La sanitat pública ofereix menys ocupació estable que la privada

 

193.000 persones en el Sistema Nacional de Salut (SNS) tenen contractes temporals. Aquesta xifra suposa el 31,6% i supera la mitjana general de la temporalitat -situada al 26,96% - així com la registrada a la sanitat privada o en el conjunt dels sectors públics no sanitaris.

Així ho destaca CCOO en un informe, realitzat en microdades de l'Enquesta de Població Activa. En ell també assenyalen que el SNS té "tres problemes significatius": la seva taxa de temporalitat és excessiva per l'elevat nombre d'interinitats acumulades; la temporalitat és dual -al costat de les interinitats prolongades hi ha una temporalitat d'intensa rotació-; i els contractes temporals tenen una antiguitat excessivament alta.

A més, els contractes temporals han anat creixent tant en termes absoluts com relatius des de 1999 com a efecte d'un doble fenomen: l'increment de la demanda i els límits a la reposició d'efectius ia la generació de nova ocupació. D'aquesta manera, el creixement de l'ocupació s'ha sustentat en la contractació temporal: de fet, entre 1996 i 2016, ha suposat el 52% de l'ocupació creada.

Segons explica el sindicat en l'informe, la taxa de temporalitat és superior a la que s'observa a la resta del sector públic i ha estat així al llarg del període analitzat (1989-2016), amb diferències que s'han anat engrandint, per el que les explicacions sobre el que passa en la sanitat pública han d'anar més enllà de límits a la taxa de reposició, que també afecten a la resta de les administracions públiques.

La temporalitat es produeix amb més intensitat en l'atenció especialitzada que en la primària: segons la mitjana dels últims dotze mesos, l'especialitzada té una temporalitat del 34,0% enfront del 23,2% de la primària. En part, això s'explica perquè en l'especialitzada es concentren els contractes vinculats a la formació especialitzada, però encara que no es tinguessin en compte això, la taxa de temporalitat seria del 30,5%.

DIFERÈNCIES ENTRE COMUNITATS

La mitjana de temporalitat del SNS per al conjunt d'Espanya en els últims dotze mesos és del 31,6% però entre comunitats autònomes -principals responsables de la gestió dels recursos-, hi ha una gran disparitat: el 59,7% de les Canàries contrasta amb el 17,7% de la Rioja, encara que en aquest últim cas, la mostra de l'EPA no és prou representativa, el que també afecta Ceuta i Melilla.

A la sanitat pública treballen 17.000 persones amb contractes d'aprenentatge, formació o pràctica, un 9,0% del total de l'ocupació temporal, concentrant el 90,8% a la franja d'edat fins als 34 anys. Una cosa lògica tenint en compte la formació especialitzada en els camps de biologia, infermeria, farmàcia, medicina, psicologia, química i radiofísica (regulats per una relació laboral especial).

No obstant això, en la sanitat privada aquest tipus de contractes suposa el 6,1% del total dels temporals i el 94,3% es van concentra entre els menors de 34 anys; sobretot, entre els menors de 25 anys perquè la seva base no està en la formació sanitària especialitzada sinó en els contractes formatius previstos en l'article 11 de l'Estatut de Treballadors.

També hi ha una excessiva antiguitat en la temporalitat. El 65% porta més de tres anys treballant com temporal, i gairebé un terç més de deu anys. Una antiguitat que es produeix tant en els interins (el 70,3% té més de tres anys d'antiguitat i el 38,1%, més de deu) com entre la resta de temporals (el 58,9% té una antiguitat superior a els tres anys i el 25,8% supera els deu, a base d'encadenar contractes).