Ramon Carbonell: "Hi ha massa rigidesa en el mercat laboral"
Lledó Barberá.- L'atur juvenil tant a Catalunya com a Espanya és dels més alts de la Unió Europea. Des de la Fundació d'Empresaris de Catalunya aposten per la flexibilització del mercat laboral i per la Formació Professional Dual. En CatalunyaPress parlem amb el seu president, Ramon Carbonell.
Lledó Barberá.- Les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), són esperançadors ja que, per primera vegada en els últims sis anys, la taxa d'atur va baixar del 20%.
Ara bé, no tot són bones notícies ja que l'atur entre els més joves (menors de 25 anys) segueix creixent i supera, amb molta diferència, les taxes de la resta d'Europa. En el tercer trimestre de 2016, la taxa a Espanya se situava en el 41,9% i a Catalunya en el 32,2%. Sense cap dubte són xifres preocupants que treuen a la llum que alguna cosa, com a societat, no estem fent bé.
Veient aquesta problemàtica, des de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCAT) van organitzar el Fòrum 'L'atur juvenil, què podem fer?' en què s'ha destacat la necessitat de vincular el sistema educatiu al productiu. En CatalunyaPress hem volgut saber una mica més i per això hem parlat amb Ramon Carbonell, president de FemCAT.
Des de les empreses, què es pot fer per lluitar contra l'atur juvenil?
Des de les empreses el que podem fer és un treball de flexibilitzar l'entrada als llocs de treball. M'explico: moltes vegades les empreses ens vam quedar amb una descripció del lloc de treball i no som capaços de veure el talent que hi ha al voltant d'aquesta descripció. Per tant, tot i que la formació de la persona no sigui exactament la que demanem, si té talent, amb una mica de flexibilitat i amb ganes per les dues parts, podria fer-se perfectament al lloc.
D'altra banda, des del col·lectiu de l'atur, sigui júnior o sènior, també és necessària aquesta flexibilitat així com una mica més de coneixement sobre quines ofertes de treball hi ha i en quins sectors perquè així també podrien orientar-se en aquesta direcció.
I, si tots ens movem una mica, pot ser que aquests dos engranatges acabin encaixant.
I, és necessari un tercer? Quin paper ha de tenir l'Administració pública?
L'Administració pot fer molt i sempre és una mica la gran culpable de tot des del punt de vista del ciutadà. Però, no ho té tan fàcil. Per tant, crec que l'Administració, des de les Cambres de Comerç, que són entitats de dret públic, poden realitzar un treball fantàstic perquè, tant a nivell sectorial com territorial, tenen una representació centenària, coneixen molt bé el teixit i què s'està desenvolupant al seu territori.
Per tant, podríem dir que hi ha massa rigidesa en el mercat laboral?
Sí, jo crec que sí. Ara bé, no crec que sigui culpa només de la legislació o de les empreses o del col·lectiu d'aturats. Crec que tots ens hem de flexibilitzar perquè el món s'enfoca cap a una flexibilització de tot: de la demanda, de la capacitat d'implicar-se en les empreses, dels productes que es converteixen en serveis i dels serveis en general. Tots es mou cap a una certa flexibilització de tot i, per tant, hem de ser tots més flexibles.
Ha dit que el sector d'aturats ha de tenir més coneixement sobre quines ofertes de treball hi ha i en quins sectors. Creu que els joves han de plantejar-se les carreres segons les seves opcions de sortida professional o han estudiar allò que els apassioni?
Crec que els joves han d'estudiar allò que els apassioni, que més els agradi. És clar, si no hi ha una vocació doncs sí, estudia allò que sigui més pràctic -riu-, però si tens una passió segueix-perquè segur que et portarà lluny. Això sí, també crec que és complicat trobar una passió en alguna cosa que no coneixes, per exemple, jo no em puc apassionar per la botànica si algú no m'ha obert una finestra a ella. Per això considero que el coneixement, moltes vegades, et pot generar aquest tipus de vocació.
Per tant, jo diria que des de les Cambres de Comerç, patronals, institucions públiques i privades -que són l'entramat del territori- es pot fer molt per despertar passions industrials. ja que Catalunya ho és molt i estem una mica adormits en això. Si en comptes de deteriorar la imatge de la indústria, destaquem aquelles coses positives -estabilitat, capacitat de teixir territori, de donar desenvolupament a tot Catalunya-, estic convençut que les vocacions tornaran.
En l'últim fòrum sobre l'atur juvenil van parlar de vincular el sistema educatiu al productiu. Com es fa?
El primer que vull deixar clar és que no volem dir que la culpa la tingui l'educació, ni molt menys. Simplement nosaltres, sense fer apologia del que és l'empresa i el que és l'empresari, expliquem què són a les escoles i als instituts. Per què ?, perquè hi ha una idea distorsionada. Tampoc vull dir que cal donar una idea idíl·lica perquè com tot organització formada per humans no ho és però tampoc és tot dolent. L'empresa té aspectes positius i un és que té una funció essencial en la vida social i econòmica del país. Sense empreses privades no existiria el públic de la mateixa manera que sens allò públic no existiria el privat.
