El jutge processa Neymar i a directius del Barça per corrupció en el seu fitxatge

 

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, ha processat aquest dilluns al davanter Neymar Da Silva i als seus pares per corrupció entre particulars en relació amb el fitxatge del futbolista i al president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, el seu antecessor en el càrrec , Sandro Rosell, així com el propi club català per aquest delicte ia més per estafa impròpia.

El magistrat ha dictat un acte en el qual transforma les actuacions en procediment abreujat, un tràmit equivalent al processament, i dóna deu dies a les acusacions perquè sol·licitin l'obertura de judici oral formulant escrit d'acusació o el sobreseïment de la causa.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 recorda en la seva resolució que la Sala penal va ordenar reobrir la causa el passat mes de setembre per continuar les diligències i explica que el contracte signat el 2011 pel qual Neymar rebia 40 milions euros per fitxar en el futur pel Barcelona "hauria alterat el lliure mercat de fitxatges de futbolistes".

Afegeix que aquest fitxatge hauria impedit al jugador que entrés en el mercat d'acord amb les regles de la lliure competència de manera que "s'obtingués una major quantitat econòmica pel traspàs" constituint el delicte de corrupció entre particulars.

La causa es va obrir per la querella presentada per l'empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes i Organização d'Esdeveniments, que posseïa el 40 per cent dels drets federatius del jugador, i que, segons la Fiscalia, va deixar de cobrar 3,2 milions d'euros que li haurien correspost.

El magistrat, que va arxivar el procediment el passat mes de juliol, va resoldre l'ordre de processar Neymar a l'octubre i el Ministeri Públic va respondre exigint al jutge que complís amb el que li exigeix la Sala Penal i que reobrís la causa contra els investigats, si bé no va acusar Bartomeu.

De la Mata atribueix el delicte de corrupció entre particulars Neymar Da Silva Jr, el seu pare, Neymar Da Silva Santos i la seva mare Nadine Gonçalvez Da Silva Santos i fa referència al contracte signat el dia 15 de novembre de 2011 i un segon acord amb data de 6 des 2012 assegurant que no tenia la naturalesa de "préstec" ja que es lliurava pel club català al N & N la quantitat de deu milions d'euros sense interessos ni garanties de cap tipus.

La Sala estima que la conseqüència de la signatura d'aquests acords va poder ser la presumpta comissió del delicte de corrupció entre particulars i que mitjançant aquesta signatura es va alterar el lliure mercat de fitxatges atès que si Neymar Jr incomplia el contracte havia d'abonar no només els 40 milions sinó els altres 10 anticipats i ingressats en la societat N&N.

BARTOMEU, CONSCIENT DE LA FINALITAT ILLÍCITA

A més, el magistrat exposa en l'acte amb data del 3 de novembre, que si la finalitat de l'esmentat contracte va ser directament alterar el mercat de fitxatges, llavors és "raonable considerar" que no només Rosell sinó també Bartomeu, que van intervenir en la signatura, "no eren mers tècnics" sinó que es tractava del president i vicepresident primer de l'entitat i per tant els considera "responsables" de la firma i "conscients de la finalitat illícita".

El magistrat argumenta que tots dos van participar en el procés i, si bé va poder ser Rosell qui portés a terme "directament" les negociacions, els dos van prendre la decisió de signar el contracte del fitxatge del davanter, cosa que van fer sense informar la Junta Directiva, ni a l'Santos Futebol Clube (SFC) ni a l'DIS.

Per això els processa per delictes d'estafa impròpia juntament amb el club català, la SFC i la seva expresident Odilio Rodrigues. Sobre aquest últim considera que suposadament "va negociar, va acordar i signar" els contractes de traspàs del davanter en representació de la SFC "sense més finalitat d'ocultar la naturalesa real de les prestacions econòmiques entre els dos clubs".

BO DE 83 MILIONS D'EUROS, SEGONS EL FISCAL

El fiscal va xifrar els diners 'real' abonat pel fitxatge en 83 milions d'euros i ha precisat en el seu escrit que, com a conseqüència de la dinàmica desplegada a la contractació, l'empresa DIS va deixar de percebre 10 milions d'euros, de manera que ha de ser indemnitzada amb 3,2 milions.

Veia delicte en estimar que, l'any 2011, el club blaugrana es va comprometre a abonar Neymar 40 milions d'euros perquè jugués a l'equip a partir de 2014. Van acordar, a més, abonar-li 10 milions com a avançament i li garantien un sou mínim en 5 anys de 36,1 milions d'euros.

En un segon moment, el 2013, es va avançar el compromís un any i es van abonar al jugador els restants 30 milions dels 40 acordats. Davant les perspectives que Neymar no assumís el compromís pacte anys abans, se li va oferir un sou més gran, de 45,9 milions.

Segons la Fiscalia Rosell es va encarregar de liderar les negociacions i "per aconseguir el fitxatge" va decidir abonar quantitats superiors tant a Neymar com al seu pare. Es va concertar amb el Santos perquè rebés directament part del preu evitant d'abonar a DIS el que li corresponia.

El fiscal afegia que el Barça va decidir mantenir l'aparença que el cost havia estat d'aquests 40 milions més 17,1 que havien de sumar-se pels drets federatius del Santos, amb qui Neymar estava compromès fins al 2014. Ho va fer "a causa d'un pla estratègic de control de despeses per reduir el deute" ja que la Junta Directiva ja havia fixat un límit per fitxatges.