Catalunya nega atenció sanitària als refugiats sollicitants de Protecció Internacional
Els tràmits, des que demanen cita fins que s’admet a tràmit la sollicitud de protecció i aconsegueixen la Targeta de Sollicitants d’Asil, poden durar mesos.
Les persones refugiades han de sollicitar protecció internacional a la Secció d’Asil de la Subdelegació de Govern. Els tràmits, des que demanen cita fins que s’admet a tràmit la sollicitud de protecció i aconsegueixen la Targeta de Sollicitants d’Asil, poden durar mesos. Durant aquests mesos aquestes persones estan en situació administrativa irregular i excloses del sistema sanitari de l’Estat Espanyol a causa del RDL 16/2012.
“Sovint sentim i llegim a la premsa declaracions de polítics allegant que Catalunya és una nació d’acollida, però les persones refugiades que hi arriben es troben amb múltiples barreres per accedir al sistema sanitari”, destaquen des de la Plataforma per una Atenció Sanitaria Universal a Catalunya (PASUCat).
Aquest fet està succeint tot i que l’Estat Espanyol estipula que "Els sollicitants de protecció internacional rebran la assistència sanitària necessària” (RDL 1192/20129), la Generalitat afirma que Catalunya disposa de Sanitat Universal, i diversos Ajuntaments de Catalunya s´enorgulleixen que són Municipis Refugi.
A Catalunya, les persones refugiades tenen dret a la Targeta Sanitària Individual (TSI) i a ser ateses segons la Instrucció 8/2015, però es troben amb diverses barreres burocràtiques que els impedeixen aconseguir l´atenció sanitària. Els casos son els següents:
1. Les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de diversos municipis de Catalunya els neguen el padró allegant que el seu passaport està escrit en àrab, o que el document provisional de sollicitud d’asil no és vàlid per empadronar-se. Aquest fet els exclou de l’atenció sanitària ja que el padró és indispensable a l’hora d’obtenir la TSI.
2. La resolució del CatSalut de 30 de setembre sobre assistència i facturació de les urgències que contempla l’atenció sense cobrar a través de la signatura d’una declaració responsable allegant manca de recursos econòmics. Malgrat l’existència d’aquesta normativa, el mes de novembre d’enguany es va emetre una factura de 207€ a una persona refugiada que es va adreçar a urgències a l’Hospital Sant Pau, tot i haver informat sobre la seva situació i de la seva manca de recursos econòmics.
3. Una altre persona es va dirigir a urgències a l’Hospital de l´Esperit Sant de Santa Coloma, ja que tenia dolor a una cama. En realitzar-li una radiografia, van detectar la presència de material bèllic (una bala) en aquesta cama que precisava derivació per extracció quirúrgica. No obstant això, se’l va informar que la seva Targeta Sanitaria Nivell 1 no dóna dret a l’atenció especialitzada durant els primers tres mesos.
4. Al CAP de Santa Coloma de Gramenet es va presentar una persona amb l’objectiu de tramitar la TSI amb la targeta de sollicitant d’asil. Tot i que el dret a l’atenció sanitària de les persones refugiades comença en el mateix moment en què la sollicitud és admesa a tràmit, el van informar que no li podien tramitar la TSI si no portava un número d’assegurat expedit per la Seguretat Social (aquest número s’adjudica després de sis mesos de l’admissió a tràmit de la sollicitud d’asil, o abans si es resol i s’accepta la sollicitud).
Les entitats signants, que treballem amb persones refugiades, exigeixen que “s’acabi l’exclusió sanitària d’aquest collectiu especialment vulnerable, que se’ls faciliti l’empadronament i l’atenció sanitària amb cobertura general des de la seva arribada i que no es facturi l’atenció urgent i s’agilitzi la tramitació de la TSI”.
Escriu el teu comentari