40 per cent menys de morts entre les pacients que s'han fet una mamografia que entre aquelles que no s'han sotmès al cribratge.

Aquest document s'analitzarà la setmana que durant una trobada de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM) amb motiu del Dia Internacional de la Radiologia, que se celebra el dimarts 8 de novembre coincidint amb el 121 aniversari del descobriment dels raigs X, per part del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen.

L'edició d'enguany està dedicada al càncer de mama i al paper essencial que la radiologia juga en la seva detecció i tractament. En aquest sentit, els radiòlegs consideren que durant els últims anys s'ha produït un debat confús sobre aquest cribratge a causa de qüestions com "la publicació d'idees científicament insostenibles, com el suggeriment que els càncers de mama invasius desapareixerien si no es detectessin en el cribratge", segons la SERAM.

També s'han produït preocupacions exagerades sobre el risc de radiació que han estat ja rebatudes per estudis de l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (IARC, en les seves sigles en anglès), que demostren que la possibilitat de salvar una vida mitjançant la detecció precoç de càncer de mama mitjançant el cribratge és 100 vegades més gran que la possibilitat de mort causada per la radiació produïda en la prova.

Així mateix, un estudi d'un grup d'experts del Col·legi Americà de Metges mostra que per cada 10.000 dones que s'han sotmès durant 10 anys al cribratge s'han evitat 45 morts, de les quals la majoria (21) corresponen a dones d'entre 60 i 69 anys d'edat, mentre que 8 són dones d'entre 50 i 59 anys; 13 dones d'entre 70 i 74 anys, i 3 d'entre 40 i 49 anys.

Això enllaça amb un altre tema fruit de debat en els últims anys, centrat en definir l'edat adequada per fer les mamografies. En aquest sentit, l'evidència a favor de cribratge de mama ha estat recopilada recentment per l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (IARC ) i, d'acord a resultats d'estudis aleatoris, s'ha confirmat la reducció de la mortalitat per càncer de mama a causa del cribratge en dones d'entre 50 i 69 anys.

QUAN S'HA DE FER?

Encara que destaca que l'edat per iniciar el cribratge depèn de diferents factors, es recomana una mamografia biennal a les dones d'entre 50 i 74 anys i considera que la decisió de realitzar-la abans dels 50 anys "és una decisió individual".

En aquest sentit, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) va avançar fa un mes que estaven preparant una 'oncoguia' en què recomanarien una primera mamografia, al costat de l'exploració, a les dones de 35 anys.

Una cosa que, però, va suscitar dubtes per part de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), el president, Miguel Martín, va reconèixer dies més tard que no existia "base científica" per recomanar una primera mamografia a aquesta edat.

"Jo no veig molt clar fer les mamografies a aquestes edats. Les mames són molt denses i no està clar que serveixi per augmentar la supervivència del càncer de mama", va destacar en un acte organitzat amb motiu del Dia Internacional del Càncer de Mama que es va celebrar el 19 d'octubre, recordant a més que la prova "també té efectes secundaris ja que pot suposar biòpsies i altres actuacions mèdiques que poden resultar innecessàries".