Per tant, crec que s'ha de recuperar i posar en valor què és una empresa, sigui industrial o de serveis, i què és el que fa per tots nosaltres. Així, la imatge d'un empresari o una indústria és clau perquè pugui ser més o menys atractiva a la gent jove i perquè aquests es puguin interessar. Això passa per exemple quan a la televisió hi ha una sèrie de metges i tots els joves volen ser-ho. No vol dir que la gent sigui ximple, a l'inrevés, vol dir que quan se li ensenya una cosa, és capaç de veure la part positiva i veure treballant d'això.
Així doncs, té sentit que si la indústria té un paper important en fer funcionar el país cal que la posem al lloc que li toca. Per tant, des dels instituts, des de les escoles, des dels plans d'estudi tindria sentit que s'obrís una petita finestra a la indústria perquè es sabés qui fa cada parcel·la i per situar correctament l'estructura econòmica de tot el país.
Falta comunicació?
Efectivament. Si al final el país funciona com una màquina, com un vehicle, dir que les rodes són pitjors que el canvi de marxa no té molt sentit. Tot és necessari. Cal intentar explicar més, veure el punt positiu, que el té, i com es pot millorar ja que el futur de tots aquests sectors passarà per ser més competitius i donar valor afegit i, per això, es necessita a gent il·lusionada.
És l'emprenedoria una solució?
L'emprenedoria és sempre benvinguda i pot resoldre algun lloc perquè tot són llocs de treball nous però jo et diria que no ha de ser una solució a l'atur, ha de ser una solució a una falta del mercat, a una oportunitat de negoci o canalitzar una il·lusió. És a dir, que no sigui una obligació perquè no hi ha un altre tipus de treball.
A Catalunya i Espanya hi ha una de les taxes d'atur juvenil més altes de la UE. Per què passa això?
La taxa és més alta tant en l'atur juvenil com en el de sèniors i, el més important és que hi ha un desajust. És a dir, als països més desenvolupats i amb economies més exigents, la taxa d'atur entre joves i sèniors és molt semblant. A Espanya ia Catalunya, l'atur juvenil dobla el de sènior.
Aquest fet ens està dient que hi ha unes certes deficiències, una manca de flexibilitat del mercat laboral tant de la demanda com de l'oferta i que hi ha alguna cosa que no gira bé. A més, sabem que som una economia que per generar llocs de treball necessita creixements més alts que altres economies i, per tant, també et dóna a entendre que hi ha unes certes deficiències.
Jo crec que tot va lligat a la flexibilitat encara que aquí hi hauria per una tesi sobre com flexibilitzar el mercat laboral sense perdre drets ni obligacions per cap de les parts i mantenint una equitat tant interna com externa per poder flexibilitzar el mercat.
I des de la FemCAT, quines accions es duen a terme?
FemCat és una fundació 100% privada d'homes i dones empresaris i directius d'empreses que té com a única preocupació fer de Catalunya un dels països millors del món en competitivitat i cohesió, tant social com econòmica.
Per tant, ens preocupa l'atur juvenil, que està desmesurat i que s'ha convertit en una motxilla que ens pesa tant en les arques públiques, que és un fet, com en que tenim una generació que en un moment molt delicat, quan ha d'inserir en el mercat laboral, ho està passant molt malament i ens podem trobar amb una generació que veiés afectada tota la seva vida laboral per un mal inici. Per això, hauríem de ser capaços de fer clic sobre aquesta bombolla entre tots i saber amanir tot tipus de mesures, ja que les solucions apoteòsiques no existeixen.
Des FemCAT s'aposta també per la Formació Professional Dual. En què consisteix?
És tota aquella formació que no es fa només a l'aula. Hi ha molts països que ho fan molt bé i que separen els alumnes entre aquells que són més hàbils amb les mans i amb les manualitats i que poden arribar al mateix nivell que els que són més de 'clavar els colzes'. És a dir, tots arriben al mateix punt però uns ho fan a les aules i altres ho fan en empreses, la qual cosa és una gran manera de no perdre res de talent.
És una manera d'elevar el nivell de formació i de no deixar talent enrere perquè un país que deixa enrere al talent perquè no ho sap aprofitar, és un país que no arriba al seu propi nivell.
De cara al futur hi ha certa por a que desapareguin llocs de treball perquè hi ha màquines que fan la mateixa feina que tu i més ràpid...
El que sembla una amenaça és una oportunitat i només cal mirar enrere per veure que et ve per davant. Les dues o tres revolucions industrials que hem tingut, depenent de com ho miris, totes partien d'aquesta premissa i els erudits eren aquells que destruïen les màquines perquè destruïen llocs de treball. En realitat, s'ha demostrat que amb aquestes màquines es van crear un nombre superior de treballs en un altre nivell i que, per tant, el que el país va aconseguir va ser una pujada de productivitat, que les empreses fossin millor i més benestar.
És a dir, crec que és bo que el país sigui més competitiu amb menys esforç perquè al final les revolucions industrials el que van aconseguir també és que els països fessin un salt qualitatiu i cada època ha estat millor que l'anterior.
Per tant, aquest nou salt tecnològic que ve per davant crec que no ho hem de veure com una amenaça perquè segur que redundarà en benefici de tots. No veig per què aquesta hauria de ser diferent.
Escriu el teu comentari