La crisi política genera màxims històrics en la creació de nous partits

El 2015 es van crear 479 partits, una xifra que no s'assolia des de la Transició. Per contra, segons el Ministeri de l'Interior, el nombre de manifestacions va disminuir.

|
Crisis 1

 

crisi


La crisi política va elevar a 479 el nombre de nous partits inscrits en el Registre del Ministeri de l'Interior durant l'any 2015, marcant un màxim històric des de 1976, segons consta en l'anuari d'aquest departament.


En l'actualitat hi ha 4.703 partits inscrits, encara que només 13 compten amb representació a les Corts. Els següents anys amb major nombre d'inscripcions totals --sense comptabilitzar les cancelaciones-- van ser 2011, amb 435, i 2007, amb 427.


Gener i abril de 2015 van concentrar el major nombre d'inscripcions de partits. El primer mes de l'any van ser inscrits 38 nous partits, i al febrer van ser 74; la xifra es dispara fins als 120 al març i 196 a l'abril.


L'anuari del Ministeri de l'Interior desglossa altres xifres com el nombre d'entitats associatives, que puja a 51.786, amb una mitjana que supera les 2.000 noves inscripcions cada any.


DESCENS DE MANIFESTACIONS


El Ministeri el Interior annexa diferents taules i gràfics comparatius, segons els mesos de l'any, sobre el nombre de manifestacions comunicades i prohibides.


El 2015 van baixar el nombre de manifestacions comunicades respecte a l'any anterior en un 10,29%, sent aquest decrement del 20,45% en el cas de les manifestacions prohibides.


En total, es van dur a terme 32.904 manifestacions i es van cancel·lar 1.179. La principal motivació s'engloba entre els temes laborals, motiu pel qual es van dur a terme 13.493 protestes.


Els principals promotors van ser els sindicats amb 11.183 manifestacions, seguits d'associacions ciutadanes (10.580), partits polítics (3.506) i comitès d'empreses (3.349).


DESCENS DE LA TAXA DE CRIMINALITAT


Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i les policies de les comunitats autònomes i policies locals han conegut un total de 2.036.815 infraccions penals. Es tracta del cinquè descens consecutiu en els últims anys, ja que aquesta xifra va ascendir a 2.285.525 el 2011.


El percentatge dels delictes aclarits --sense incloure a la Ertzaintza-- fins al 35,1%, la pitjor dada des de 2011. L'any anterior el Ministeri de l'Interior va esclarir un 42,4% dels delictes. La taxa d'imputats i detinguts va descendir a 187 per 1.000 infraccions penals conegudes, una dada que no havia baixat de 200 en els altres quatre anys.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA