Catalunya té una de les inversions més baixes en educació de la UE

 

La Federació d'Educació de CCOO ha criticat aquest dijous que Catalunya té una de les inversions més baixes en educació de la Unió Europea (UE), que ha quantificat en un 2,8% del PIB quan la mitjana europea és del 5,2%.

Segons ha destacat en un comunicat, el pressupost de la Generalitat ha augmentat un 5,3%, mentre que el de la Conselleria d'Ensenyament s'ha reduït un 16,8% des del curs 2010-2011, el que segons la seva opinió suposa una "desinversió que impacta de manera directa i muygravemente en l'equitat educativa" i la inclusió.

Segons la seva opinió, la quantitat de diners assignat per a l'educació en uns pressupostos és un dels indicadors més clars del grau de preocupació real que té un govern per combatre la desigualtat entre la ciutadania.

FUNDACIÓ JAUME BOFILL

La Fundació Jaume Bofill ja va denunciar aquestes xifres l'octubre passat. Així, un informe de l'entitat demana "duplicar" en els propers anys la inversió en el sistema educatiu català per igualar-la a la mitjana de l'OCDE --un 5,6% del PIB- o de la UE --un 5, 25% -. Això significaria invertir 5.026.000 d'euros més per assolir els 10.800 milions.

L'informe proposa primer arribar a la mitjana espanyola i assolir europea en els següents anys. Es tracta d'un dels 12 reptes "estratègics" que plantegen 20 experts en l'anuari 2015 'Reptes de l'educació a Catalunya', presentat aquest dimarts pel director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, director de l'informe, Josep Maria Vilalta, i autors dels capítols del treball.

Segons els experts, aquests recursos s'han de repartir "de manera selectiva" per afavorir els centres amb més dificultats socioeconòmiques per tal de promoure l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de focalitzar la despesa en la innovació educativa.

Segons Xavier Martínez-Celorrio, autor del capítol 'L'impacte de la crisi i de les polítiques d'austeritat en el sistema educatiu', entre 2009 i 2013 Catalunya ha retallat 1.264 milions d'euros en educació, un 16,7% menys, situant-se al nivell del PIB del Perú, Laos o Guatemala.

"Els resultats no s'han enfonsat pel lliurament voluntarista del professorat que fa funcionar un sistema infrafinançat de forma escandalosa", ha significat Martínez-Celorrio.

MERCAT LABORAL: RECLAM DIRECTE

"La percepció és que el sistema educatiu obté resultats força satisfactoris tenint en compte els recursos que es dediquen", segons Palacín, qui avisa déficitsestructurales que debenatenderse amb urgència: la integració d'alumnes immigrants, finançament públic i l'abandó.

El capítol sobre l'abandonament escolar prematur revela que aquesta taxa no té tant a veure amb el nombre d'alumnes d'origen immigrant, la despesa per alumne o la desigualtat sinó amb un mercat laboral que fa de reclam directe al no exigir una titulació superior a la secundària.

"Si el conveniocolectivo de hosteleríaexigiera que els camarerostuvieraneducación superior no hauria abandonament", ha dit l'investigador Miquel Puig, quiencree que el problema no és la qualitat de les escuelascatalanassino que el mercadoofrecetrabajo a persones que només tenen l'ESO.

REFORMAR LA ESO I PLA CONTRA SEGREGACIÓ

Per combatre l'abandonament, tambiénpropone reformar l'ESO afavorint l'autonomia de centres; la innovació en usos d'espais; elaborar horaris adaptats als alumnat; potenciar la participació del estudiants, i garantir l'estabilitat d'equips docents, segons Jordi Musons.

Respecte a la integració de l'alumnat d'origen immigrant, l'informe considera "alarmant" els indicadors sobre escolaritat, ja que aquest alumnat mostra més fracàs escolar i cronificació de la segregació, per la qual cosa demana un pla de xoc per revertir la situació.

Otramedida destacada que proposen és fomentar la internacionalització i el plurilingüisme de les aules amb una estada obligatòria del professorat a l'estranger i millorant la qualitat en l'aprenentatge de la llengua estrangera, entre d'altres exemples.