El Congrés aprova el suplicatori perquè el Suprem investigui a Francesc Homs

 

No hi ha hagut sorpreses, encara que sí un dia i votació secreta, sense càmeres ni periodistes. PP, PSOE i Ciutadans han votat a favor de suplicatori que permetrà que Francesc Homs sigui jutjat pel Tribunal Suprem per la causa del 9N.

Així, el Ple del Congrés ha donat el seu vist aquest dimarts al suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per poder investigar al portaveu de l'antiga Convergència (CDC) per l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, quan era conseller de Presidència de la Generalitat.

La sol·licitud ha sortit endavant per 248 vots a favor, 91 en contra i cap abstenció, segons han informat fonts parlamentàries. Tant el debat com el resultat de la votació han tingut lloc a porta tancada.

SENSE SORPRESES

PP, PSOE, Ciutadans, Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries havien anunciat el seu vot a favor, mentre que Units Podem, Esquerra (ERC), PNB, l'antiga Convergència (ara Partit Demòcrata Europeu Català), Compromís i EH Bildu tenien decidit votar en contra per considerar que el que es vol obrir a Homs és un "judici polític" pel mer fet de treure les urnes al carrer perquè els catalans votessin.

En el debat a porta tancada, el president de la Comissió de l'Estatut del Diputat, el diputat del PP Leopoldo Barreda, ha defensat la proposta oficial de concedir el suplicatori que demana el Tribunal Suprem, com es ve fent en tots els casos dels últims 25 anys, ja que així s'assegura que no hi ha ni impunitat, ni indefensió.

En la seva defensa, Francesc Homs ha assegurat que tornaria a fer el que va fer perquè en la seva opinió posar urnes no pot ser mai un delicte i ha avisat que avalar el procés judicial serà un "acte de debilitat" del Congrés. La seva intervenció ha demanat els aplaudiments d'ERC, PNB i A Comú, entre d'altres.

Segons han donat a conèixer alguns diputats en les xarxes socials, el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, ha negat que sigui un judici polític i que, encara que no s'alegra de la situació d'Homs, no desitja un país en què la gent no pugui ser jutjada.

¿I SI FOS UN DELICTE SEXUAL?

Des d'En comú asseguren que, en un moment donat, Girauta va arribar a dir que si algú comet un delicte sexual, la immunitat no es pot convertir en impunitat, una comparació que ha estat considerada "un insult" pel portaveu d'En comú, Xavier Domènech.

El polític català d'Units Podem-A Comú ha demanat també crear al Congrés una comissió específica per tractar el problema català i on tots puguin posar les seves propostes sobre la taula obertament per solucionar-ho mitjançant la política i no amb enginyeria jurídica.

El PP i el PSOE, per la seva banda, han preferit evitar el debat polític i s'han centrat en discurs jurídics i procedimentals per justificar el suport al suplicatori.

HOMS JA NO ÉS AFORAT

Una vegada que el Ple ha avalat despullar del fur parlamentari a Homs, s'obre un termini de vuit dies perquè la presidenta del Congrés, Ana Pastor, comuniqui aquesta decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.

A partir d'aquí, el Suprem pot investigar al diputat independentista que, segons l'instructor del Suprem, Andrés Colom, va poder haver incorregut en delictes de desobediència i de prevaricació amb l'organització de la consulta sobiranista i pels quals podria ser condemnat a penes de inhabilitació per a ocupació o càrrec públic.

UNA TRENTENA DE suplicatoris

Fins ara el Congrés ha aprovat 30 suplicatoris i ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com a protagonista l'exministre socialista José Barrionuevo i el germà d'un etarra (l'ara penedit Soraes Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.

Els tres últims suplicatoris que van sortir endavant van permetre jutjar tres diputats del PP -Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte- que havien donat positiu al volant i l'anterior va ser el que va donar via lliure a investigar al també popular Jesús Merino pel 'cas Gürtel'. El de l'exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERO, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel 'cas GAL' o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendia i Antxon Ibarguren pels incidents produïts el 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.