Les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanen que Catalá i Rajoy compareguin com a testimonis

Els advocats de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau han demanat que en el judici per la consulta independentista del 9N el tribunal citi a declarar com a testimonis, entre d'altres, al president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

En sengles escrits presentats aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i als quals ha tingut accés Europa Press, les respectives defenses han demanat també l'arxiu de la causa contra els tres investigats en considerar que ni van desobeir el Tribunal Constitucional ( TC) ni prevaricaron amb la consulta de l'9 novembre 2014.

La defensa de Mas ha demanat un total d'11 testimonis, però només en els casos de Rajoy i Catalá especifica el per què sol·licita que compareguin: "Per interrogar els mateixos sobre el contingut i abast de les seves declaracions públiques en ocasió del procés participatiu" .

Entre les testificals demanades per Mas figuren a més l'exconseller Francesc Homs -també investigat pel 9N, tot i que de la seva causa s'encarrega el Tribunal Suprem (TS)-, la qual era presidenta del Parlament, Núria De Gispert, i el director de l'Institut d' Estudis de l'autogovern, Carles Viver.

La llista de peticions per al judici -encara sense data- la completen: l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'expresident del Parlament Joan Rigol; el president de l'ACM, Miquel Buch; el president del Greco i jutge del Tribunal Suprem de Croàcia, Marin Mrcela, i els catedràtics de Dret Constitucional Enoch Albertí i Joan Vintró.

Ara, el tribunal ha d'examinar els escrits de defenses i els de l'acusació -ja presentats anteriorment per part de la Fiscalia i l'acusació popular- per valorar quines proves de les sol·licitades admet i quins no, per després fixar la data del judici.

ARGUMENTS DE LA DEFENSA

La defensa de Mas insisteix en el seu escrit en què l'expresident no va desobeir perquè el Govern "va interrompre efectivament l'organització i gestió de l'anomenat procés participatiu" a partir de la providència del TC del 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de celebrar-se.

Creuen que no es pot barrejar l'haver posat en mans dels ciutadans determinats mitjans públics per portar a un procés de caràcter participatiu, segons ells "emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica", amb organitzar un referèndum oficial desobeint una resolució judicial ".

La defensa de l'expresident també insisteix que no hi va haver per part del Constitucional "una ordre concreta, precisa i determinada" de suspensió ni tampoc amb un destinatari concret perquè es pugui aplicar un suposat delicte de desobediència.

"El senyor Mas va rebre una providència que ni tenia missatge, és clar, ni es pot considerar completa per falta d'aclariment, ni concretava en la seva persona la responsabilitat d'adoptar una determinada conducta", valoren els seus advocats.

GARANTIR LA SEGURETAT

Pel que fa a la suposada prevaricació, els lletrats ho veuen "encara més inversemblant" ja que consideren que, tot i acceptant que la consulta podria haver-se suspès, els esdeveniments podrien haver afectat la seguretat i l'ordre públic.

"Els més de dos milions de ciutadans que es van desplaçar a les urnes aquell 9 de novembre de 2014 no haguessin substituït seus plans, sense més, per un dinar familiar", valora l'escrit presentat davant el TSJC; en aquest context, consideren que el Govern tenia l'obligació de vetllar perquè la jornada fos el més segura possible.

El judici contra Mas, Ortega i Rigau se celebrarà pels suposats delictes de desobediència i prevaricació dels que l'acusa la Fiscalia -que podrien implicar una condemna de inhabilitación- en descartar el TSJC la intenció de l'acusació popular, ia la qual es va oposar també la Fiscalia, de citar-los per malversació de fons, el que sí podria haver suposat una pena de presó.