Forcadell, al TSJC: "Cap tribunal pot impedir que es debati la independència"

 

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha criticat aquest divendres el procés judicial obert contra ella i ha avisat que continuarà actuant com fins ara: "Cap tribunal pot impedir que al Parlament es debati sobre la independència".

Ho ha dit en una roda de premsa des de la Cambra, on ha comparegut després de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) durant poc més de mitja hora per la querella que pesa contra ella per permetre el debat sobre les conclusions de la comissió parlamentària d'estudi del procés constituent.

Forcadell ha responsabilitzat l'Estat d'atacs antidemocràtics impropis d'una democràcia del segle XXI, i no contempla ser inhabilitada: "Seria un atac tan gran a la democràcia que és inconcebible".

Segons ella, està en joc la democràcia, no el seu futur ni el d'una altra persona, perquè en cap democràcia s'ha de perseguir per la via penal el debat d'idees: "No s'ataca només a la presidència del Parlament, s'ataca a aquesta institució ja la seva essència, que és el debat i la paraula".

"No m'he d'amagar de res", i ha afegit que defensarà on calgui que va actuar correctament i en pro de la llibertat d'expressió perquè a la cambra cal poder parlar de tot; especialment, del que més interessa als ciutadans.

També ha dit que, si hagués actuat de forma diferent, hauria incomplert el reglament i vulnerat la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats.

Per a ella, l'Estat utilitza els tribunals per impedir els debats perquè és incapaç d'afrontar políticament els conflictes: "El poder executiu utilitza el poder judicial per coartar el dret a debatre d'un Parlament democràtic. Tan simple i greu com això".

Així, acusa l'Estat de fer un pas més al "pretendre dictar del que es pot o no parlar en un Parlament, i no només això: en pretendre que sigui el mateix Parlament el que es autocensure, i això no passarà".

Per això, ha avisat que cap tribunal pot demanar al Parlament que actuï com a "òrgan censor" del debat parlamentari, i que la democràcia es perdrà quan s'accepti que hi ha temes dels quals no es pot parlar.

"Si obrim la porta a la censura, ja no la podrem tancar, i no permetrem que passi", ha advertit Forcadell, que ha deixat clar que els debats del carrer sempre entraran a la cambra catalana.

RECLAMA AL TSJC QUE DEFENSI SEU "INVIOLABILITAT" PARLAMENTÀRIA

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també hauria reclamat aquest divendres a la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que defensin la seva "inviolabilitat" parlamentària, en declarar com investigada per desobeir al TC .

Segons han explicat fonts jurídiques, ha recordat a la jutge i els fiscals que, com Poder Judicial, són els garants del dret a la inviolabilitat dels diputats, igual que ella és la responsable de protegir la inviolabilitat de tots els diputats de la cambra.

Així, ha contrastat la necessitat que el TSJC garanteixi la seva inviolabilitat amb el fet d'haver-la citat com investigada aquest divendres per permetre un "debat d'idees" al Parlament a votar-se les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

A preguntes dels periodistes en una compareixença davant premsa posterior al Parlament, ha aprofundit en aquest idea: "Jo reclamo que tots els diputats i diputades, i jo com a diputada, puguem expressar les nostres opinions i no poder ser processats per aquestes opinions".

Forcadell ha recordat que la inviolabilitat parlamentària és un procediment que reconeixen tant les lleis catalanes com les espanyoles i europees, "precisament per garantir la llibertat d'expressió de tots els diputats".

"Senzillament, és això: garantir la llibertat d'expressió", ha insistit Forcadell davant els mitjans, després d'una declaració en la qual només ha acceptat contestar a les preguntes plantejades pel seu advocat.

HA ACTUAT ACORD AMB LA LLEI

També Carme Forcadell ha defensat que va actuar en tot moment "d'acord amb la llei" en permetre debatre i votar les conclusions de la comissió constituent el 27 de juliol de 2016 a la càmera.

Forcadell ha defensat que el mandat del TC es limitava a prohibir que es reproduís la resolució parlamentària del 9 de novembre de 2015 favor de la independència -que havia estat impugnada-, amb el que ha sostingut que d'això no es podia deduir que no es poguessin votar les conclusions del procés constituent.

