Rebuig total de l'oposició als comptes de l'executiu d'Ada Colau

 

El Govern d'Ada Colau està en hores baixes. Després que tota l'oposició impedís aprovar les ordenances fiscals, ara ha arribat el torn per als Pressupostos. Aquest dimarts, a la comissió d'Economia i Hisenda, tots en bloc han rebutjat la proposta de l'Executiu d'Ada Colau, del qual ella mateixa va dir que era "contra la desigualtat i la pobresa".

Han votat en contra CiU, Ciutadans, ERC i el PP, com ja havien anunciat, i també la CUP, que no havia revelat el seu vot fins a la comissió, de manera que només han votat a favor de la proposta el Govern de BComú i el PSC, rebutjant així donar tràmit als comptes, l'aprovació definitiva s'hauria d'haver abordat en el ple de finals de desembre.

La proposta pressupostària del govern municipal estava xifrada en 2.580,5 milions d'euros -un 4,7% més que el 2016, sumant el Pressupost prorrogat i l'ampliació de crèdit-, amb una despesa corrent de 2.151,4 milions -amb 323, 4 milions per a despesa social- i 429.100.000 per a inversions.

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha recordat que els ajuntaments compten amb la qüestió de confiança com a eina per evitar quedar bloquejats, tot i que ha insistit que el Govern municipal hagués preferit "un pressupost amb acords i enriquits per l'oposició".

Va garantir que Barcelona hauria sí o sí Pressupost -recurriendo si era necessari a la qüestió de confiança- després que l'oposició no hagi aconseguit concretar una moció de censura, amb una "escenificació que va portar a una situació esperpèntica només viable amb grups que s'ataquen permanentment i que no tenen res a veure entre si", segons ell.

El procés per aprovar els Pressupostos vinculats a una qüestió de confiança s'inicia amb la preparació d'un decret per posar-lo a exposició pública, i previsiblement el ple del 23 de desembre votarà els comptes dins d'aquest mecanisme i, si no s'aproven, s'obrirà el termini d'un mes perquè els grups municipals presentin una moció de censura.

Si en aquest termini l'oposició no aconsegueix presentar aquesta moció de censura -que requereix majoria absoluta, almenys 21 regidors- i proposar un candidat alternatiu a l'Alcaldia, el Pressupost queda aprovat automàticament un cop esgotat aquest mes.

Pisarello ha assegurat que no hi ha hagut una predisposició del Govern municipal de no negociar i optar per la qüestió de confiança, sinó que ha estat a l'oposició on hi ha hagut una predisposició a votar en contra, i ha defensat que els comptes propostes són positives i reflecteixen una nova agenda política de canvi amb una proposta social redistributiva.

La regidora socialista Montserrat Ballarín ha recordat que els comptes de Barcelona estan sanejades i que s'han de posar al servei dels que més ho necessiten, pel que ha criticat la "poca receptivitat" de la resta de grups, i ha destacat la valentia del Govern municipal per trencar la cotilla de la Llei d'Estabilitat Pressupostària en superar el límit de despesa, en les seves paraules.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ

La regidora de CiU Sònia Recasens ha criticat que el govern municipal no ha volgut pactar el pressupost i ha preferit quedar-se aïllat, després del que ha advertit que no es pot governar a força de qüestions de confiança, a les quals s'ha d'arribar "després d'haver fet el màxim esforç pel consens ", cosa que assegurat que no ha fet l'executiu de Colau.

La líder municipal de Ciutadans, Carina Mejías, ha retret l'actitud enrocada i antidemocràtica que veu en l'executiu cap als grups de l'oposició: "El que diguin la resta de grups municipals els importa ben poc", ha dit, i ha alertat que es volen disminuir la inversió en polítiques socials i sobrepassar el límit de despesa.

El republicà Alfred Bosch ha assegurat que el Govern de Colau els ha "obligat a votar en contra, perquè incompleixen amb la ciutat i amb les seves pròpies promeses" -el 98,3% dels militants d'ERC advoquen per rebutjar els comptes, segons ell -, i ha lamentat que plantegin aprovar els Pressupostos en minoria amb la qüestió de confiança quan és un mecanisme allunyat de la nova política, segons Bosch, que va condicionar la negociació dels comptes que el Parlament tramités també els seus Pressupostos.

L'edil popular Javier Mulleras ha dit que aquests són uns pressupostos "en minoria i en contra de la majoria de l'Ajuntament i dels barcelonins", i ha assegurat que el Govern municipal vol imposar uns comptes amb opacitat i amb la fiscalitat al màxim, i basar l'increment dels seus ingressos en pujades de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), de la recaptació de parquímetres ia través dels ingressos de l'Estat.

Josep Garganté (CUP) ha sostingut que el Govern municipal cada vegada està més aïllat i que treballa des de la tranquil·litat que aprovarà les expliquis amb la qüestió de confiança, segons el regidor, que ha criticat que BComú s'ha convertit en el que volia combatre -també per governar amb el PSC-, després del que ha citat unes paraules que va fer servir l'exlíder municipal d'ICV Ricard Gomà contra l'exalcalde Xavier Trias, que ara creu que poden aplicar-se a Colau: "l'alcaldessa ha certificat el seu aïllament polític i social".