Miquel Iceta: "El PSC és l'última biga per evitar la fractura entre Catalunya i Espanya"

 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat aquest dimecres que Catalunya és una nació dins l'Estat espanyol, on resideix la sobirania del conjunt dels seus ciutadans.

Segons ha dit, la seva reivindicació és aconseguir el "màxim autogovern possible en el marc del projecte compartit que es diu Espanya" i no la independència, perquè, ha recalcat, per al seu partit la nació "és sentiment d'identitat i de pertinença", no "subjecte de sobirania".

"Els socialistes catalans creiem que Catalunya és una nació, una comunitat nacional, però no vam abraçar la causa de la independència. No reivindiquem el dret d'autodeterminació i acabem de ratificar en el nostre Congrés que la decisió respecte de què és el que ha de ser Espanya correspon a tots els espanyols i no a una part d'ells", ha subratllat.

Així s'ha pronunciat el líder del PSC en un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum, al qual han acudit dos membres de la gestora del PSOE, l'extremenya Ascensió Godoy i el càntabre Ricardo Cortés, així com la secretària general del PSOE de Madrid, Sara Hernández, i diputats i senadors catalans.

Iceta ha començat la seva intervenció explicant la posició del PSC per resoldre "el problema de la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya" i defensant que el seu projecte passa per representar "un catalanisme obert i integrador, dialogant, pragmàtic i pactista, que rebutja tant l'immobilisme com les iniciatives unilaterals que pretenen ignorar la legalitat".

I ha recordat que l'aposta del PSC, igual que la del PSOE, passa per reformar la Constitució de 1978 per avançar en el federalisme tal com van acordar els dos partits en l'anomenada 'Declaració de Granada' de juliol de 2013.

EL PSOE RECONEIX "LES ASPIRACIONS NACIONALS"

Iceta ha subratllat que aquest document apostava per reconèixer, respectar i integrar les "aspiracions nacionals" i, en aquest sentit, ha defensat la catalana. "Per a molts catalans, i per al PSC, Catalunya és una nació", ha dit, per després apuntar que aquesta definició "forma part de la tradició catalanista des de fa ja més de segle i mig" i "es manté viva" en la seva cultura i les seves lleis.

I ha insistit que per als socialistes "nació no és un concepte que porti aparellat el de sobirania o el d'Estat", perquè, ha reblat, "hi ha nacions que no són Estat", sinó que "comparteixen Estat amb altres nacions". Es tracta de la concepció d'Espanya com a "nació de nacions" que també van defensar, ha recalcat, exdirigents socialistes com l'expresident Felipe González i Carme Chacón.

"Alguns desconfien i diuen, 'home, si voleu que se us reconegui com una nació és perquè vols ser un Estat independent', i nosaltres diem que a Catalunya certament hi ha molts que sí ho volen, però nosaltres no. Nosaltres volem un Estat modern que ens representi millor i que defensi millor els nostres interessos, no un Estat només per a nosaltres ", ha abundat.

El que volen, ha dit, és una Generalitat amb el "màxim de competències per aconseguir el màxim autogovern possible en el marc del projecte compartit que es diu Espanya, on la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol".

Dit això, Iceta ha apuntat que "hi haurà temps per discutir com reconèixer constitucionalment la aspiraicón nacional de Catalunya", però ha volgut deixar clar que la reivindicació del PSC "no implica una disputa sobre sobirania, ni una drecera a l'autodeterminació, ni la fallida de la igualtat de drets entre tots els espanyols ".

"Ni som una mena de Cinquena columna sobiranista o independentista, potser som l'última biga que resisteix la pressió que amenaça de fer caure el pont de l'esperança de trobar una solució no traumàtica al problema de la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya", ha defensat.

I, en aquest sentit, ha avisat al Govern de Mariano Rajoy que la seva "obligació" és propiciar el diàleg, perquè, ha reblat, "no pot amagar-se en la barrera" i "escudar-se en la manca de voluntat negociadora del Govern català" per no buscar aproximacions i acords.

"Té l'obligació de proposar alterantivas que no es limitin a esperar que el pas del temps resolgui el problema o judicializarlo", ha reblat.