Les CCAA accepten un dèficit del 0.6 per cent, tot i l'1.18 que ha defensat Junqueras

 

Les comunitats autònomes accepten que l'objectiu de dèficit per a 2017 es pugui fixar en el 0,6% del PIB tot i que la xifra per a diverses d'elles es queda encara lluny del marge que els agradaria tenir per a l'any que ve.

Tot i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, plantejava al principi una xifra del 0,5%, finalment l'Executiu central ha tancat un pacte amb el PSOE acord amb el mínim exigit per les comunitats socialistes, que reivindicaven almenys aquest 0,6 %.

Junqueras ha assenyalat que, segons els càlculs del seu departament, el 1,18% és la xifra que "correspondria" a Catalunya "si es fes un repartiment en funció de la despesa efectiva de cada administració".

Ara bé, ha explicat que els comptes presentats s'han confeccionat en base a un sostre de dèficit del 0,5%, perquè aquesta és "l'última xifra que es va comunicar al CPFF i la que s'ha comunicat a les institucions europees

PER AUTONOMIES

El conseller de Castella-la Manch a ha dit per part seva que el 0,6% per a les autonomies és "beneficiós", però ha tornat a criticar com altres dels seus col·legues el repartiment d'objectius entre administracions. "Dins de la dificultat d'arribar a un acord amb el Govern, aquesta flexibilitat ens permet disposar de 40 milions addicionals que dedicarem fonamentalment a sanitat. Però no deixa de ser un pegat, defensem un altre sistema de finançament", ha recalcat.

I l'asturiana, Dolors Carcedo, ha reclamat aquesta xifra del 0,6%, que per a Astúries es tradueix en "23 milions més". Però també s'ha mostrat contrària al repartiment del dèficit perquè "no respon a una metodologia clara" ni "equilibrada".

Per part d'Andalusia, la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, María Jesús Montero, ha manifestat que confiava que el Govern retirés la proposta que fins a la data havia traslladat, del 0,5%, perquè haver-lo mantingut hagués estat "poc menys que menysprear les polítiques fonamentals ".

El conseller d'Aragó, Fernando Gimeno, ha manifestat que li agradaria "alguna cosa més que el 0,6%" i ha criticat que l'acord es tanqui a finals d'any: "Ens trobem ara en el mes de desembre i les comunitats autònomes es troben en una situació sorprenent, no coneixem quin és el dèficit autoritzat l'any 2016 però tampoc del 2017 ", dit, alhora que ha criticat que a causa d'això, les comunitats han gastat" pensant que els objectius de dèficit eren altres ".

Per la seva banda, el valencià Vicent Soler ha anunciat un vot i n contra de "tot" el que es decideixi, perquè és "impossible" que el seu Comunitat compleixi qualsevol objectiu de dèficit que s'estableixi atès que està infrafinançada.

D'altra banda, el conseller d'Hisenda del Govern de Navarra, Mikel Aranburu, ha recordat que el seu Executiu té un projecte de Pressupostos ja en debat parlamentari amb el 0,5% d'objectiu per a l'any que ve i que és benvingut el 0, 6%, "perquè una dècima sempre ve bé".

Des Castella i Lleó, la consellera Pilar del Olm o, ha dit que fixar el 0,6% és "un èxit" però "escàs" i, per això, reclamaran a Hisenda "més" marge. Així, ha insistit que el plantejament de la seva comunitat era fixar-lo almenys en el 0,7%: "Pensem hauríem dret a estar a un terç del total", ha afirmat, recordant que el dèficit global és del 4,3% i que les comunitats "encara" estan "molt per sota".

Des Múrcia, el conseller, Andrés Carrillo, ha defensat la importància que s'hagi consensuat i acordat "entre tots" un objectiu de dèficit, i ha dit veure "bé" que es fixi en el 0,6%.

Per part de Galícia, Valeriano Martínez ha assegurat que la Xunta "li val" l'objectiu del 0,5% però que aprofitarà el 0,6%. "El més important és tenir els pressupostos operatius, esperem que per a mitjans de febrer, això és el més important", ha afegit.