L'ictus genera l'envelliment de l'edat biològica dels pacients

 

Un estudi de l'Hospital del Mar de Barcelona i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (Imim) ha determinat per primera vegada que l'edat biològica dels pacients que han patit ictus isquèmic és més gran que la seva edat cronològica, hasta 3,3 anys més, especialment en els afectats més joves.

La investigació ha estat liderada per Jaume Roquer i Jordi Jiménez-Conde i ha participat més de 120 subjectes, entre el grup control i el grup de pacients amb ictus isquèmic, ha informat l'Hospital del Mar en un comunicat.

L'accident cardiovascular isquèmic té lloc quan el flux sanguini que rep el cervell es redueix de forma brusca, presenta una elevada mortalitat i discapacitat a llarg termini, i els seus factors de risc inclouen interaccions ambientals, genètiques i sistèmiques.

"Tot i tractar-se d'una patologia amb forta associació a l'edat, un 15% dels afectats són persones menors de 50 anys", ha dit Jiménez-Conde.

Mitjançant l'anàlisi dels canvis en la metilació de l'ADN, els investigadors han pogut calcular l'edat biològica dels participants en l'estudi; 82 pacients amb ictus isquèmic i 41 persones sanes.

La investigació ha posat de manifest que l'edat biològica mitjana en el grup control és pràcticament idèntica a la mitjana de les seves edats cronològiques (1,1 anys més gran), en canvi en els pacients que han patit un ictus isquèmic aquesta diferència s'eleva fins als 3,3 anys.

Un altre aspecte de l'estudi és la diferència d'acceleració de l'envelliment que mostren els grups estratificats per edats, ja que els adults joves (menors de 57 anys) amb ictus presenten una edat biològica més gran als del grup control, mentre que en els majors de 57 , les diferències entre persones amb ictus i sanes "no van resultar ser significatives".

Segons els investigadors, l'estudi demostra que els pacients amb accident cerebrovascular isquèmic més joves estan, de mitjana, biològicament més envellits, probablement a causa de factors de risc vasculars, hàbits de vida, consum de tabac i exposició a factors ambientals.

Jiménez-Conde ha sostingut que l'edat biològica podria considerar-se com un factor de risc d'aquesta patologia i esdevenir un biomarcador, sobre el qual es pot incidir variant certs hàbits de vida i d'exposició a tòxics com el tabac.