El sistema internacional de drets oblida el conveni de les persones amb discapacitat

 

La relatora del Conveni Internacional de les Persones amb Discapacitat, Carolina Devandas, creu que la implantació del concepte nascut amb el Conveni és "un procés lent que implica moure barreres". Devandas ha intervingut en la Jornada que la UniversitatAbatOliba CEU ha organitzat per celebrar el desè aniversari del Conveni dels drets de la discapacitat.

Tot i que la intenció inicial de la creació d'un Conveni de les persones amb discapacitat no era la creació de nous drets sinó reforçar l'aplicació dels existents en l'àmbit de la discapacitat, la veritat és que el document va implicar el naixement d'un nou "paradigma "i que aquesta visió renovada sobre la persona i els seus drets encara no han acabat de penetrar el sistema internacional.

"No podem dir que a hores d'ara hàgim aconseguit fer realitat l'ideal que dibuixava el conveni, però sí que s'han aconseguit importants avanços". Entre aquestes millores, ha destacat el fet que "l'educació inclusiva" s'hagi establert com la "ruta a seguir". "Fa deu anys, ha afegit Devandas, el debat era molt diferent, es defensava l'educació especial o segregada".

Dins el realisme, Devandas també s'ha mostrat comprensiva amb el fet que encara no s'hagin materialitzat amb plenitud els principis plantejats en el conveni. En el fons, el que en ell es proposa és una "redefinició del paradigma" de dret humà i per això és un procés llarg en el qual "cal moure barreres", ha argumentat la ponent. Així mateix, també creu que és important que "la maquinària internacional dels drets humans es traslladi als estats".