A més, ha recordat que la comissió d'estudi va durar sis mesos sense que s'impugna en cap moment, que el seu contingut era públic, que en ella van participar tots els grups parlamentaris inclòs el PP, i que les seves conclusions no tenien cap efecte jurídic.

En aquesta línia, Forcadell ha argumentat que es va limitar a permetre un debat, i ha dit: "Si la gent al carrer pot parlar de la independència, com no van a poder fer-ho els parlamentaris?".

RESPONSABILITAT JXSÍ I CUP

"El Poder Executiu no pot utilitzar l'judicial per resoldre un problema del Legislatiu. S'ha de resoldre políticament", ha defensat davant del TSJC a preguntes del seu lletrat, Andreu van de Eynde.

Sobre el seu paper el 27 de juliol, ha explicat que JxSí i la CUP havien demanat ampliar l'ordre del dia per incloure aquest debat en la sessió -després tancar-se la comissió- i ha puntualitzat que això no estava "premeditat" per esquivar el TC, sinó que va ser una decisió política dels grups.

Per això, Forcadell ha defensat que la responsabilitat última d'incloure'l en l'ordre del dia i de celebrar la votació no recau en la Presidència del Parlament, sinó en el ple, que és "sobirà" per decidir-ho.

L'AVAL DE DOS INFORMES

Sobre la nota que els serveis jurídics del Parlament que li van fer arribar abans de la votació i que es va llegir al ple, ha considerat que no era una advertència dirigida directament a ella, sinó un recordatori de la interlocutòria del TC als diputats.

A més, Forcadell ha explicat que hi ha dos informes dels serveis jurídics en el tràmit d'allegacions -un previ a la votació, de febrer, i un altre posterior, de setembre- que concloïen, segons ella, que el procés va ser perfectament legal en tot moment.

ACOMPANYADA PER POLÍTICS I CIUTADANS

Centenars de càrrecs electes, com a alcaldes, regidors, consellers, diputats i senadors sobiranistes, s'han concentrat per expressar el seu suport a la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, abans de la seva declaració davant la justícia.

Hi han assistit, a més, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, l'expresident català Artur Mas i els líders de les entitats soebranistas Jordi Cuixart (Òmnium Cultural), Jordi Sànchez (ANC) i Neus Lloveras (AMI).

Després de la concentració, Forcadell i els càrrecs electes han sortit junts en comitiva cap a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel passeig dels Til·lers, entre crits i proclames a favor de la independència.

A la comitiva també ha destacat la presència del primer tinent d'alcaldes de Barcelona, Gerardo Pisarello, a més de diputats de la CUP com Gabriela Serra, el líder d'JxSí a la Cambra, Jordi Turull, i el de SíQueEsPot, Lluís Rabell.

La comitiva ha avançat pel passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, on ha fet una aturada en el camí per fotografiar-se amb unes lletres de mida gegant amb el lema 'Democràcia'.

La majoria d'alcaldes que han assistit a la concentració -Joan Ramon Casals de Molins de Rei i Dionís Guiteras de l'Moià, entre d'altres-, han acudit amb l'vares de comandament, que han exhibit per reivindicar que el poder municipal està amb la presidenta.

A la confluència del passeig dels Til·lers amb el de Pujades, el president de la Generalitat ha abandonat la comitiva juntament amb el seu equip de seguretat, i és que el Govern ja havia advertit que no es manifestaria davant del tribunal.

Segons han explicat fonts del Govern, Puigdemont no la acompanyat fins a la porta del TSJC per seguir el criteri que va seguir el epresidente quan el llavors president Artur Mas no va acompanyar fins al mateix lloc a l'exvicepresidenta Joana Ortega ni la exconxellera Irene Rigau -Mas només va acompanyar fins a la porta l'exportaveu del Govern Francesc Homs, perquè llavors ja no era president-.

DAVID FERNÁNDEZ, ANTONIO BAÑOS I PARE NOEL

Fora de la comitiva, entre els ciutadans que han acudit a la seu del tribunal, ha destacat la presència de dos membres destacats de la CUP, els exdiputats David Fernàndez i Antonio Baños, i d'un Pare Noel amb una estelada.

Entre pancartes de 'Ni un pas enrere', 'Estem amb vosaltres' i 'En defensa de la democràcia', els membres de la comitiva han rebut l'aplaudiment dels ciutadans que han acudit a la seu del tribunal també per donar suport a la presidenta .